Garbuix processal arran de la causa mare del Procés. L’embolic és a partir del Sumari 5/2018 procedent de la instrucció del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que va començar a investigar el referèndum i va ordenar els escorcolls del 20-S s’ha tornat a entrebancar. La batussa entre fiscalia, defenses i quatre tribunals ha deixat la conclusió del sumari en un parany processal. Una situació que ha comportat que cada òrgan judicial es vagi passant la patata calenta de la intrucció per, d’una vegada per totes, concloure el sumari, i procedir a la vista oral. Tot això sense comptar la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Catalunya, que haurà de veure el cas per l’aforament de dos dels encausats, els diputats d’ERC, Lluís Salvador i Josep Maria Jové. El galimaties processal s’ha incrementat quan a mitjans de setembre la jutgessa del 13 va intentar tornar a cloure el sumari quan encara la causa estava en un recurs d’apel·lació. El sumari es troba en un llimb que ningú gosa desllorigar, tot enmig d’un conflicte de competència entre dos jutjats que instrueixen fets “d’innegable connexitat”, segons advocats de les defenses consultats per El Món. La troca està molt embolicada i sembla només apte per a iniciats.
L’origen de l’actual embolic va ser la pressa de la titular del jutjat 13, Alejandra Gil, que va substituir l’iniciador de la causa i ja mort, Juan Antonio Ramírez Súñer, i que va intentar no permetre allargar més la instrucció. La instructora va remetre la causa cap a l’Audiència de Barcelona i, en concret, va anar a parar a la secció 21. La fiscalia, que mantenia un pols amb la jutgessa, va recórrer la decisió de cloure el sumari i els magistrats de l’Audiència van tornar a la causa al 13 per tal de practicar més proves. En una interlocutòria del 19 d’abril, la seccio 21 del tribunal va estimar la petició de les acusacions públiques i va considerar que la vintena de processats havien de tenir oportunitat de declarar sobre fets incorporats amb posterioritat a la causa. En concret, sobre la incorporació d’acusacions -de desobediència- de tres resolucions del Tribunal Constitucional que no estaven incloses quan se’ls van comunicar els delictes pels quals se’ls processava. Alguns dels processats havien de tornar a declarar.
Paral·lelament, la fiscalia va cloure una investigació que va acabar en una querella al jutjat 18 sobre les despeses del Departament d’Exteriors des del 2011 al 2017, arran del famós informe elaborat pel Tribunal de Comptes. Els fets investigats al jutjat 18 connecten amb els del 13, i comparteixen investigats. Una circumstància que va generar una batalla legal per entendre que la fiscalia havia fet una jugada processal per poder ampliar la investigació si el 13 li tallava les ales. Una situació que va fer que les defenses presentessin un conflicte de competències entre els dos jutjats, així que van plantejar una “qüestió de competència per inhibitòria” el passat 18 de juny. El mateix dia el recurs va ser desestimat. Les defenses van interposar recurs de reforma al qual, curiosament, s’hi va afegir el ministeri fiscal. El recurs va ser desestimat, però contra la decisió es va interposar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial que encara està pendent de resoldre’s.
Tot i això, la jutgessa es va tornar a treure les puces de sobre i va tornar a remetre la causa a l’Audiència de Barcelona el passat 13 de setembre, davant la perplexitat de les parts. De fet, han interposat un nou recurs en què ressalten que processalment no procedeix retornar la causa a l’Audiència de Barcelona perquè encara està pendent de tramitació el recurs d’apel·lació sobre el conflicte de competència entre els dos jutjats. D’aquí que les defenses hagin reclamat a la sala d’apel·lacions que “retorni la causa al jutjat 13 fins que es resolgui el recurs d’apel·lació”. A més, retreuen a la magistrada del 13 que hagi tirat pel dret sense fer una nova interlocutòria de conclusió del sumari i remeti les actuacions practicades a l’Audiència. De fet, així ho contempla la línia argumental del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos.
“És impossible que s’hagi conclòs el sumari”, insisteixen les defenses en els seus escrits, als quals ha tingut accés El Món. D’aquí que reclamin que la causa s’estigui quieta de la forma legalment establerta. Ara, la causa es troba en una teranyina entre la sala d’apel·lacions que ha de decidir sobre els recursos, el jutjat 13 que encara la té però l’ha remès sense concloure a l’Audiència, el jutjat 18, que espera la decisió de la sala d’apel·lacions i que comença les declaracions testificals aquesta setmana, i la secció 21, que resta pendent d’aclarir l’estat de les actuacions per iniciar els tràmits de la vista oral. Un veritable embolic d’un procés que fa cinc anys que respira i manté amatents una vintena de processats.
