El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha anunciat aquest dimarts a Brussel·les que l’independentisme català presentarà un conjunt de querelles per espionatge massiu de la que ha estat víctima la societat civil i política catalana. De querelles n’hi haurà d’individuals i col·lectives. La querella principal anirà dirigida contra l’empresa NSO d’Israel i la seva filial a Luxemburg. Puigdemont ha reclamat a la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von Der Leyen, que prengui una acció urgent contra el ciberespionatge a Espanya. El president a l’exili també ha dit que demanaran que s’investigui el CNI i tots els òrgans espanyols siguin investigats.
L’investigador sènior del The Citizen Lab de la Universitat de Toronto, John Scott-Railton, ha denunciat aquest dimarts que “hi ha un nexe sòlid amb el govern espanyol” i l’atac de ciberespionatge massiu perquè “els moments de les infeccions” que s’han documentat “eren de gran interès” per l’Estat espanyol. Scott-Railton ha obert així la roda de premsa unitària de l’independentisme al Parlament Europeu, que presideixen Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. L’expert canadenc ha explicat que el cas d’Espanya s’afegeix als casos de països com Hongria, Mèxic, Índia o Polònia.
Després de la introducció tècnica d’Scott-Railton, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, ha estat la primera de les víctimes de Pegasus a prendre la paraula. Paluzie ha denunciat que el cas Pegasus suposa “un atac permanent i estructural contra el moviment català per l’autodeterminació durant el pic del conflicte català”. La presidenta de l’ANC ha lamentat que durant cinc anys “la dissidència pro-independència ha estat espiada de forma sistemàtica i estem aquí per denunciar-ho”.
Per la seva part, el president d’Òmnium Cultura, Xavier Antich, ha aprofitat la seva intervenció per recordar la història de persecució de l’entitat sota el franquisme i la repressió actual a causa de l’1-O. Antich ha destacat que Òmnium Cultural és l’entitat cívico-cultural d’Europa més gran, amb 200.000 membres. Antich ha denunciat que quatre membres del consell executiu de l’entitat han estat atacats, especialment Marcel Mauri. Antich ha considerat que el cas Pegasus suposa un atac a la dissidència interna a Espanya, però també contra els valors fonamentals d’Europa i ha avisat que no es tracta d’un problema intern d’Espanya. “Mai no posaran fi a un moviment pacífic i democràtic com el favorable a l’autodeterminació de Catalunya”, ha advertit Antich. Pel president d’Òmnium el cas català és un avís i pot convertir-se en un precedent perillós a Europa i ha reclamat “una acció urgent” per acabar amb aquesta pràctica a Espanya i a tots els països on es porti a terme.
La denúncia que l’independentisme fa del cas de ciberespionatge a l’estat espanyol arriba precisament el mateix dia en què es posa en marxa aquest dimarts la comissió del Parlament Europeu que investiga el programa Pegasus i altres sistemes d’espionatge. Es tracta d’una comissió especial nova que ha de celebrar la seva primera reunió aquesta tarda per tal de triar el president i els vicepresidents del grup de treball. El grup dels Verds/ALE té previst proposar que l’eurodiputada d’ERC Diana Riba —víctima de Pegasus el 2019— ocupi una de les vicepresidències. Entre els membres de la comissió hi ha el president català a l’exili, Carles Puigdemont, i l’exministre espanyol de Justícia, Juan Fernández López Aguilar, del PSOE.
Ciberespionatge al descobert
Els detalls sobre l’espionatge a independentistes catalans s’ha destapat després que el setmanari nord-americà The New Yorker publiqués dilluns els resultats d’una investigació de The Citizen Lab de la Universitat de Toronto que confirma l’ús del programa Pegasus contra una llista de més de 60 personalitats de l’independentisme. Pegasus és un software que l’empresa israeliana NSO ven a governs i agències d’intel·ligència per utilitzar en la lluita contra el crim organitzat i el terrorisme. L’empresa ha estat també centre de la polèmica per facilitar l’ús del programa d’espionatge per part de règims autoritaris contra oponents polítics, activistes i periodistes.
La publicació dels detalls de l’informe canadenc ha provocat una autèntica tempesta política i són moltes les veus, com és el cas de l’organització Amnistia Internacional, que reclamen al govern espanyol que aclareixi els fets. El president del Govern, Pere Aragonès, ha denunciat que es tracta d’un atac contra els “drets fonamentals” d’independentistes, mentre que el president a l’exili va definir el cas ahir com un GAL en “versió digital”. L’expresident Artur Mas, per la seva banda, ha assegurat aquest dimarts que l’espionatge es podria remuntar a abans del 2012. De moment, la reacció del govern espanyol ha estat negar qualsevol relació amb l’empresa israeliana que comercialitza el programari per espiar.
Un cop feta la roda de premsa unitària a Brussel·les, està previst que compareguin al Palau de la Generalitat, a partir de les 16.30 hores, el president del Govern, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró. A causa d’aquesta compareixença excepcional, el Govern no ha fet la roda de premsa habitual que la seva portaveu, Patrícia Plaja, ofereix setmanalment després de la reunió de l’executiu.
2 
1 
