Paula Malia ha treballat molts anys a la sèrie Valeria de Netlix, abans que la descobrissin com la veïna intel·ligent de La casa nostra de 3Cat. Aquesta setmana, ha concedit una entrevista esbojarrada al programa de Silvia Abril a La 2 Cat que serveix per descobrir algunes de les seves manies o quin ha estat dels moments més incòmodes que ha viscut mai. Els fans riuran de valent.
L’actriu ha explicat que la mare és d’aquelles a qui li fa il·lusió poder veure junts tots els capítols on apareix. La Paula no va calcular bé, diu, i va acceptar que posés el segon capítol de Valèria quan estaven al sofà les dues. El problema? Que no recordava que, en aquell, ella protagontizava una escena de sexe “heavy”. Veure-la amb la seva mare no va ser agradable, és clar: “Va ser de les experiències més incòmodes de la meva vida. És veure’t a tu follant, que ja és incòmode i estrany, i fer-ho amb la teva mare al costat“.
Cap de les dues no va saber reaccionar, pel que explica ara entre riures: “Es va fer un silenci… No sé si li va agradar, no.. no… no ho sé! Ella sempre em diu que ho faig tot molt bé, suposo que això també… però va ser molt incòmode i crec que les dues vam col·lapsar“. Ho estaven veient al sofà de casa, així que hauria estat molt fàcil aixecar-se i marxar. Ara bé, vam optar per fer veure que no estava passant res: “Hi havia l’elefant a l’habitació. Bé, no era un elefant… era un triceratops. Vam veure l’escena fins al final i no ho hem parlat mai, però segur que s’enrecorda d’aquell dia”.

Les manies i supersticions de Paula Malia abans de sortir de casa
Són molts els actors que reconeixen obertament tenir supersticions o rituals que necessiten seguir sempre abans d’actuar. En el cas de la Paula Malia, això va més enllà i ha de complir certs requisits fins i tot abans de sortir de casa: “Jo per viure tranquil·la i pensar que l’univers no col·lapsarà sobre si mateix faig coses que es poden considerar estranyes“, avança. Per exemple? Té la mania de col·locar la catifa de la porta de casa sempre paral·lela: “En cas que no ho estigui, crec que m’atropellarà un cotxe“. I la cosa és que no només li passa amb la seva, sinó també amb la dels veïns: “Recordo que vivia en un pis de Gràcia i els veïns van acabar sabent que ho feia i, quan ens vam fer amics, vaig començar a trobar-me-la a altres pisos. No ho portava gaire bé, la veritat”.
Abans de començar a actuar al teatre, també és d’aquelles que intenta entrar amb el peu dret a l’escenari. Una peculiaritat més diferent? Que la roba ha d’estar molt ben col·locada sempre: “Tant de bo fos una cosa d’ordre, perquè soc molt desendraçada, però no… són coses que crec que han de ser així si no vull que em quedi en blanc, caigui un focus o s’incendiï el teatre“.

Algunes anècdotes personals que ha tret a la llum? Per exemple, el dia que va acabar amb la cara tota tacada enmig d’una funció al teatre. En aquell moment, interpretava la parella del Miki Esparbé en una obra en la qual tenien un parell d’escenes en què es feien petons apassionats al sofà. En una d’elles, la Paula va aixecar-se i va notar que el company se la mirava amb gest molt estrany. De sobte, va començara estirar-li la pell de la cara. Què estava passant? Resulta que l’actor s’havia pintat la barba amb un llapis d’ulls perquè es veiés més fosca, sense calcular que ella acabaria tota bruta per culpa d’aquest maquillatge. La gent del públic no entenia res, és clar.
I, d’això, a un altre record bastant més desagradable. Fa uns anys, estava de vacances amb l’exparella a Formentera i van acudir a un d’aquests merenderos multitudinaris. De sobte, la Paula Malia va adonar-se que una aranya li estava pujant pel cos i va llançar-la cap a la seva parella. Ell, que duia un telèfon mòbil dels grossos a les mans, va acabar llançar-lo sense voler per culpa de l’ensurt amb la mala sort que el telèfon va acabar al cap d’una nena petita que tenien a prop. Els pares, enfurismats, haurien començat a escridassar preguntant qui havia estat: “La cosa és que eren francesos i jo no sabia com explicar-li tot allò de l’aranya. No sé ni tan sols com és aranya en francès!“.





