Finalment han estat dues dones, una catalana i una francesa, les que han decidit elevar una protesta a la presidència del Parlament Europeu i de la comissió de Peticions de l’Eurocambra. El motiu no és altre que l’obsessió de l’espanyolisme d’aturar la immersió lingüística al sistema educatiu de Catalunya. La gota que ha fet vessar el got i la queixa formal ha estat la convocatòria per a aquest dimarts de quatre “experts” en educació per comparèixer en aquesta comissió. Entre els “experts”, el diputat de Vox al Parlament, Manuel Acosta, Teresa Freixes, presidenta de Concordia Cívica, associació obertament contrària al model d’immersió a Catalunya) i Jesús Rul Gargallo, autor del llibre “Nacionalismo catalán y adoctrinamiento escolar”.
A la vista de l’agenda, l’advocada Teresa Rosell -una de les que va participar en l’absolució del cas dels 9 de Lledoners- i la traductora Christelle Dauvergne, han registrat una queixa formal, a la que ha tingut accés El Món, denunciant que s’infringeixen els valors de la Unió Europea en fer un “ús partidista” de la comissió de Peticions per anar contra una “minoria lingüística” i més setmanes després que el mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi apuntat que els catalans poden formar part d’un “grup objectivament identificable”. Totes dues ja fa més d’un any que estan denunciant aquesta situació. Avui, però, no ha estat l’única queixa. Aquest dilluns la Plataforma per la Llengua també ha remès una protesta per carta a la presidenta de l’Eurocambra.
Cinc anys de treballs de Dolors Montserrat
Segons la queixa, a la que ha tingut accés El Món, els fets van començar quan fa cinc anys l’eurodiputada catalana del PP, Dolors Montserrat, va avalar una petició d’una excandidata del PP i presidenta de l’Asamblea por una Escuela Bilingües, Ana Losada, sobre la legalitat de la immersió lingüística en alumnes de pas, és a dir, que no tindrien, a priori, un arrelament a Catalunya a llarg termini. Aquesta petició es va admetre el 13 de desembre 2017, i segons les denunciants, s’ha mantingut “misteriosament oberta” durant cinc anys tot i que el comissari de Cultura i Educació, Didier Reynders, va assegurar en una resposta escrita que la immersió no era competència europea.
El text de la queixa assegura que la comissió manté oberta aquesta petició “gràcies a un escandalós joc de mà política i partidista“. Fins i tot destaca que a la peticionària ha tingut un tracte preferencial en el sentit que ha tingut el dret de comparèixer en tres ocasions (2018, 2020 i 2022). Una xifra que topa amb el percentatge de peticions que es tramiten, menys del 10% de les peticions per afers de la competència de la UE. En aquest sentit, recriminen i acusen la comissió de Peticions, la PETI, d’incomplir el reglament del Parlament i “ignorar les peticions de la Comissió Europea i del president de la Comissió de Cultura”. D’aquí que apuntin a Dolors Montserrat com l’eurodiputada que esperona que la petició continuï oberta políticament a la comissió. Un fet que també ha denunciat l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, a través del seu Twitter personal.
Apel·lació al sentit democràtic
La queixa recorda que la Unió es basa en el respecte als “drets de les persones que pertanyen a minories” i en què l’educació no és competència de la Unió Europea. Les dues signants de la protesta “apel·len de manera solemne” al sentit democràtic del president de l’Europarlament. Així mateix, al·leguen el “respecte incondicional a la pluralitat d’opinions necessària per a qualsevol debat democràtic i al principi de debat contradictori”. “Per la present, denuncio la visió esbiaixada i altament partidista de l’acte”, es pot llegir al text remès.
D’aquí que impugnen aquest acte titulat “El model d’immersió lingüística a Catalunya (Espanya)” per la “raó que els experts escollits no representen el sector sociolingüístic”. Un fet que no mostra la “realitat a Catalunya”. “En validar aquest grup d’experts decididament contrari al model d’immersió a Catalunya, la Comissió de Peticions del Parlament Europeu infringeix deliberadament els valors i principis que pretén defensar, inclòs el principi de no discriminació”, raonen totes dues. Així formulen la pregunta, “són admissibles els arguments dels quals pretenen lluitar contra una hipotètica discriminació lingüística a les escoles públiques catalanes i que discriminen conscientment en l’elecció dels experts?”
“Senyores i senyors, podeu continuar mirant cap a un altre costat o actuar amb responsabilitat, coherència i fermesa en oposició a aquest ús partidista de la comissió PETI respecte a la minoria (lingüística) catalana, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha qualificat recentment com un “grup objectivament identificable””, afegeixen en el document.
7
1
