Primer debat de política general del president de la Generalitat Pere Aragonès. El gran esdeveniment que obre oficialment el curs polític a Catalunya s’ha encetat aquesta dimarts al Parlament. El gran fòrum on s’indiquen les línies estratègiques del Govern a tot el Parlament. Una oportunitat per consolidar les majories governamentals i fer propostes concretes i fermes. Després d’un extravagant acte d’homenatge a l’expresident Quim Torra pel primer aniversari de la seva inhabilitació, Pere Aragonès ha inaugurat el debat i el curs polític reclamant marge i paciència amb el diàleg i la negociació amb el govern espanyol i apostant per polítiques socials concretes per materialitzar de manera immediata. Un discurs en què Aragonès ha evitat ficar-se en esbarzers per tenir joc durant les rèpliques i dúpliques que aquest dimecres mantindrà amb els socis i l’oposició.
El president ha plantejat el debat soldant el “procés d’alliberament nacional” amb les polítiques per “millorar la vida de la gent”. Amb aquesta base ha desgranat el discurs en quatre línies mestres basades en la “taula de negociació” –s’ha negat a dir-ne “de diàleg”–, i la transformació social, verda, feminista i democràtica. Aragonès ha assegurat que entén “l’escepticisme” dels seus socis de Govern i governabilitat, JxCAT i CUP, però ha demanat temps i paciència perquè, ara per ara, la taula de negociació és “l’única estratègia”. Aragonès, però, només ha estat interromput pels aplaudiment quan s’ha referit a la transformació de la Prefectura de Via Laietana en un espai de memòria. Convertir el darrer curs d’escola bressol en gratuït, apostar pels Jocs Olímpics d’Hivern, impulsar la copa menstrual a les escoles i el compromís de renovables són algunes de les concrecions que detallat en el seu discurs.
Aragonès ha articulat una defensa aferrissada de la taula de diàleg, tot i admetre la dificultat de donar esperances sobre els resultats. De fet, la portaveu dels Comuns, Jessica Albiach, ha ironitzat en afirmar que el president semblava que demanés “perdó” per apostar pel diàleg, malgrat que els morats han mostrat certa sintonia amb el discurs. En tot cas, el president de la Generalitat interpreta la negociació amb el govern espanyol a través d’aquesta taula com un nou win-win. És a dir, sia com sia, la taula només pot afavorir els interessos de l’independentisme. Per una banda, el president ha deixat clar que la comunitat internacional reclama que la part catalana s’hi assegui. “Necessitem el reconeixement internacional i justament és la comunitat internacional qui ens encoratja a iniciar aquest procés de negociació”, ha afegit. A més, ha insistit que “si l’Estat espanyol no aprofita aquest procés de negociació pot acabar evidenciant a ulls d’aquells que se’l miren des de fora –i des de dins– que no hi ha cap voluntat de fer una proposta de solució política a Catalunya”. Precisament, ha lamentat que la Moncloa no ha presentat encara cap mena de proposta.
Així, Pere Aragonès ha reivindicat la feina feta perquè “hem assegut l’Estat espanyol a negociar la resolució del conflicte polític sobre la independència de Catalunya, i això no s’havia aconseguit mai”. D’aquí que hagi demanat “ambició” per aprofitar “l’oportunitat” i els mecanismes de força dels independentistes, com ara la “unitat d’acció”, la “mobilització cívica permanent” i els vots necessaris dels independentistes a Madrid dels quals depèn el govern de Pedro Sánchez. En aquesta línia, Aragonès s’ha mostrat dur en marcar a foc el lema “d’amnistia i autodeterminació” i en reclamar la fi de la repressió, com a consigna de la legislatura. Si no s’acaba la repressió, ha alertat Aragonès, “es farà molt difícil seure a parlar i a negociar res”. “Res”, ha emfatitzat.
Ara bé, el president de la Generalitat ha alertat que el procés serà “llarg i complexe” i d’aquí que hagi reclamat marge, espai i confiança als seus socis. En definitiva, ha centrat la pilota en la proposta del referèndum acordat, però sense especificar quina és la força o el mecanisme amb què pot convèncer la part espanyola per poder-lo celebrar. Una aposta que ha descrit com la més “inclusiva” i on tothom “s’hi pot sentir interpel·lat”. Per tant, ha demanat “perseverança, aprenentatge, unitat i molta força social” i sobretot, ha pregat que ningú de la part catalana “debiliti” la seva posició, una dura invectiva cap als junters i els cupaires.
Però els seus socis no estan per la feina i no s’han mostrat gaire entusiastes amb el contingut del discurs. La portaveu de Junts, Mònica Sales, ha sortit al tradicional faristol de valoració ensenyant les dents. D’entrada ha fet notar que havien trobat a faltar “una reflexió de les conseqüències polítiques de la detenció del president Puigdemont”. Així mateix ha remarcat que “l’acord de Govern no s’ha vist reflectit”. La CUP no s’ha molestat ni a sortir als faristols. N’ha tingut prou amb un comunicat on ha acusat al president de “confondre desitjos amb la realitat” en interpretar que la taula de diàleg servirà per reconèixer el dret a l’autodeterminació.
L’oposició tampoc s’ha estat per brocs. La portaveu del PSC, Alícia Romero, ha titllat el discurs “d’avorrit”, “decebedor” i “sense cap novetat”. Per als socialistes, el discurs fa “reincidir” Aragonès: només vol “imposar” l’autodeterminació i l’amnistia, en lloc d’apostar pel diàleg. Més durs s’han mostrat a l’aliança entre Ciutadans i PP, els partits minoritaris de la cambra, que entenen que Aragonès “ridiculitza Espanya”. Una situació de la qual culpen Pedro Sánchez.
