El militant de Junts per Catalunya (JxCAT) a qui diverses persones han acusat a través de les xarxes socials d’haver-los assetjat sexualment ha negat tots els fets en un escrit que ha fet arribar a un cercle reduït de coneguts i al qual ha tingut accés EL MÓN. En el seu missatge, Quim Amorós, un exregidor de Tarragona que diversos joves de l’òrbita de l’antiga Convergència, el PDeCat i les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) han assenyalat, denuncia ser víctima d’un “acarnissament públic” i expressa “indefensió”. Amorós, contactat per aquest diari, no ha volgut parlar de l’assumpte, i ha adreçat la consulta al seu advocat, Pere Grau, que és qui ha confirmat la veracitat del text.
La polèmica va arrencar amb la publicació d’un fil a Twitter per part d’un exmilitant de les JNC, Nil Garcia, en el qual explicava que fa vuit anys, quan en tenia “16 o 17” va conèixer un militant de Convergència del Camp de Tarragona, d’uns 50 anys, que ràpidament se li va aproximar. La relació va acabar transitant des dels interessos polítics al terreny personal i fins i tot sexual, i també va implicar altres persones de les JNC, segons ha declarat el noi, que ara té 25 anys. El jove ho va denunciar a Convergència, però la queixa –que diu que no conserva– no va obtenir resposta, segons explica. Arran del seu fil a les xarxes –en el qual no revelava el nom d’Amorós, que ha transcendit després, i s’hi referia com a “senyor Q”– diverses persones hi han respost, han fet públic el nom del denunciat i han assegurat que també s’havien sentit incòmodes o assetjats amb el tracte rebut per part d’aquest home.
El senyor Q assegura que mai ha tingut intencions sexuals amb joves de la JNC
Les acusacions van fer que diverses persones contactessin amb Amorós i va ser a aquestes a qui l’ara militant de JxCat va fer arribar la seva posició respecte de la polèmica. En el text, que podeu veure íntegrament en la imatge que teniu sota aquestes línies, l’home no reconeix en cap cas que hagi tingut actituds equiparables al que s’entén com assetjament sexual i afirma que el que “sempre” ha intentat és “ajudar els joves de la JNC d’arreu de Catalunya perquè poguessin triomfar al partit i a la política”. “Sempre he cregut que eren el present i futur del nostre país”, sosté.
Algunes de les persones que han denunciat públicament les conductes d’Amorós indiquen que feia servir la seva condició de metge per tal d’intentar aconseguir cites reservades. El primer dels denunciants, Nil Garcia, afirma que el militant de Junts havia compartit material pornogràfic –inclosa una foto del seu “paquet”– amb ell i un altre noi, tots dos menors d’edat en aquell temps. Sobre aquestes conductes, Amorós diu que com a metge ha ofert “consell i ajuda” davant de “qualsevol consulta mèdica o problema personal que poguessin tenir”.
Els detalls sobre suposats missatges sexuals també són negats per Amorós, que assegura als receptors del missatge que “mai” ha conegut “en persona” el primer noi que ha denunciat els fets a través de Twitter, Nil Garcia. És més, l’home al·lega que en aquella època es trobava en una situació física delicada: “En aquella època estava lluitant contra un càncer, que em va portar a rebre diverses operacions, i que em va obligar a haver de portar diversos tubs de drenatges i sonda urinària durant tres anys, cosa que fa impossible que jo li enviés foto del ‘paquet’. I evidentment mai he tingut cap vídeo de cap noi de la JNC masturbant-se”.
Alguns dels denunciants confirmen un mateix “patró de comportament” del senyor Q
Un tercer testimoni amb el qual ha parlat EL MÓN i que vol mantenir l’anonimat confirma que també fa uns vuit anys va rebre ofertes per passar per la consulta de l’home ara qüestionat, amb bromes de caràcter sexual. Els testimonis que han sortit a la llum fins ara han confirmat que el “patró de comportament” del “senyor Q” era el que ha sortit a la llum, però les persones consultades per aquest diari admeten que no disposen de material que pugui demostrar els fets que se li imputen.
Un exmembre destacat de la JNC explica a aquest diari que les acusacions no l’han sorprès, si bé que en el seu cas mai es va considerar assetjat com per considerar-ho delicte, però sí que es va trobar en situacions molestes, amb elogis o propostes per, per exemple, anar a prendre cafès. Per la seva banda, un exmembre de Convergència –que va tenir càrrec orgànic dins del partit– desconeix qui era Amorós i considera que s’ha exagerat la influència que suposadament tenia dins del partit.
JxCat va anunciar dilluns que ha obert un expedient informatiu per aquest suposat cas d’assetjament sexual entre la seva militància. Segons el protocol vigent per a aquests casos, el partit ha de prendre una determinació en el termini de 30 dies, que pot ser formular denúncia (en el cas que es recullin les proves suficients per tirar-la endavant), arxivar el cas o expulsar la persona denunciada. De moment no s’ha pres cap mesura cautelar, tal i com el protocol també contempla si el partit així ho considera.
JxCat està en ple procés d’investigació, però manté la militància al senyor Q
La investigació l’està conduint la comissió de garanties i, segons ha pogut saber EL MÓN, diverses persones del partit ja han començat a tenir trobades amb alguns dels afectats, que han fet arribar les seves queixes a la JNC. També la cúpula del partit hauria mantingut contacte amb algunes persones per reclamar-los que aportin totes les proves possibles. En la majoria de casos, les fonts consultades asseguren no disposar de proves. El protocol de JxCat concreta que “la persona que fa la denúncia només ha d’aportar indicis que fonamentin que hi ha hagut situacions d’assetjament”.
L’advocat d’Amorós ha assenyalat que el seu client està “pendent que s’ensenyin les evidències” sobre els fets dels quals “tothom parla” sense que es presentin les proves. Per la seva banda, fonts de JxCat sostenen que en aquest cas es vol anar amb peus de plom després de la situació que es va viure amb Eduard Pujol, a qui es va suspendre de militància per suposats casos d’assetjament que finalment no han estat provats.
El partit ha procedit ara amb molta més cautela, però això també ha generat decepció entre alguns les denunciants. Nil Garcia comenta a EL MÓN que està “decebut” per com el partit ha actuat després de fer-se públic el cas i ha destacat que els dies posteriors cap càrrec destacat de JxCat ha enviat cap tipus de missatge públic de suport a les persones denunciants. El jove sosté que es va veure animat a denunciar els fets públicament després de veure el testimoni de la il·lustradora Paula Bonet i el seu cas d’assetjament.
JxCat es mostra en el seu protocol inflexible amb els casos d’assetjament sexual, on s’assumeix “un compromís de tolerància zero davant de situacions d’assetjament i una desaprovació clara i rotunda de conductes i actituds ofensives, discriminatòries o abusives”.
3 
3 