Guillem Fuster i Usas (Barcelona, 1980) és conseller del Consell de la República i responsable d’Acció Econòmica de l’ens presidit per Carles Puigdemont. També és portaveu de Poble Lliure, partit que forma part de la CUP, i va ser un dels fundadors de l’ANC, on va ser membre del Secretariat Nacional durant els dos primers mandats, els de Carme Forcadell. Ha presentat aquesta setmana a Sant Pol de Mar, juntament amb Aurora Madaula (secretària de la Mesa del Parlament i consellera del Consell), un conveni de col·laboració amb quatre ajuntaments per tal d’iniciar la desconnexió de l’Estat a través dels consistoris. A més, també han fet una crida a altres ajuntaments a sumar-se al projecte, com ho han fet Sant Pol de Mar, Arbúcies, Amer, Sant Feliu de Pallerols i Torres de Segre.
Expliqui’m el que han presentat a Sant Pol de Mar i quin és l’objectiu de l’Identitat Digital Republicana?
El que hem presentat aquest dimecres són uns convenis de col·laboració entre els ajuntaments i el Consell de la República aprovats majoritàriament al ple per les forces independentistes, estiguin al govern o a l’oposició. Hem creat un marc de col·laboració en el qual treballem en dos àmbits: el primer és l’assessorament en la contractació pública a partir de clàusules que permetin una licitació i una contractació des d’una perspectiva republicana i independentista. Per tant, iniciar un procés de treball de desconnexió econòmica de les empreses que se sostenen en l’Estat espanyol. Per això, hem presentat un lloc web i una guia orientativa que ho faciliti.
Això permetrà obrir un procés de gimnàstica identificativa en el qual la IDR comenci a competir amb el DNI espanyol en el marc dels equipaments, en la generació de facilitat de processos participatius en el propi poble, per tal de començar a generar un marc paral·lel que a nivell tecnològic està ben preparat perquè es pugui dur a terme i incentivant el registre d’aquests processos de participació a cost zero.
De què servirà exactament aquesta Identitat Digital Republicana?
Servirà per a diverses coses. Fer processos participatius o preguntes consultives que l’Ajuntament decideixi fer amb el conjunt de la ciutadania. També servirà per registrar preguntes que es puguin fer al ple o en les comissions informatives, i la identificació en equipaments municipals que permetin fer reserves de sala, participació en activitats al poble… L’objectiu és fer conèixer al conjunt de la ciutadania que existeix una identificació diferent de la del DNI per a tot un seguit de coses que no són menors. A mesura que la cosa vagi funcionant i vagi millorant es podrà anar ampliant.
Estan en converses amb més ajuntaments?
Sí. Ara el que hem fet és que els ajuntaments amb qui hem signat el conveni s’identifiquen amb una transversalitat política i ideològica importantíssima. Hi ha ajuntaments governats per ERC, per la CUP, per agrupacions independents i per Junts. Ara el que volem és que el procés funcioni i es vagi estenent com un a taca d’oli i que no sigui simbòlic, sinó que sigui funcionalment adequat. Estem fins i tot en converses amb capitals de comarca.
Tenen por a l’oposició del PSC i que d’alguna forma els ho acabi tombant?
Som conscients que, en el moment en què el Consell de la República inicia un procés de desconnexió amb l’Estat espanyol i de confrontació, i emplaça a aquest marc col·laboratiu amb aquests ajuntaments que tenen majoria independentista, sabem que això tindrà repercussions legals i repressives. No ens fan por les conseqüències, però som molt conscients que l’oposició espanyolista en aquests ajuntaments actuaran amb coherència, presentant requeriments i impugnacions a la subdelegació del govern espanyol en cadascun dels territoris. No ens fa por perquè nosaltres som molt conscients que ho hem treballat molt bé que per enfrontar-nos a això i hi ha una bona xarxa jurídica d’advocats independents i del país que ens ajuden per tal d’anar-ho frenant. L’oposició que ens hem trobat fins ara és molt menor i està molt identificada amb el PSC, és a dir, la sucursal del PSOE a Catalunya.
En què es diferencien la seva web de consum institucional i la web del consum estratègic de l’ANC?
El que planteja l’ANC és el canvi dels hàbits de consum en aquesta mentalitat republicana en l’usuari. La diferència és que nosaltres fem un emplaçament a l’administració pública, com és l’ajuntament, perquè canviï aquest hàbit de consum i de contractació pública. Ho encarem a la gestió de l’administració més propera que tenim i esperem que acabin produint-se també en consells comarcals i altres instàncies supramunicipals.
Pot ser que segueixi el mateix camí que la web de l’ANC, que un tribunal la va obligar a tancar?
Veurem. Si això passa, la tornarem a obrir. No tenim cap problema en aquest procés de confrontació. Igual que tampoc el té l’ANC. Nosaltres som una institució que va néixer per confrontar l’Estat i per acabar el procés iniciat l’octubre del 2017, i acabar esdevenint una república. Si hi ha tancaments de webs, impugnacions, imputacions… nosaltres ja tenim un marc jurídic defensiu que ens permetrà respondre en cada moment.
La Identitat Digital Republicana serà gratuïta?
Nosaltres ara iniciem un procés en què, ja que fem un conveni de col·laboració amb els ajuntaments i ho obrim al conjunt de la ciutadania, apliquem el registre de cost zero, agafant el model del que va ser el cens universal del Primer d’Octubre. Tu et registres per una cosa concreta i per tant inicies un procés de formar part del cens del Consell de la República, i això és totalment gratuït. A partir d’aquí, per participar en els processos més interns de la institució, ja parlarem de si s’ha de pagar o no. L’obrim a cost zero, perquè és la voluntat de la democràcia radical. És la mateixa identitat que la del Consell de la República però amb usos múltiples.
De moment, ERC ha estat qui s’ha mostrat més reticent amb el Consell de la República. A l’hora de signar aquests convenis, s’han trobat amb algun problema amb els republicans?
No, cap ni un. Ens està servint per recosir una estratègia conjunta i compartida a través d’unes eines i d’uns fets palpables que ajudin a avançar. Amb els representants d’ERC, Junts, la CUP i agrupacions independents amb qui de moment ens hem trobat i amb qui estem signant els convenis no hem tingut cap problema. El Consell està servint com a eina útil. Aquí és on hi ha el gran avenç, d’evitar generar debats que el que fan és provocar desànim en el conjunt de la població.
Què li sembla la reforma del Codi Penal?
Ens genera dubtes perquè la modificació amb el delicte de desordres agreujats obre una porta perquè l’activisme independentista republicà, que durant tots aquests anys ha estat la flama al carrer, continuï sent imputat, sobretot, amb coses esperpèntiques com la intimidació o l’ocupació d’espais públics. Això és greu perquè identifica allò que va facilitar dur a terme el Primer d’Octubre, com ara l’entrada en els col·legis o les mobilitzacions al carrer són encara molt més criminalitzades i és com una mena d’avís a navegants.
Considera que la reforma del delicte de desordres agreujats converteix el Primer d’Octubre en delicte?
Converteix el Primer d’Octubre en delicte i converteix qualsevol mena de mobilització de l’activisme independentista republicà i social del nostre país encara molt més en un delicte. Potser el que s’hauria d’haver fet és complir les promeses de Podemos quan va començar a governar amb el PSOE de derogar la llei mordassa. Ara tens una norma com la llei mordassa, que és la persecució de l’activisme al carrer, i tens aquesta modificació del Codi Penal que el que fa és una mena de complementarietat.
Creu que els partits independentistes haurien de presentar esmenes en la reforma del delicte de desordres agreujats?
Crec que els partits polítics presents a Madrid el que haurien de fer és posar-se d’acord en un marc estratègic en el qual no es permetés en cap moment la facilitació de reformes d’aquest tipus, sinó l’anul·lació d’articles. També haurien d’aconseguir que els processos de negociació del conflicte polític amb l’Estat espanyol se centrés en la solució del conflicte polític català, que és poder exercir el dret a l’autodeterminació amb llibertat i obrir un procés d’amnistia per al conjunt dels represaliats.
Què creu que s’ha de fer amb la malversació?
Igual que amb la reforma de la sedició. Cal liquidar-ho. El debat de la solució política no passa per saber què s’ha de fer amb la malversació, la sedició o la rebel·lió. A mi no em serveix reformar la sedició o la malversació si, després, com és el cas dels nostres exiliats, hi ha fiscals de jutjats diversos que amenacen amb si aquesta reforma els afecta els acusaran de rebel·lió. Després què faran? Els acusaran de terrorisme? Com són les matrius i els informes de la Guàrdia Civil contra l’independentisme o el Consell. No ens fem trampes al solitari. La solució és una resolució al conflicte i el cessament de la repressió
El problema no és tant el Codi Penal, sinó en els jutges?
El problema no és ni al Codi Penal ni en els jutges, sinó en un Estat demofòbic, que té uns aparells que continuen sent de naturalesa franquista i que utilitzen la repressió per solucionar qualsevol mena de conflicte polític. També continuen utilitzant la matriu que durant tants anys van utilitzar per reprimir el poble basc, que és la matriu de l’acusació de terrorisme, i aquest és el cas del judici que hi haurà contra els CDR a Madrid. El que ha de cessar és la repressió. Quan cessi es podrà parlar de tot.
Com ha vist el trencament de Junts i ERC?
No entrem en aquest debat. El Consell és una institució que ha de viure al marge de les disputes autonòmiques dels dos partits autoanomenats independentistes i el que remarquem nosaltres és que l’independentisme ha de trobar una estratègia compartida.
Creu que hi hauria de ver una quarta llista al Parlament de cara a les properes eleccions?
Nosaltres no entrem en aquest debat. No és una qüestió de sigles electorals, sinó que és de marc estratègic. No ens posem d’acord per poder finalitzar el que vam començar l’octubre del 2017.
En aquests moments, el Consell amb quin partit té millors relacions?
Mantenim relacions multilaterals amb tots els partits de l’independentisme. No hi ha una priorització d’un partit en concret. Mantenim relacions de tu a tu amb totes les entitats de la societat civil, ja siguin sindicals, culturals o socials. No s’ha prioritzat mai cap partit mai ni se’n prioritzarà cap.
8 
10 