El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat de manera aferrissada la “taula de negociació” -s’ha negat en rodó a qualificar-la de taula de diàleg- amb el govern espanyol reiniciada fa dues setmanes. Ha estat una de les seves línies argumentals en el debat de política general -que enceta oficialment el curs polític- que ha començat aquesta tarda al Parlament. Aragonès ha pronunciat discurs basat principalment en embolicar indestriablement el procés “d’alliberament nacional” i les polítiques socials en el benentès que l’única manera que considera que es pot “millorar la vida de la gent” és amb la independència. En aquest sentit, ha assegurat davant la cambra que “avui només hi ha una estratègia guanyadora per aconseguir-ho, que és fer seure l’Estat espanyol i explorar la via de la negociació”. Així mateix ha apuntat que “paral·lelament, cal continuar treballant per ser cada vegada més i ser més forts”.
Aragonès ha demanat temps i paciència als crítics de la taula i d’aquesta estratègia, com ara els seus socis de Govern, el grup i els consellers de Junts per Catalunya. Per argumentar-ho, ha recordat que l’independentisme té més força que la que imagina en base tres elements: “la unitat d’acció”, la “mobilització cívica permanent” i l’aritmètica parlamentària atesa “la dependència del Govern del PSOE dels vots independentistes”. “Per ser independents, necessitem el reconeixement internacional i justament és la
comunitat internacional qui ens encoratja a iniciar aquest procés de negociació”, ha justificat.
Tot i que Aragonès ha subratllat que entèn l’escepticisme davant l’estratègia de la negociaicó ha demanat paciència i temps. Així ha proposat “aixecar la mirada i entendre que la situació és complexa, molt complexa ” perquè “l’estratègia a seguir també ho és”. D’aquí que hagi exclamat que “no hi ha dreceres ni solucions màgiques”. Una velada referència a Junts. De fet, minust abans havia exigit “abandonar els gestos estèrils, la crispació, la polèmica interessada, el tacticisme, el conservadorisme amagat darrere del passar pàgina i la política de curta volada”. A canvi ha opinat que hi posarà “tota la voluntat, determinació i actitud de victòria”.
Segons la tesi d’Aragonès, participar a la taula és l’obligació que demanda la comunitat internacional. Per altra banda, ha raonat que “si l’Estat espanyol no aprofita aquest procés de negociació pot acabar evidenciant a ulls d’aquells que se’l miren des de fora –i des de dins– que no hi ha cap voluntat de fer una proposta de solució política a Catalunya”. De fet, ha retret que a hores d’ara l’Estat no hagi fet cap proposta quan la part catalana s’ha esgargamellat en el lema “d’autodeterminació i amnistia”. “Hem assegut l’Estat espanyol a negociar la resolució del conflicte polític sobre la independència de Catalunya, i això no s’havia aconseguit mai”, ha afegit. “Siguem ambiciosos, no podem desaprofitar cap oportunitat”, ha pregat. A més, en l’algoritme ha incorporat la variable el menyspreu: “En el cas que l’Estat no s’ho prengui seriosament o no sigui capaç de controlar els seus aparells i continuï la persecució contra el moviment independentista, més raons acumulem nosaltres de cara a aquesta comunitat internacional, tant en termes polítics com en termes judicials i reputacionals de l’Estat”.
Aragonès també ha volgut emfatitzar el seu ideal independentista. De fet, ha dit que ho és des que “té us de raó”. Per reblar el clau ha afirmat que vol ser la “la darrera generació de catalans i catalanes que pateix la repressió, l’espoli i el menyspreu de l’Estat espanyol i treballaré com ningú perquè així sigui”.
Per altra banda, Aragonès també ha volgut marcar les cartes com una nova gernació política. “Representem una nova generació”, ha constatat. “Per primera vegada en molts anys, no hi ha els de sempre al capdavant de la Generalitat. I això es notarà. No farem el de sempre. Venim a fer canvis profunds, a canviar inèrcies”, ha advertit. “La gent ens va fer confiança també per això, perquè una nova generació que representa aquells que sempre han tingut menys oportunitats liderin les institucions i impulsin els canvis que el país necessita”, ha aduit Seguint aquest camí ha fixat el rumb amb una altra consigna: “L’Estat és un fre, ho sabem, però no pot ser una
excusa”.
Més informació ben aviat
