Participarà a la diada?
Sí, seré a Xàtiva i València participant en diversos actes.
La diada és cada cop menys nacional i més regional?
Hi ha dues diades: la del 9 d’octubre i la del 25 d’abril, que seria la més reivindicativa. La del 9 d’octubre té un caire commemoratiu, celebrar l’aniversari de l’entrada de Jaume I a la ciutat com a símbol de la catalanitat de la ciutat i del País Valencià. Malauradament es veu afectada per una instrumentalització política des de fa dècades. Això no vol dir que la gent de València no se senti identificada amb la terra, la llengua i la cultura, ni que tampoc no considerin la diada un dia de reivindicació nacional.
Creu que aquest és un sentiment en retrocés?
No, no ho crec. La pertinença a una terra amb uns trets culturals concrets mai no se n’ha anat. Ara, la pertinença a un àmbit més gran, que és el que molts voldríem, això crea més controvèrsia però no vol dir que siguem menys que fa vint anys.
Els estudis sociològics demostren que bona part de la societat valenciana se sent espanyola…
Les dades quasi sempre són per justificar una idea i no la veritat.
Per tant, creu que són estudis tendenciosos…
Tota l’estadística per definició acaba en això. No arriba mai a la representació total de la realitat. El que fa és una extracció d’una realitat i, en el cas del País Valencià, hi intervenen factors més psicològics que no pas ideològics. Això cal tenir-ho en compte perquè de vegades la gent té sentiments que no sap explicar, que li costa definir.
Es tractaria d’excusar-se en una realitat que no és com s’explica per beneficiar el partit que governa?
Sí, de fet, sempre ha estat així. A tot arreu, també al Principat i a les Illes.
Es tem des del valencianisme que la crisi serveixi d’excusa per accelerar les polítiques del Partit Popular?
La Generalitat Valenciana s’ha endeutat fins a la ruïna total. La crisi afecta però ho fa sobretot a determinades polítiques que s’han estat aplicant. Hi ha escoles que no tenen assegurat per aquest hivern el subministrament de calefacció, el canal internacional de televisió ja no emet perquè no es paga. Això no té a veure amb la crisi sinó amb una mala gestió dels recursos.
Però pot ser una bona excusa per justificar retallades…
Sí, segurament per retallar en educació i cultura com ha passat sempre. Quan és el que realment ens trauria de la crisi, la investigació i la formació de la gent jove.
Malgrat tot res fa pensar que en les properes eleccions a la Generalitat Valenciana es produeixin canvis…
Jo de fet faig un pronòstic més pessimista. Crec que la propera legislatura serà bicolor. Només socialistes i populars. Això serà la tocada de fons a partir de la qual començarem a veure un País Valencià una mica millor a mitjà termini.
Creu que és fàcil ser catalanista al País Valencià o simplement viure-hi parlant únicament en català?
Molts professors i periodistes han d’anar a treballar a les Illes o el Principat. Malgrat que també hi ha gent que aconsegueix viure-hi en condicions, existeix un vertader exili professional i cultural de gent molt preparada. Afecta a professionals de tots els sectors, no només a la gent que treballa en allò que porta la bandera de la cultura. És una societat a la que no se li han donat oportunitats, una moneda de canvi pel PP o PSOE. No interessa que hi hagin canvis. No sé, per exemple, si al PSOE li interessa un País Valencià amb un govern d’esquerres.
Si la gent preparada en marxa el panorama no és massa bo.
El vertader problema serà quan el País Valencià recuperi la seva normalitat. Llavors tindrà difícil recuperar aquestes persones. Tot i així, la societat valenciana és prou madura i crec que algun dia aquesta situació es revertirà.
És optimista.
Evidentment. Si després de 300 anys sense govern propi encara estic responent aquesta entrevista en la nostra llengua, si això no ha desaparegut encara, ja no ho farà mai. Aquesta és l’espurna que en un determinat moment pot tornar a encendre el foc, per molt tapats de cendra que ens trobem ara mateix.
Creu que la independència del Principat podria ser aquesta espurna?
Als Països Catalans ja n’hi ha una d’independència, la d’Andorra, i això no ens ha servit per a molt.
A la Catalunya Nord, per exemple, la reactivació de la identitat catalana no ha tingut res a veure amb el que passava al sud del Principat?
Tot això no hagués passat sense un País Valencià lluitant pels Països Catalans, sense la mateixa Catalunya Nord, les Illes i la Franja de Ponent lluitant pel mateix objectiu. Tot això ha revertit en la identitat dels catalans del Principat, en el seu orgull de pertinença a una nació concreta. Sense l’esforç de la resta del país, el nacionalisme a Catalunya no seria el mateix.
Què en pensa de les consultes populars sobre la independència?
Valoro molt positivament iniciatives com aquesta. És un moviment cívic i útil per activar la societat, per ajuntar molts catalans en un projecte comú. El que em fa por no és que un dia la pregunta sigui vinculant i afecti a Catalunya, que inclouria la Catalunya Nord i les terres de Ponent, sinó que només es refereixi a l’actual Comunitat Autònoma. Si això passa no és una bona solució ni pels Països Catalans ni pel Principat.
Hi segueix havent un excessiu distanciament entre els diferents territoris?
Falta coneixença. Ja no hi ha excuses com abans. Cal treballar localment amb un ull atent al que fan els demés, i això no passa. Per exemple, és difícil que des del País Valencià truqui algú al Principat de Catalunya per saber què hi està passant. La demanda es produeix a la inversa. Hi ha una necessitat per saber sobre el País Valencià que ja no té motiu que la justifiqui.
