Sergi Vallès (Torrelles de Foix, 1988, Alt Penedès) és alcalde del seu poble, president de la Mancomunitat Penedès-Garraf i secretari general d’Impulsem Penedès, la nova formació penedesenca que ha tancat un acord amb Junts per Catalunya amb una vuitantena de llistes al Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès i l’Anoia. La coalició anirà sota la marca de Compromís Municipal (CM) a les municipals del 28 de maig. Vallès, que governa amb 9 regidors dels 11 que té Torrelles després d’haver guanyat les eleccions del 2019 amb la coalició Junts per Catalunya –quan encara no existia el partit que va adoptar el mateix nom i abans de la ruptura del PDeCAT amb la formació de Carles Puigdemont–, ha liderat les negociacions d’Impulsem amb els líders de Junts per Catalunya durant els darrers mesos. La majoria de membres d’Impulsem provenen del PDeCAT, però van trencar amb el partit de David Bonvehí i Marc Solsona després de les eleccions del 14 de febrer. Ara, afronten el repte de treure uns bons resultats en aquesta vegueria, on la gran majoria de militants es van quedar al PDeCAT en comptes de fer el pas cap a Junts en el moment del trencament.
Què és Impulsem Penedès? Com neix?
Impulsem Penedès és un projecte que neix amb molta il·lusió que té una suma de persones amb ganes de treballar pel territori. Fins ara, crèiem que ho podíem fer des d’altres espais, però hem anat veient que és impossible. Ja fa un any hem impulsat aquest projecte perquè se’ns escolti. Perquè el Penedès sigui una mica més valorat. No demanem que sigui el territori més ben valorat, però com a mínim una mica més. Recentment, s’han tornat a presentar els pressupostos de la Generalitat d’aquest any i tornem a ser l’últim territori en inversió. Això no pot seguir així, perquè també som el territori que més creix. Vam crear aquest espai perquè no hi havia cap partit que ens representi i era una oportunitat per a alcaldes, caps de llista i regidors del món local de fer un projecte en el qual poguéssim tenir la nostra veu. Es tractava que el centralisme de Barcelona no ens digué el que hem de fer i poguéssim opinar sense estar lligats per enlloc.
No esperàvem que tingués tanta repercussió. Inicialment, érem tres. Per sort, s’hi han anat sumant representants de totes les comarques de la vegueria, i fins i tot gent del món social i entitats. Ja veurem fins on arriba i intentarem que tingui un llarg recorregut. La primera prova serà les eleccions municipals, en les quals veurem si aquest projecte funciona i si ha de seguir i fins a on podem arribar.
És una resposta al centralisme de la Generalitat?
Exacte. És com un mirall en aquella reivindicació de la plataforma pro vegueria que era un moviment social i els altres moviments polítics s’han mogut al voltant. Al final hem dit: toca fer un moviment polític amb el qual potser ens escoltaran més. Si als nostres municipis tenim un bon resultat, suport i t’empodera a poder parlar en nom del teu poble, doncs aprofitem-ho.
La majoria de vostès venen del PDeCAT. Per què van trencar amb el partit de David Bonvehí i Marc Solsona?
El PDeCAT trenca amb Junts i no fem cap moviment per anar a un lloc o l’altre. Jo l’any 2019 era al PDeCAT i vaig seguir al PDeCAT. En el fons, jo era al PDeCAT perquè era el moviment que havia fet Convergència. Jo sempre m’he sentit convergent i encara me’n sento. Nosaltres no trenquem amb el PDeCAT. Senzillament, fan una aposta de presentar-se a les eleccions, que no té un reconeixement ni tampoc rep suport. Per tant, no funciona i cal decidir que s’ha de fer. El més raonable hauria estat dir: ‘Això no funciona i per aquí no anem bé’.
Jo faig arribar a la direcció que la solució no és seguir-nos presentant a les eleccions, sinó entendre el que ens ha passat i decidir cap a on anem d’anar. Crec i creia que el PDeCAT ha de seguir existint, però no per presentar-se a eleccions en què ja s’ha vist fracassa. Això ho vam exposar i no tots els que formem Impulsem ha trencat amb el PDeCAT, igual que hi ha gent que està a Junts, perquè ens permet la doble militància. Però tenim clar que el camí que agafa el PDeCAT de presentar-se a diversos municipis no és el que toca.
Si el PDeCAT no es presentés a les eleccions, quin servei tindria?
El de mantenir viu un projecte, una gent i una forma de fer. Crec que hi ha un espai, que és el de Convergència, que s’ha perdut. Crec que era molt útil i ha portat Catalunya on és. El PDeCAT el mantenia d’alguna forma. El PDeCAT era útil perquè agrupava una gent que pensem i actuem de la mateixa forma. Potser ara el país no el vol, ni és el moment, però la qüestió és que hi hagi una fórmula amb què podem seguir units i compartint el que fem cadascú en els nostres municipis.
Recentment, heu presentat el pacte amb Junts per Catalunya de cara les municipals. És un intent de reflotar aquest l’espai convergent des de Junts?
No. Aquest pacte pretén que Impulsem funcioni i tinguem un altaveu allà on no hi som, com per exemple al Parlament. Impulsem és el resultat del fet que ningú treballava pel territori. I per això decidim fer-ho nosaltres. Paral·lelament, si algú torna a construir aquest espai ja valorarem què fem des d’Impulsem. Nosaltres treballem pel territori i els municipis, i en el que passi a Catalunya, de moment, no cal entrar-hi. Per això hi ha una doble militància, perquè si algú decideix anar aquí o allà ho pugui fer sense afectar la realitat de l’esperit d’Impulsem, que és el Penedès.
És possible que en unes eleccions al Parlament Impulsem s’integri a les llistes de Junts?
Jo diria que ara com ara no. No és l’objectiu d’Impulsem. El nostre objectiu és defensar el territori i fer pressió amb el partit que toqui en unes eleccions al Parlament per tal que el Penedès en surti beneficiat. Integrar-nos dins les llistes de Junts no crec que sigui el nostre objectiu. De moment, només hi ha un acord per a les municipals, que diu que, on ens presentem nosaltres, no es presenta Junts, i viceversa. Els vots van el mateix sac per a les diferents institucions, com ara el Consell Comarcal o la Diputació. No s’ha parlat del que passarà l’endemà de les eleccions municipals. L’acord preveu que Junts ens farà d’altaveu allà on nosaltres no podem arribar i, per tant, puguem negociar esmenes als pressupostos o en altres projectes.
Com es pot fer pressió sense anar a cap llista?
Liderant el territori i governant-lo. Sent la força majoritària al Penedès. Quan algú d’un altre partit vol venir al Penedès han de saber qui som. Un exemple clar és, quan es presenten a Vilanova els pressupostos de la Generalitat per al Penedès, de vuitanta alcaldies que hi ha a la vegueria, crec que només n’hi havia cinc o sis. Això vol dir que el territori està descontent i que les alcaldies que representen la ciutadania del Penedès estan descontentes. Fent servir això i plantant cara hem de ser útils. Que, quan vinguin aquí, sàpiguen qui mana, qui governa i què defensem. I, per tant, que ens escoltin. Jo, per exemple, no he rebut el delegat del Govern a la vegueria del Penedès, David Alquézar, ni el rebré. Crec que estan menyspreant el Penedès. Està molt bé que vagin a fer-se fotos als municipis i a veure la gent. Però si només és per fer-se la foto i veure la gent i no hi ha intencions ni fets, no hi perdré el temps. Crec que hem de donar la cara. Si això no canvia, no cal que vinguin a fer res aquí.
Quan van començar les negociacions amb Junts?
Van començar fa més d’un any. Neixen del fet que Junts, al Penedès, és fluix. La realitat és que a l’Alt Penedès mateix, en el moment que hi ha el trencament Junts-PDeCAT, dels 12 o 13 alcaldes que tenia JxCat del 2019, només dos o tres van passar a Junts obertament.
La majoria es van quedar al PDeCAT…
Ens vam quedar on érem. Com que Junts no tenia un potencial important, des de la seva direcció nacional ens van venir a trucar a la porta. La primera reunió va ser amb Jordi Sànchez, que aleshores era el secretari general.
Precisament, Jordi Sànchez va dir obertament que un dels seus objectius era reunificar aquest espai que s’havia fragmentat amb el trencament entre Jutns i el PDeCAT. Potser l’inici de negociacions entre vostès i Junts anava en aquest sentit…
Potser sí. Jo, en totes les reunions de Junts, he dit que l’objectiu d’Impulsem no és integrar-nos a Junts, sinó defensar el Penedès. No tinc previst anar a Junts i han de tenir clar que hem fet aquest partit per quedar-nos-hi. Potser ells creuen que d’aquesta forma algú anirà caient, però també pot passar al revés, com ja ha passat. Gent de Junts, com Sònia Poch, de Mediona, han vingut a Impulsem i han deixat Junts. Si ho fem bé, servim i som útils, hi haurà futur.
Ha costat molt arribar a un acord amb Junts?
Sí. Ha costat i segurament costarà que complim tots els acords. Nosaltres serem inamovibles amb les nostres condicions. Estem intentant protegir un territori i que se l’escolti. També va costar perquè els interlocutors va canviar molt. Primer va ser Jordi Sànchez, després David Saldoni, després hi han intervingut la gent del territori… Primer Ester Vallès, després Robert Monzonis i després l’actual president de la vegueria de Junts, Xavier Vidiella. Nosaltres érem els mateixos i, en funció del lideratge que hi havia al territori, eren més favorables, o menys. Les condicions per arribar a un acord sempre han estat les mateixes. Avui dia hi ha una gran entesa i una gran unitat. Ho agraeixo sobretot a la gent que ara lidera al territori, com Xavier Vidiella.
Van parlar en algun moment amb algun altre partit?
Sí.
Com quin?
Ens van venir a veure pràcticament tots els partits menys Esquerra Republicana.
Per què creu que ERC no els va venir a veure?
No ho sé. Els ho haurà d’anar a preguntar.
Suposo que Vox o Ciutadans no, oi?
No. Em referia a tots aquells que tenen representació al territori. Per exemple, el Partit Popular va venir. Vam arribar a plantejar possibles pactes i acords amb la resta. El que interessa és defensar el Penedès, i qui ho faci comptarà amb el suport d’Impulsem.
El fet que Marc Castells formi part d’Impulsem hi ha ajudat?
Marc Castells per a mi és un referent. És una persona que sempre respectaré i seguiré on em demani. Però pel que fa a Impulsem, vam ser els de l’Alt Penedès els que vam estirar el carro. La resta de comarques s’hi han sumat després. El Baix Penedès també hi era, però sí que és cert que el gran gruix és a l’Alt Penedès. La gent s’hi ha sumat perquè creia en el projecte, no per les persones que hi havia.
Vostès van presentar un decàleg a finals de l’any passat en el qual hi havia una desena de punts amb demandes històriques de la vegueria. Junts ha acceptat aquest decàleg?
No es tracta que ho hagin d’acceptar o no. Es tracta d’allò que nosaltres creiem i defensem i que hem de fer-ho amb qui sigui. Per tant, si hi ha una cosa que Junts no accepta, nosaltres batallarem perquè això es defensi en algun lloc o altre. De cara a les municipals, aquest decàleg ells el saben i el tenen i saben que és el que defensarem. Crec que el comparteixen bastant. Si hi hagués alguna cosa que no acceptessin, no vol dir que ho deixem de defensar.
Entre aquest decàleg hi ha moltes reivindicacions històriques, com la reindustrialització de la vegueria per donar resposta a les problemàtiques de les fàbriques Mahle o Bosch. També hi ha un tema que s’ha posat molt sobre la taula, que és la gratuïtat de la C-32 sud. Serà un dels temes pels quals més pressionaran amb Junts? La setmana passada el president d’Impulsem, Jaume Casañas, es va reunir amb Junts per presentar esmenes…
És una cosa que ja s’està fent. És evident que sí. Tanmateix, és independent de si Junts hi dona suport o no. Només hi ha un acord amb Junts per a unes eleccions municipals. A partir d’aquí demanem el suport i l’altaveu allà on no podem arribar. Un exemple és que si Jaume Casañas no fos alcalde de Cunit, segurament no l’haurien escoltat al Parlament. Entenc que nosaltres hem de seguir fent el mateix, independentment del que Junts acabi creient, fent o defensant. Si hem d’anar cada dia a la porta del Parlament, ho farem independentment de si ens hi acompanyen o no. Ara bé, sí que aquesta la força municipal que tenim ens ha de permetre que, per exemple, que Junts presenti unes esmenes a favor dels nostres municipis, perquè no tenim representació parlamentària.
Com queda l’acord a escala supramunicipal? Estableix algun tipus de quotes?
En l’àmbit supramunicipal l’únic que diu és el que haurien de fer tots els partits democràtics, que és que els diferents càrrecs supramunicipals els escullen els regidors. Els regidors escollits han de triar els consellers comarcals i el diputat provincial.
Ho decidiran entre Junts i Impulsem?
Es votarà en una assemblea d’electes, en la qual qui tingui ganes d’optar a aquests càrrecs es presentarà i els regidors el votaran. El diputat provincial, per exemple, necessita els avals d’alcaldes i regidors per poder ser-ho.
De cara a pactes municipals, tenen algun soci prioritari?
Cap. Defensem l’autonomia municipal en l’elaboració de llistes i d’acords. Si algú creu que una cosa és bona per al seu municipi, jo no soc ningú per debatre-li. Independentment del partit amb qui estiguis, el que preval és el teu municipi. És evident que hi ha línies vermelles, però no ens hi trobarem pel que fa al Penedès, perquè espero i desitjo que hi hagi partits que no tinguin representació.
Com Vox?
Exacte.
Junts, en la seva ponència, estableix que el seu soci prioritari ha de ser un partit independentista. Com li quadra aquesta posició de Junts?
Nosaltres tenim un acord en el qual s’afirma que preval l’autonomia municipal. Nosaltres treballarem perquè es compleixi aquest acord. El que digui Junts, és cosa de Junts.
Hi ha hagut dos municipis en els quals arran de l’acord hi ha hagut polèmica, com és el cas de Cubelles i Piera. Com quedarà la situació?
Jo m’assabento de la polèmica que hi ha perquè m’ho expliquen. És una cosa interna de Junts i, en tot cas, són ells els qui ho han de resoldre, com crec que estan fent. El nostre acord l’únic que diu és que allà on tinguem gent que es vulgui sumar al projecte d’Impulsem seran els alcaldes els qui lideraran la candidatura al municipi. Tots hem de ser adults i responsables en les nostres decisions i potser no cal esbombar-ho per tot arreu quan hi ha una cosa que no surt bé. Anar plorant per totes les cantonades perquè hi ha una cosa que ens ha fallat, quan potser fa més d’un any o dos que sabies que això podia passar… En tot cas, potser havies de treballar per la unitat, per sumar dos grups… Si hi ha un alcalde o alcaldessa que té ganes de repetir i presentar-se, entenc que és la ciutadania qui ha de dir si és el seu moment o no. Per tant, el que hagi pogut passar internament a Junts és cosa seva. Quan pactes donar prioritat als alcaldes per ser candidats en 80 municipis i només n’hi ha dos, que són els més conflictius, on s’embolica la troca, vol dir que ho has fet bé.
Josep Llopart, a Piera, i Rosa Fonoll, a Cubelles, seran els seus candidats?
Llopart serà el nostre candidat, perquè, a més, és a l’executiva d’Impulsem. Rosa Fonoll, el dia que hi hagi un acord ferm, que espero que hi sigui, si accepta i internament tot encaixa, doncs espero que també. Ara com ara no hi ha cap document signat. Treballem perquè hi hagi un acord.
Com quedarà reflectit el seu nom a cada municipi?
Nosaltres no hem inventat res. Tots els partits polítics es presenten en coalicions a les eleccions municipals. En tots surt el seu nom, però utilitzen una marca blanca que fan servir com els interessa. L’únic que hem fet nosaltres és un acord amb Junts en el qual diu que cadascú es presenti amb el nom que vulgui. Aquesta coalició es diu Compromís Municipalista. És una coalició en la qual s’agruparan molts altres partits polítics i en el qual Impulsem hi serà. La marca de cada municipi és el del grup que ho lidera. L’important és el grup, la persona i la gent que està al peu de canó.
2 
1 