La ponència política de Junts, que es discutirà en la segona part del congrés nacional al juliol, contempla tres escenaris que podrien accelerar i canviar dinàmiques en el moviment independentista, que a partir del cinquè aniversari de l’1-O —aquesta tardor— s’ha de preparar per a la “segona volta” del referèndum del 2017. Serien tres escenaris favorables, externs i fora de control del moviment, que podrien reactivar la Declaració Unilateral d’Independència (DUI). En tot cas, segons apunta el text —al qual ha tingut accés El Món—, caldria no precipitar-se ni posar terminis de “cap tipus” perquè la prioritat és que aquest pas es culmini amb “èxit”.
El primer escenari favorable és el referèndum escocès, que està previst pel 2023. “La possible organització d’un nou referèndum d’independència a Escòcia, amb o sense el permís de Londres, podria obrir una nova oportunitat per posar l’autodeterminació al centre del debat europeu”, diuen els autors de la ponència. “Sigui quin sigui el resultat —afegeixen, la idea que les fronteres s’han de decidir de forma democràtica, guanyarà força i això pot legitimar la voluntat del poble català d’esdevenir un estat independent”.
Els resultats de les sentències al tribunal de drets humans d’Estrasburg, una oportunitat
El segon escenari és el que vindrà donat pel resultat de les sentències al tribunal de drets humans d’Estrasburg i al TJUE. No es tractaria tant del resultat d’una sentència determinada, “sinó el resultat global de totes les demandes presentades arran de les violacions de drets reiterades en els procediments” de l’estat espanyol “per empresonar els membres del govern de l’1-O”. La ponència entén que “una condemna general europea a les mesures repressives, encara que no impliqui que ens donin la raó en tots els casos presentats, seria de gran importància”.
El tercer escenari va lligat a les conseqüències de la crisi econòmica i les reformes estructurals que la UE i imposa a l’estat espanyol. Aquestes reformes, segons els autors de la ponència, afectaran sense dubte a la càrrega fiscal, a les pensions i altres subsidis que poden significar un cop fort a l’economia espanyola i per tant una oportunitat de mostrar la República catalana com a única sortida per mantenir una societat del benestar”.
El període de preparació previ a culminar l’1-o “no serà curt ni fàcil”
La ponència també fa referència als aspectes necessaris per poder afrontar un nou embat contra l’estat espanyol i assumeix que tant les institucions com la societat civil “s’han de preparar de manera sòlida i conscient” per culminar el procés amb “èxit”. El text diu que “cal crear les condicions psicològiques, polítiques i materials per tal que l’estratègia de confrontació millori la correlació de forces amb l’Estat”. La confrontació, destaca la ponència, no es pot limitar a buscar “només el desgast reputacional i polític de l’Estat” perquè “és ingenu pensar que el desgast reputacional i de legitimitat de l’Estat serà suficient perquè aquest canviï”.
Els autors de la ponència creuen que “el període de preparació previ a la culminació no serà curt ni fàcil” i que “caldrà assumir totes les
accions que es pugui des de les institucions, la resta s’hauran de dur a terme des de la societat civil organitzada o des del Consell per la República”. En aquest recorregut, “és probable que l’estat espanyol tingui la temptació d’aplicar de nou l’article 155, perquè ha demostrat fins on és capaç d’interpretar el marc jurídic”.
Preparar-se per un 155 i traslladar la legitimitat democràtica al Consell per la República
Precisament davant d’aquest perill, Junts creu que “una forma de combatre aquest escenari pot ser traslladant la legitimitat democràtica a l’Assemblea de Representants formada per càrrecs electes de les diferents cambres de representació i també especialment del món local”. En aquest sentit, la ponència diu que “caldrà preparar-ne els mecanismes”. Al llarg d’aquest període de preparació i com a part de l’estratègia conjunta, “es faran també campanyes pedagògiques sobre els beneficis de la independència així com un treball intens a nivell intern per assumir els costos que caldrà entomar en termes repressius”.
Així és com s’activarà o no la DUI: la “decisió final”
Per prémer el botó de la DUI caldrà comptar amb els següents ingredients: “Una mobilització social disposada a esdevenir permanent; una entesa entre els actors polítics sobre la no-voluntat de l’estat espanyol de negociar un referèndum d’autodeterminació pactat; la preparació de les estructures institucionals, polítiques i socials, i un cert nivell de suport internacional al dret a l’autodeterminació de Catalunya”.
Prendre la decisió d’activar la DUI serà quelcom col·lectiu. La ponència proposa que es constitueixi una Assemblea de Representants que, liderada per la institucionalitat autonòmica i la republicana, però amb inclusió dels principals càrrecs electes municipals, nacionals, estatals i europeus, així com responsables de govern i principals representants de les entitats i partits independentistes, prengui la decisió final sobre l’activació de la declaració d’independència.”
“Aquesta decisió col·lectiva, haurà de ser implementada pel Parlament de Catalunya activant formalment els efectes de la Declaració d’Independència i, si s’escau, també pels ajuntaments”, conclou el text.