Era del tot esperable, com ha vingut passant en els altres recursos interposats per diferents autonomies espanyoles, que el ple del Tribunal Constitucional, desestimés les pretensions de Castella-La Manxa, que presideix el socialista Emiliano Garcia-Page de declarar inconstitucional la llei d’amnistia. De fet, el TC en una nova resolució ha tornat a avalar, amb els mateixos arguments de sentències anteriors, que la llei de l’oblit penal per l’independentisme no grinyola amb la Constitució.
Una sentència, però, que no ha estat unànime i que, com és habitual, ha comptat amb el vot particular del sector més ultraconservador de la magistratura constitucional Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i César Tolosa Tribiño. Tot i això, la sentència no deixa de ser un calbot als arguments jurídics esgrimits per la representació jurídica de la Junta castellana. En síntesi, el tribunal aprofita la resolució per refrescar les funcions de cada poder de l’Estat, el règim competencial i les tasques que corresponen a cada institució de l’Estat com ara el ministeri fiscal.
“No és una llei arbitrària”
En tot cas, la resolució de la que n’ha estat ponent la vicepresidenta del Tribunal, Inmaculada Montalbán, nega que la llei sigui arbitrària i que la Constitució prohibeix el dret d’amnistiar. Així mateix, insisteix que en cap cas l’amnistia vulnera la reserva de jurisdicció ni els principis de separació de poders, solidaritat i igualtat territorial i seguretat jurídica. Ara bé, el Constitucional aprofundeix en un dels motius expressats per la Junta de Castella La Manxa com és posar en dubte que l’Estat pugui aprovar una llei d’amnistia.
De fet, els magistrats, a més de recordar que l’Estat té aquesta competència apunten que no entenen en quins termes Castella La Manxa pot ficar cullerada en l’amnistia. Per altra banda, la resolució demana que els recursos s’han de presentar amb més solvència i que s’ha d’exposar quina “controvèrsia” sosté el contingut del recurs per tal de justificar la decisió del recurs i que no n’hi h prou en repetir “tesis” que han estat superades per la doctrina constitucional.
On és la controvèrsia?
La resolució emfatitza que la els recorrents no van suscitar una “veritable controvèrsia competencial ni identifiquen cap competència autonòmica que hagués estat vulnerada”. En aquesta línia, renya la Junta de Castella La Manxa perquè persisteix en tesis que ja han estat rebutjade pel TC, com ara, que l’amnistia només podria incorporar-se a l’ordenament jurídic mitjançant una reforma de la Constitució.
Per altra banda, els magistrats carreguen contra un dels arguments exposats per la Junta castellana, com és que l’amnistia vulnera les competències atorgades per la Constitució al monarca espanyol, el cap d’Estat, i les del govern, en matèria de gràcia. Així, els togats aprofiten per recordar que “l’amnistia i l’indult són institucions diferents i que, per la seva pròpia naturalesa, l’amnistia només pot ser a través d’una llei aprovada pel Parlament, sense que sigui exigible un acte del rei ratificat pel govern per concedir-lo o aplicar-lo”.
El recurs també incidia que la llei d’amnistia retallava les funcions encomanades per la Constitució al ministeri fiscal, amb el benentès que no permetia a la fiscalia exercir l’acció penal respecte els fets que s’amnistien. En conclusió, la resolució justifica que la impossibilitat d’exercir l’acció penal respecte als fets que es poden amnistiar és una “conseqüència inherent a l’extinció de la responsabilitat penal acordada pel poder legislatiu, i que un cop confirmada la constitucionalitat de la decisió, no es pot considerar la vulneració de les competències del ministeri fiscal. Per tot plegat, desestima el recurs i remata la doctrina a juts deu dies de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d’amnistia.
