Els problemes financers de la Televisió de Catalunya, TV3, fan perillar la continuïtat dels programes estrelles de la cadena com Polònia, FAQS, Planta Baixa, l’Està Passant o l’Alguna Pregunta Més. De fet, tots els grans programes de producció aliena a la televisió podrien caure de la graella el proper 1 de setembre. Així ho expressen fonts de la televisió pública a El Món que ara com ara pateixen per la continuïtat de la programació tal i com està ara el darrer trimestre de 2022. “Perilla la programació de tardor si no arriben més diners”, asseveren fonts de l’administració dels mitjans públics.
Tots aquests programes, a més, són líders d’audiència en les seves franges. “Només podem garantir els programes de producció pròpia, la nostra nòmina”, indiquen les mateixes fonts. La situació financera és força greu i més si es té present que la televisió ha posposat canvis estructurals i tecnològics, com l’aplicació de l’alta definició, per manca de recursos. “Partim d’un dèficit econòmic a cada començament d’exercici”, expliquen des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Una situació que reclamen reconduir de manera urgent per no aturar el procés de “refundació” pactat entre els partits.
50 milions més
Aquest és el primer repte del nou consell d’administració de la CCMA, escollit el passat 9 de març. Un equip nou escollit per una majoria consolidada que va aprovar l’acord de noms i programa signat pel PSC, ERC i Junts per Catalunya. La nova presidenta, Rosa Romà, va demanar més recursos en la seva primera compareixença a la comissió de control de la CCMA del Parlament, celebrada el 29 d’abril. L’argument és que la Corporació ha deixat de rebre 142 milions d’euros d’ingressos progressivament des del 2010. D’aquest 142 milions, 78 corresponen a fons que provenien de l’aportació pública.
D’aquí que una petició d’urgència, que no pal·liaria la insuficiència crònica de finançament, és de 50 milions d’euros. De fet, recorden que la CCMA ha estat treballant amb una previsió de l’avantprojecte de pressupost que preveia unes aportacions de 292,5 milions. En canvi, la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 contempla una aportació de gairebé 50 milions menys (243,5 milions). La urgència d’aquests diners és per poder afrontar la “programació i la inversió tècnica i tecnològica així com tota l’aposta infantil”.
Cost per ciutadà
Romà no va amagar la seva inquietud per la manca de fons tant al Parlament com als seus col·laboradors i al comitè de direcció de la CCMA. “Amb les despeses recurrents i els contractes compromesos per l’anterior Consell, el pressupost disponible a data d’avui és pràcticament nul”, va raonar Gomà davant la comissió. Un neguit que ha traslladat a l’escala orgànica de la televisió. Ara com ara, el calaix és buit quan falta contractar la programació del quart trimetres de l’any i els recursos per crear continguts estratègics en l’àmbit digital i destinats al públic infantil i juvenil.
En aquest context, els administradors de la televisió pública catalana constaten que han perdut en dotze anys un 70% de capacitat d’inversió en producció externa. L’infrafinançament s’argüeix, segons la comptabilitat de la televisió en el cost per habitant de la televisió pública catalana. A Catalunya, el cost per habitant anual se situa al voltant dels 31 euros, mentre que la mitjana europea és de 50 euros, i si es compara amb prestadors de ràdio i televisió en territoris d’una dimensió i població semblants a la catalana, el cost puja fins als 55 euros. Són xifres que recull el Llibre Blanc de l’Audiovisual. “Cal equiparar el finançament, en tot el possible, a la resta de televisions i ràdios europees”, subratllen des de la CCMA.
5 
22 