L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dimarts en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio que l’espionatge contra independentistes podria remuntar-se al 2012, any en què va apostar políticament per l’independentisme. Mas ha explicat que l’entorn independentista ve patint espionatge des d’abans del 2017 i ha recordat les actuacions de la policia patriòtica liderada pel comissari Villarejo. L’expresident ha apuntat que cal que el govern espanyol i probablement els anteriors aclareixin els fets després que una investigació independent com l’ha que s’ha fet pública aquesta setmana hagi aportat les evidències de ciberespionatge contra ciutadans per les seves idees. Mas ha considerat que l’aparell judicial “hauria de començar a actuar, com actuen en qualsevol altre cas que hem viscut —per petit que sigui— que estigui relacionat amb el projecte sobiranista català”.
Per Mas, si la justícia espanyola no actua “caurem en el secretisme absolut, en la falta de coneixement, en l’opacitat més absoluta, en l’omertà, en l’absència de defensa dels nostres drets fonamentals”. L’expresident ha recordat que, si bé han aparegut detalls sobre les actuacions de la policia patriòtica en casos com Kitchen, Corinna i la monarquia, pel que fa a l’independentisme “està tot absolutament tapat” i “tens una sensació d’indefensió absoluta, mentre d’altra banda ens van refregant que estem en una democràcia plena”. Mas ha afegit que cal respondre de forma unitària a aquesta nova “agressió” i ha dit que s’afegirà a les accions unitàries que els líders de l’independentisme decideixin.
Sobre les conseqüències polítiques que pot tenir aquest escàndol, Mas ha manifestat que “no és un tema només de Pedro Sánchez” perquè “el tema central no està ene l govern actual, probablement ve d’abans, d’un altre govern, i no necessàriament del govern, sinó d’altres aparells de l’estat que tenen aquesta capacitat d’actuació”. Mas ha apostat per la prudència a l’hora de prendre determinades decisions: “Les conseqüències polítiques no s’han de determinar ara i en poques hores i sobre un govern conjuntural d’Espanya, s’ha d’anar a l’arrel del problema”.
Tempesta política
La publicació dels detalls sobre el ciberespionatge contra líders polítics i socials de l’independentisme ha aconseguit una resposta unitària que aquesta dimarts es visibilitzarà en una roda de premsa conjunta a Brussel·les. La compareixença pública, que tindrà lloc a les 13 hores, reunirà el president a l’exili, Carles Puigdemont, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el secretari tercer de la Mesa del Parlament per part de la CUP, Carles Riera, a més a més dels líders de les entitats independentistes, Elisenda Paluzie de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Xavier Antich d’Òmnium Cultural. Després d’aquesta presentació pública de cara als mitjans internacionals, compareixeran per la tarda al Palau de la Generalitat, el president del Govern, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró.
Les dades de la investigació, que provenen del The Citizen Lab de la Universitat de Toronto i que ha publicat en exclusiva el setmanari nord-americà The New Yorker, han originat un autèntic terratrèmol polític. Aragonès va denunciar dilluns que el cas Pegasus suposa un “atac” als drets fonamentals, mentre que des de l’exili, Puigdemont va assegurar que aquest cas és la “versió digital” del GAL. Totes les mirades apunten cap al govern espanyol, que de moment s’ha limitat a negar qualsevol relació amb l’empresa israeliana que comercialitza Pegasus, NSO, tot i els indicis que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol n’és client. L’escàndol ha generat fins i tot la reacció de l’organització de defensa dels drets humans, Amnistia Internacional, que reclama al govern espanyol que faci una investigació “exhaustiva” sobre Pegasus.
2 
