El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha enviat aquest divendres al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) una demanda de mesures cautelars per tal que es reactivi la seva immunitat com a eurodiputat. Aquesta petició de Puigdemont podria frenar el procés iniciat a Itàlia, on la justícia ha de decidir si lliura Puigdemont a les autoritats espanyoles després de la detenció recent a Sardenya. Tanmateix, segons han indicat fonts de l’equip legal de Puigdemont a El Món, a diferència de la primera vegada no s’han demanat cautelaríssimes, sinó cautelars: la diferència implica que poden trigar setmanes a respondre i que, per tant, tot fa preveure que no tindrà cap incidència en la compareixença de dilluns que ve al tribunal d’apel·lacions de Sàsser, a Sardenya.
El principal objectiu d’aquest moviment dels advocats de Puigdemont és obligar l’Advocacia de l’Estat a posicionar-se novament, després que hagi sortit a la llum la discrepància entre aquest òrgan que depèn del govern i el Tribunal Suprem. Al juliol, el TGUE va aixecar els cautelaríssimes que havien servit per preservar la immunitat del president a l’exili perquè la mateixa Advocacia de l’Estat havia assegurat al jutge que no calien, ja que les eurordres de Llarena estaven desactivades a causa de la qüestió prejudicial pendent de resoldre. Tanmateix, el Suprem ha mantingut, arran de la detenció de Puigdemont a Sardenya, que això no era cert. Hi ha, per tant, una contradicció entre dos òrgans estatals i cal veure com reacciona ara l’Advocacia, un cop ha sortit a la llum.
Davant la possibilitat que Pugidemont fés aquesta petició, el jutge espanyol Pablo Llarena va proposar al tribunal de Sardenya que “suspengui la tramitació del procés de lliurament ara iniciat, però adoptant les mesures precises per garantir que se segueixin donant les condicions materials necessàries per a un lliurament efectiu quan Carles Puigdemont hagi deixat de gaudir de la immunitat”. És a dir, va demanar que se li imposessin mesures cautelars d’algun tipus.
El jutge espanyol encara preveu un altre escenari: si al president a l’exili se li manté retirada la immunitat però al tribunal sard li sembla que “la resposta a la qüestió prejudicial pot condicionar la seva decisió”, Llarena es conformaria aleshores a una “paralització” el procediment d’entrega que demana “fins que el TJUE es pronunciï”. I subratlla que “aquesta és la posició que ha seguit Bèlgica”.
Ara fa una setmana justa de la detenció de Puigdemont a Sardenya, una operació de la justícia espanyola sobre la que planen molts dubtes i que va servir perquè l’unionisme es fregués les mans amb la possiblitat que finalment el president a l’exili fos extradit. A Sardenya s’hi van dirigir polítics independentistes i el president del Govern, Pere Aragonès, com a mostra de suport. De totes formes, la justícia italiana va deixar Puigdemont lliure i aquest va poder tornar a Bèlgica aquel mateix cap de setmana. El president a l’exili té cita el pròxim dilluns 4 d’octubre per decidir sobre la seva extradició.
