Al llarg de les últimes setmanes, s’han anat publicant diversos manifestos posicionant-se sobre la sortida de Junts per Catalunya del Govern de la Generalitat. Davant la consulta d’aquest dijous i divendres, en la qual més de 6.400 militants del partit de Turull i Borràs han de decidir el futur de l’executiu català, un dels primers comunicats va ser el d’una vintena d’alcaldes i alcaldables de Junts al Maresme.
El Maresme aposta per la continuïtat al Govern
La major part dels alts càrrecs i líders de la comarca que se situa dins de la vegueria de les comarques de Barcelona, van emetre un comunicat demanant el “sí” a les votacions i assegurant que en moments “extremadament complicats sempre s’ha imposat la voluntat de no trencar l’independentisme”. De fet, el president comarcal, Carles Bosch, s’ha posicionat obertament en aquesta direcció, juntament amb els alcaldes de Premià de Dalt, Josep Triadó; Montgat, Mercè Marín; Santa Susanna, Joan Campolier; Premià de Mar, Rafa Navarro, i Tordera, Joan Carles Garcia. També signen el manifest els caps de llista que fins ara s’han nomenat a la comarca per al 2023 en disset dels 30 municipis del Maresme. L’exconseller d’Interior, Miquel Buch, amb gran influència a la zona del Maresme, també s’ha posicionat en aquesta direcció.
Barcelona, a favor de seguir
Una situació similar ha viscut la Federació de Barcelona. Un manifest, encapçalat per l’exalcalde Trias, es va mostrar obertament a la continuïtat a l’executiu català. Entre els que aposten per aquesta via també hi ha l’exconsellera de la Presidència, Neus Munté, així com la mà dreta de Trias, Jordi Martí, i regidors com Ferran Mascarell, Francina Vila i Joan Rodríguez. “El Govern és molt millor amb la participació de Junts que sense”, asseguren els signants.
Moviments a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona pel “sí”
Una situació similar viu les Terres de l’Ebre, on a majoria de càrrecs electes del món municipal com els representants dels serveis territorials s’han mostrat favorables a seguir a l’executiu català. “La capacitat de transformació real i transversal es té quan es governa”, diuen en un comunicat. Entre els signants hi ha els alcaldes de l’Ampolla, Arnes, Rasquera, Freginals, Masdenverge i la Pobla de Massaluca, a més del director de l’Institut pel desenvolupament de les comarques de l’Ebre (Idece) i la diputada al Parlament Irene Negre. També s’han posicionat en aquest sentit membres de l’executiva territorial de la vegueria com Xavier Pallarès, Laura Domènech, Àngels Llombart. Tot i això, membres com Joan Baptista López o el membre pròxim a Borràs, Rai López, s’han mostrat partidaris del trencament.
Al camp de Tarragona també hi ha hagut mobilització pel sí. A banda d’alcaldes com Eloi Calbet (El Morell), Jordi Llopart (Creixell), Joan Martí (Perafort), Lluís Catellví (L’Argentera), Toni Abelló (L’Aleixar), José A. Rodríguez (Maspujols), Quim Calatayud (Les Borges del Camp), Sergi Pedret (Riudoms), o bé Lluís de l’Arca (Capçanes). També és rellevant que Teresa Pallarès, candidata a Reus, signi el manifest.
El Penedès i Girona, dividits
En canvi, la vegueria del Penedès viu una situació equidistant. Tot i ser una vegueria amb forta presència del sector de Laura Bprràs, la situació està dividida. Una de les persones que aposten per la ruptura és la membre de l’executiva nacional i diputada al Parlament, Ester Vallès, que també és regidora a Vilobí del Penedès. En canvi, l’alcaldable de Vilanova i la Geltrú i alt càrrec a la conselleria d’Acció exterior, Gerard Figueras, aposten per la continuïtat de Junts a l’executiu català.
Una situació similar la viu la vegueria de Girona. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, (pròxima a Puigdemont) aposta pel trencament, juntament amb dos dels regidors de l’equip de govern de Girona, Eva Palau (Salut) i Martí Terés (Sostenibilitat). També s’ha mostrat en aquesta línia el senador i alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera i l’alcalde de Sant Jaume de Llierca (Garrotxa), Jordi Cargol.
Tot i això, segons El Punt Avui, la consellera Victòria Alsina ja havia aplegat dimarts els de municipis com ara Llambilles, Vidreres, Sils, Llançà, Amer, Riudellots de la Selva, Cornellà del Terri, Palol de Revardit i l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, per la continuïtat a la Generalitat. També opten per aquesta via altres alcaldes, com ara els de Puigcerdà, Albert Piñeira; Caldes de Malavella, Salvador Balliu; les Planes d’Hostoles, Eduard Llorà, o el de la Vall de Bianya –també president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach.
La divisió de Ponent
En aquesta línia de divisió també hi ha les comarques de Ponent. Mentre la consellera Violant Cervera la regidora de Lleida Toni Ponsius opten pel Govern amb ERC, el coordinador a la vegueria, Eloi Bergós, expressa el seu malestar amb el rumb polític dels republicans, malgrat apuntar que se situa en la neutralitat, tal com explica Nació Digital. Una de les veus lleidatanes a l’executiva nacional de Junts i al Parlament és Cristina Casol. Molt pròxima a Borràs, aposta pel trencament amb ERC.
La Catalunya Central opta per la continuïtat
els quatre alcaldables confirmats de cara a les eleccions municipals de maig de 2023: Ramon Bacardit a Manresa, Eduard Mata a Sant Joan de Vilatorrada, Dani Mauriz a Sant Vicenç de Castellet, i Jose Antonio Rescalvo a Artés, es mostre favorables a la continuïtat al Govern, segons explica Nació Digital. Els regidors de Manresa també opten per aquesta via, exceptuant Rosa Maria Ortega, que aposta per sortir-ne.
Qui encara no s’ha mullat és l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, així com Carmes Sayós i Arnau Rivera. Altres regidors d’Osona no ho tenen clar.
2 
3 