El PSC ha anunciat que proposarà l’alcaldessa de l’Hospitalet i actual presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, com a senadora autonòmica. En plenes negociacions per decidir la presidència de l’ens supramunicipal, els socialistes han optat per canviar de candidata i aposten l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i vicepresidenta primera de la Diputació, Lluïsa Moret. El PSC ha informat que el primer secretari del partit, Salvador Illa, ha comunicat aquest dijous al matí la proposta a la Comissió Executiva, que ara haurà de ser ratificada pel ple del Parlament.
Els socialistes asseguren que la decisió d’enviar Marín al Senat respon a la necessitat de “reforçar” l’equip de senadors socialistes amb el “lideratge sòlid” de l’alcaldessa de l’Hospitalet, una “dirigent política amb una gran experiència en gestió municipal i una magnífica trajectòria de servei públic”. L’anunci es produeix pocs dies després que Junts hagi trencat amb el PSC a la Diputació de Barcelona i els socialistes s’hagin vist forçats a obrir una negociació amb els comuns, tot i que necessitaran els vots de més partits si volen superar l’acord que Junts i ERC han començat a bastir.
La calculadora de la Diputació
Els equips negociadors del PSC i d’En Comú Guanyem han fet els primers contactes per arribar a un acord i “donar estabilitat a la institució”. La votació de la presidència de la Diputació es fa a doble ronda: la primera requereix majoria absoluta i a la segona n’hi ha prou amb una majoria simple. En aquest context, cada vot serà decisiu. Entre els socialistes (17) i els comuns (5) sumen 22 regidors, un menys que els independentistes, i estan lluny de la majoria absoluta, que està en 26 regidors. Junts (12) i ERC (11) han contactat amb Tot per Terrassa (1), amb qui ja comparteixen govern a la ciutat vallesana, per intentar assegurar-se un vot més. Si es confirma l’entesa, el PSC només tindria possibilitats de conservar la Diputació si repetís l’operació Collboni i convencés el PP (4) perquè votés la seva candidata, una possibilitat que no es pot descartar si es tenen en comptes els últims precedents.
1
