La pressió al govern espanyol per prendre més mesures arran del cas Pegasus d’espionatge massiu ha continuat aquest dijous en el ple del Parlament amb l’aprovació —amb el suport dels grups independentistes— d’una moció d’ERC en la qual es “considera” que la dimissió de la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, és “imprescindible”. El text de la moció, que ha defensat la portaveu republicana, Marta Vilalta, condemna unes declaracions de Robles al Congrés dels Diputats “reconeixent i justificant l’espionatge massiu a dissidents polítics, advocats i societat civil són impròpies d’una democràcia plena i compromesa amb els drets humans”.
En el debat sobre aquesta moció els partits independentistes han exhibit la seva sintonia a l’hora de reclamar més responsabilitats al govern espanyol pel cas d’espionatge, una petició que en canvi ha estat directament rebutjada els representants del PSC. També des dels partits de la dreta i l’extrema dreta s’ha aprofitat el debat per carregar contra l’independentisme, en qüestionar la condemna dels fets i en justificar-los.
La dimissió de Paz Esteban no resol la crisi
Tot i que s’hagi produït el cessament de Paz Esteban al capdavant del CNI, ERC manté al pressió perquè rodin més caps. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va dir ahir en el ple que ningú podia considerar la crisi per tancada amb la dimissió d’Esteban. De fet, la portaveu parlamentària d’ERC, Marta Vilalta, ha reiterat aquest argument avui dient que el seu partit està “d’acord amb l’assumpció de responsabilitats polítiques, les que siguin”, però ha advertit que pel que fa a Esteban “no han explicat ni per què l’han cessat”.
La moció ha rebut el suport de JxCat que ahir, per veu del president del grup parlamentari, Albert Batet, es va advertir a Aragonès que s’havia d’anar més enllà de les “exigències retòriques”. Aquest dijous el diputat de JxCat Josep Rius ha traslladat el suport del seu grup a la iniciativa republicana i ha denunciat fets greus que encara queden per aclarir. En aquest sentit, Rius ha dit que “el jutge del Tribunal Suprem podria haver incorregut també en un delicte greu i això no es pot passar per alt”.
Condemna d’una investigació “prospectiva” amb Pegasus
Almenys 18 persones van ser espiades amb l’aval judicial, d’acord amb la informació que Esteban va portar la setmana passada a la comissió de secrets oficials. “Si hi hagués presumptes delictes no haurien de ser les autoritats estatals les que investiguessin els fets? El que ha fet el CNI és una investigació prospectiva, el govern espanyol va autoritzar la investigació de 18 persones, però què passa amb la resta? No hi ha una manta prou gran per tapar aquest escàndol”, ha denunciat Rius.
Davant la posició dels independentistes, els grup socialista ha volgut refutar qualsevol acusació que anés orientada al govern espanyol. El diputat del PSC Jordi Terrades ha defensat l’estat espanyol com “una democràcia plena equiparable als països de l’entorn” i també ha volgut tallar les acusacions dirigides al serveis d’intel·ligència que, segons ha dit, “són similars als dels nostres socis, és a dir, els països democràtics”. “El govern espanyol no surt a espiar els ciutadans, fixa prioritats de seguretat nacional i hi ha servidors públics que fan la seva feina”, ha afegit.
Els Comuns en canvi han expressat que la dimissió de Paz Esteban “és una bona notícia”, ha dit el diputat David Cid. “S’ha d’acabar amb sectors de l’estat que operen des del deep state i les clavegueres”, ha comenta Cid, que ha recriminat que els independentistes han estat menys vehements contra l’espionatge quan aquest ha afectat el seu espia polític.
Retrets de la dreta a Sánchez
A l’hemicicle també han ressonat els retrets de la dreta a la posició del govern espanyol, a qui se l’acusa de cedir al “xantatge” dels independentistes. El diputat de Cs Ignacio Martín ha dit que la moció d’ERC “ve a culminar unes setmanes de despropòsits i exageracions” arran del cas Pegasus i s’ha dirigit al president del govern espanyol: “No sé si Sánchez és conscient del que diuen els seus socis, del xantatge sistemàtic, la pressió inadmissible i intolerable i el menyspreu a l’estat democràtic i a les institucions de l’estat de dret”. Per part del PP, Alejandro Fernández ha dit que no donarien suport a la moció perquè “es donen per certs ets no provats”.
2 