L’advocat, activista i intel·lectual, Pau Miserachs, va morir ahir a la tarda a Barcelona. Miserachs (Barcelona, 24 d’abril de 1946) va iniciar la seva singladura com a polític institucional a les eleccions de 1977, al número 33 de la llista de Front d’Esquerres, una formació que defensava el retorn de l’exili del president Josep Tarradellas. Des d’aleshores, Miserachs no va deixar ni un sol dia de debatre, pensar, reflexionar i fer política en la doble vessant de l’alliberament social i nacional del país. El seu darrer llibre, “La República catalana és la solució al conflicte”, era un resum acurat de l’actualitat política i de l’estratègia sobiranista després del Primer d’Octubre.
En la darrera entrevista a El Món, Miserachs, com a president del Grup d’Estudis Polítics i fundador d’El Republicà, defensava que els partits polítics deixessin de ser part de l’aparell de l’Estat. De fet, animava i instava l’independentisme a “passar a l’acció” i “oblidar la decepció”. Miserachs deixa un llegat intel·lectual sobre la lluita nacional i de drets socials des d’una visió europea i pragmàtica dels canvis socials.
Una llarga trajectòria
Miserachs havia estat col·laborador de diversos mitjans de comunicació com El Punt Avui, El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Mundo Diario, Diari de Barcelona, Revista Europa, Dirigentes, Economia Mediterránea, entre d’altres. Va ser professor de Dret de la Informació a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramón Llull de Barcelona i del Magister Lucentinus der Propietat Intel·lectual i industrial de la Universitat d’Alacant. Conferenciant a la Universitat de Paris II i a l’Acadèmia de Ciències de Varsòvia, havia participat en taules rodones a les sessions d’INTA als Estats Units i el Seminari Godoroski de Moscou. Va ser ponent sobre la protecció penal dels drets d’autor al Congrés de l’Alai celebrat a Berlín.
Del seu vessant polític, destaca que Miserachs es va integrar a ERC el 1976, partit que va representar a l’Assemblea de Catalunya. Va ser el secretari de la Comissió d’estudis municipals del partit que també va representar a la comissió de control de l’Ajuntament de Barcelona. Es va incorporar al sector de l’esquerra liberal que dirigia Jesús Prujà i estava encapçalat per Joan Hortalà. El seu recorregut vital a ERC s’escapça amb el trencament del partit al Congrés de Lleida del novembre de 1989, que va atorgar la secretaria general a Àngel Colom, es va allunyar d’ERC integrant-se a la Esquerra catalana que va fundar Joan Hortalà fins a la seva desaparició per fusió amb CDC.
Però al cap dels anys es va reintegrar a ERC i en la seva singladura va acompanyar a Ernest Maragall a les llistes a per Eurodiputat i a regidor de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1979 va col·laborar amb CDC en l’organització de l’estructura municipal del partit, del que es va apartar el 1980 negant-se a signar una acta notarial de renuncia a l’escó com a exigència prèvia del partit per figurar a la llista de candidats a ser diputats efectius del Parlament de Catalunya, integrant-se posteriorment al Consell Nacional i Direcció de Nova Esquerra Catalana d’Ernest Maragall. Després va deixar la política activa i es va dedicar a la reflexió política i a l’assaig com un referent intel·lectual del sobiranisme.
2
