Pau Miserachs denuncia odi i venjança contra els catalans i un no-diàleg per guanyar temps

L'autor publica 'Sortir del laberint. Contrapunt al no-diàleg' | La presentació es farà el dia 17 a les 19h a l'hotel Balmoral i, si les mesures anti Covid s'endureixen, serà en 'streaming'

Sortir del laberint. Contrapunt al no-diàleg (editorial Usbook), l’últim llibre del jurista i polític Pau Miserachs, amb pròleg de Carles Mundó, recull una extensa selecció d’articles publicats per l’autor a El Punt Avui i als digitals El Republicà i L’Unilateral entre els mesos de desembre del 2019 i l’octubre del 2020, coincidint amb els mesos de la pandèmia.

El volum reincideix en les qüestions pendents del no-diàleg amb un Estat que es tanca a reformar les costures d’un règim del 78 caduc, a reconèixer el dret dels catalans a decidir el seu propi futur i a discutir la forma d’Estat atesa la creixent reclamació d’una república. Miserachs denuncia la inacció del govern Sánchez, que darrere de les seves promeses de diàleg el dilata per guanyar temps, sense que s’apreciï cap proposta que faciliti una sortida al conflicte. “El diàleg amb l’Estat ha de servir per fixar acords, no perquè el centralisme guanyi temps”, escriu l’autor. Tot i això, considera que el cap de govern espanyol “ha vist que la repressió no és la via per apaivagar la independència”.

A l’altra banda de la mesa de diàleg, però, tampoc es donen les circumstàncies d’una unitat independentista que trontolla, apreciable ja en el mateix moment de la convocatòria del referèndum –“no s’hauria celebrat si ERC no hagués estat el motor”, diu– i que s’ha anat agreujant. Miserachs entén que aquesta manca de diàleg és més greu encara quan s’ha d’administrar la sortida de la crisi sanitària que ha paralitzat l’economia i ha generat una crisi social i que l’Estat ha aprofitat per recentralitzar-se encara més a través del socialisme jacobinista.

L’autor va un pas més enllà respecte als seus llibres anteriors i manifesta el seu neguit per l’escalada d’odi i venjança apreciable en bona part de la societat espanyola respecte als catalans, en especial a la dreta espanyola. El modus català d’exhibir la seva especificitat mitjançant el diàleg i la resistència pacífica, el dret a pensar lliurement de manera diferent, topa amb els usos i costums d’una dreta espanyola forjada en la repressió, “sempre disposada a un trencament frontal amb Catalunya”.   

PORTADA LABERINT

La politització sectària de la justícia preocupa l’autor, veterà professional del dret. Censura l’admissió sistemàtica de querelles contra les reivindicacions catalanes, algunes de les quals creu que no s’haurien d’haver substanciat als tribunals. “Servir al dret no vol dir fer ús de la legalitat a conveniència en la lluita política”, adverteix. I es que un dels dèficits del sistema és la inexistència de separació de poders. “No és que hi hagi una confusió de poders, sinó que certs interessos es posen per damunt de la obligada independència i neutralitat jurídica”.

Polític ferm defensor dels principis i valors democràtics, amb una inquietud socialdemòcrata, es pronuncia per la defensa de la justícia social i de lluita contra les desigualtats, qüestió que s’ha agreujat amb el confinament i que ha fet aflorar la misèria i injustícies.

Pròleg de Carles Mundó

El que era conseller de Justícia quan es va fer el referèndum de l’1-O, Carles Mundó, és l’autor del pròleg. Es felicita del fet que “la força actual del projecte polític a favor de la independència de Catalunya avui sortosament és transversal, en l’eix progressista i conservador, i també entre les generacions més grans i les més joves”. Reclama que “la força de la gent és més que un eslògan o una proclama. Ser molts més dels que som ara esdevé una condició necessària per guanyar políticament, també a l’exterior” i aposta pel diàleg , el pragmatisme, el compromís cívic i els valors republicans .“Sembla que per guanyar no hi ha una altra manera per sortir del laberint que perseverar, aprendre dels errors i actuar amb intel·ligència”, conclou aquest company d’advocacia de Miserachs.

Presentació, el 17 de novembre: presencial o en ‘streaming’ 

La presentació del llibre tindrà lloc el dimarts 17 de novembre, a les 19 hores, a l’hotel Balmoral (Via Augusta, 5. Barcelona). A més de l’autor, intervindran Carles Mundó, advocat i exconseller de Justícia, i Jordi Domingo, advocat i portaveu de Constituïm. Inscripcions a [email protected] L’acte tindrà aforament limitat i es disposarà de mascaretes pel públic assistent. Si les mesures contra la pandèmia augenten les restriccions i deixen de poder-se fer presentacions amb públic, l’acte serà en streaming, a la web Grup d’Estudis Polítics.

L’autor

El jurista Pau Miserachs és president del Grup d’Estudis Polítics. També és el promotor dels diaris digitals L’Opinió Socialdemòcrata i El Republicà.cat. Columnista del diari El Punt Avui i escriptor prolífic, en els últims anys ha publicat Ni república ni democràcia. De la transició a la indignació; Democràcia potes enlaire. La llei contra el poble; Estudios sobre la propiedad intelectual y la sociedad de la información. Entre la ley y la utopia; L’estat contra la democràcia; Catalunya i democràcia, El remei republicà; El debat inacabat; Fins que parlin les urnes; La democràcia captiva; Per defensar la democràcia… Referèndum!, El gran plet de la independència, República, ¿y eso qué es? i Memòria de la indignació.

Miserachs no amaga la seva vocació política i el desig de contribuir activament a desplegar des de l’arena política les seves inquietuds pel ple reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya, la defensa dels valors democràtics i dels drets humans i la justícia social. Militant demòcrata molt actiu, al setembre va presentar un escrit a la presidència del govern espanyol reclamant l’amnistia pels presos polítics i exiliats i per als 2.850 represaliats. Anteriorment ha liderat i presentat diversos documents pels quals l’any 2017 va demanar a Nacions Unides i les institucions europees que obliguessin al govern espanyol a permetre la celebració del referèndum, basant-se en la jurisprudència internacional sobre drets i llibertats i en tractats signats pel Regne d’Espanya. L’any anterior, va denunciar la delegada del govern a Madrid, Concepción Dancausa, per haver prohibit l’entrada d’estelades a la final de la Copa del Rei de futbol celebrada a Madrid. Juntament amb diversos col·lectius sobiranistes també va instar l’Ajuntament de Barcelona a que reclamés jutjar els crims del franquisme comesos a la capital catalana.

Nou comentari