Una estelada d’estel blanc i una senyera i una reproducció de la seva signatura amb el lema Una nova ambició nacional han servit al president d’ERC, Oriol Junqueras, per presentar-se ja oficialment com a candidat a la presidència de la Generalitat. Amb el benentès, evident, que li apliquin l’amnistia o bé un indult sobre la seva inhabilitació per la condemna per malversació per l’1-O, que encara està vigent. Aquest dimarts al vespre, Junqueras ha omplert la sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona per recuperar una vella tradició de la política catalana: explicar-se i detallar el seu programa polític a través de les conferències. Segons ERC, a l’acte hi han assistit 600 persones just la vigília del vuitè aniversari del Primer d’Octubre i deu anys després de la victòria de Junts pel Sí.
Junqueras ha encetat la seva intervenció enraonant sobre la prospecció de l’esperança de vida i de la por com a motor de la història. “Si la por es derivés de la immigració no tindria sentit que hagi tingut episodis migratoris brutals i que no hagi hagut un moviment de les dretes extremes, que també creixen on no hi ha immigració, a Hongria, Moldàvia, Romania, o Bulgaria”, ha destacat. Un rebedor que ha situat un dels conceptes més masegats per part de la política, com és la immigració, per relatar la seva aposta. Catalunya, per en Junqueras, no té un problema amb la immigració sinó que el té amb la “desigualtat, la injustícia i els diferents desequilibris”.
Per tot plegat ha reclamat una “nova entesa nacional per defensar la democràcia i l’estat del benestar”. En un marc de defensa del camí de la “plenitud de la nació” que justifica la reclamació d’un nou sistema de finançament o un nou sistema de governança del sistema aeroportuari. Objectius que es plantegen per què “som una nació i no volem renunciar a ser-ho”. “Necessitem ser molts, i molt forts, necessitem enamorar, necessitem que els que venen de molt lluny que no se sentin sempre de molt lluny, i sobretot els seus fills que han nascut aquí, necessitem recosir la societat”, ha remarcat. Per això, ha recordat que la millora del finançament o del transport ajuda a “la gent, a les famílies” i per tant, cal que també s’apuntin per fer un “tram del camí” cap a la República catalana. Una remasterització del famós concepte “ampliar la base”.
Pactes i més pactes
Per a Junqueras, “aquest país necessita un nou pacte social, un pacte de rendes” que serveixi per millorar els salaris i evitar que la competitivitat de l’economia es basi en salaris baixos. També ha inclòs en aquest pacte, un marc de relacions laborals propi i un salari mínim català i un nou pacte entre els sindicats i les patronals. També ha abonat l’assoliment de pacte per l’energia, apostant per energies renovables i centrals hidroelèctriques reversibles, o un nou pacte de l’habitatge que inclogui una reforma de les polítiques de transport i de rehabilitació dels habitatges. A la llista d’acord també ha inserit un pacte entre institucions per centrar les polítiques de defensa de la democràcia, l’estat del benestar i la generació de recursos.
“El país genera més recursos dels recursos dels quals disposa”, ha assenyalat. En aquesta línia, Junqueras, tot i que ha definit els objectius del nou finançament o la recaptació dels impostos o la gestió ferroviària “són batalles importants però no decisives”. Per això ha advertit que tot haurà acabat un cop s’assoleixin aquests objectius, perquè les “competències només es poden tenir si tens tot el poder institucional, i si no som un estat sempre estarem subjectes a les arbitrarietats del govern espanyol, amb tota certesa si són de PP i Vox, i a vegades del PSOE”.
“Sense l’aspiració d’una independència ningú s’hauria plantejat un sistema diferent com a model fiscal, o de governança aeroportuària, si es planteja és perquè som una nació i no volem renunciar a ser-ho i no podem permetre’ns el luxe de deixar de ser-ho, i no ens resignarem a ser menys que qualsevol altra”, ha sentenciat. “Necessitem una entesa per fer aquesta feina i anar més enllà”, ha insistit. “Necessitem majories molt àmplies”, ha subratllat per abonar una “entesa nacional indestriablement lligada per defensar la democràcia i l’estat del benestar”.
Qui ha parat l’orella?
Un acte on no només hi havien quadres o dirigents del partit, sinó altres convidats d’altres partits polítics, sindicats o entitats, com ara el portaveu de Junts, Josep Rius, del líder de Convergents, Germà Gordó, els secretaris general d’UGT, CCOO, USOC i de la Intersindical, Camil Ros, Belen López, Maria Recuero, Núria Herrera i Josep Maria Perelló, o fins i tot, els caps de corrents divergents amb la seva línia de direcció, com Xavier Martínez, del Col·lectiu Primer d’Octubre o els eterns Joan Puig o Joan Tardà. També s’han afegit, Lluïsa Moret (PSC), Candela López (Catalunya en Comú), Blai Taberner i Jordi Pujol Lizana (CUP), Guayarmina Saavedra (Podem Catalunya), Héctor Sánchez i Nora Sánchez (Comunistes de Catalunya).
També hi han assistit, Marta Garsaball (Òmnium Cultural), Jordi Fàbrega (AMI), Manuel Bueno (Súmate), Eudald Carbonell (Consell per la República), Dani Villalaín (Amnistia i Llibertat), David Minoves (Ciemen), Oriol Puig (Acció Catalana), Jordi Farré (COETTC), Xavier Trabado (Taula del Tercer Sector), Miquel Camps (PIMEC), Benet Maimí (Foment del Treball), Ana Gómez (Dignitat a les Vies), Elisenda Puig (Amics de La Bressola), Alberto Martín (Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya), i el rectors de l’UCE, Jordi Casassas i com a membre del claustre de la UPEC, Jordi Serrano.
ERC no ha fallat a Junqueras i a les files de convidats hi havia el president Pere Aragonès, els congressistes i diputats, Gabriel Rufián, Teresa Jordà, Josep Maria Jové, Ester Capella, Jordi Albert, Ana Balsera; la vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans, i els exconsellers Joan Ignasi Elena, Teresa Jordà, Chakir El Homrani, Juli Fernández, Carles Campuzano, Meritxell Serret, Manel Balcells, Tània Verge, Natàlia Mas, Carles Mundó, Josep Bargalló i Laura Vilagrà. I històrics com el president Ernest Benach, Joan Puigcercós, Joan Ridao i Carme Forcadell.
