PSC, Junts per Catalunya, Ciutadans, Vox i Partit Popular han tombat aquest divendres el pla pilot de la Renda Bàsica Universal que contemplava l’article 58 de la llei de mesures fiscals (llei d’acompanyament). Ho han rebutjat en la comissió d’Economia, malgrat que l’última paraula de com quedaran els comptes i la llei d’acompanyament la tindrà el ple del Parlament el proper divendres 10 de març. La diputada d’Esquerra Republicana ha titllat de “sociovergència” el vot de Junts per Catalunya i el PSC i ha recordat com, en la pàgina 25 de l’acord de pressupostos, s’estableix que no s’incorporaran noves qüestions en les votacions al Parlament.
ERC acusa de “sociovergència”
Tot i això, la versió dels socialistes és que ha estat ERC qui ha afegit aquest article a la llei d’acompanyament sense consultar-los-hi. D’altra banda, el diputat de Junts Joan Canadell ha argumentat el seu vot a favor de l’esmena del PSC-Units perquè, segons ha dit, la Renda Bàsica Universal és un “engany a la ciutadania”. “Fins que no tinguem un estat independent no la podrem posar en marxa per manca de recursos”, ha afegit.
A través del vot particular un grup pot demanar que el ple del Parlament voti el text de la llei inicial encara que en comissió s’hagi aprovat eliminar algun article, com és el cas de la Renda Bàsica Universal. Així doncs, l’última paraula la tindrà el ple del Parlament divendres que ve.
Què és el pla pilot de la RBU?
El Govern pretenia impulsar un pla pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) amb unes 5.000 persones que cobrarien un pagament mensual fix durant dos anys. La idea era que l’experiment es pugui fer en dos o tres punts del territori català. La meitat de les persones perceptores serien escollides de manera aleatòria a tot el territori català, i l’altra meitat serien, pràcticament la totalitat dels residents de dos municipis catalans.
La prova hauria durat uns dos anys i consistiria a seleccionar unes 5.000 persones que cobrarien la prestació durant prop de dos anys i unes altres 5.000 que no la cobrarien, però que permetria després comparar els resultats dels dos grups. L’objectiu és analitzar l’impacte que té cobrar una prestació com aquesta en aspectes com el benestar emocional o físic, el món laboral, etc. i comparar-ho amb l’impacte que genera el sistema actual de prestacions selectives.
Inicialment, l’executiu català plantejava engegar el projecte a finals del 2022, però les llargues negociacions pels pressupostos i les reticències del PSC el van deixar en l’aire. De fet, el Govern tenia previst incloure 40 milions d’euros al pressupost, però, finalment, ho va incloure a la llei d’acompanyament sense cap partida pressupostària. És a dir, no tenien els diners per tirar-la endavant. Com a primer pas, el Govern va crear una oficina específica per dissenyar i implementar el projecte. Aquest organisme, que depèn de Presidència, ja havia començat, per exemple, a abordar el tipus de model estadístic que hauria d’elaborar.
El PSC votarà en contra les esmenes de Junts
El PSC també té previst oposar-se a les esmenes que ha registrat Junts sobre la B-40, l’ampliació de l’aeroport del Prat i l’impuls del Hard Rock. Així ho ha anunciat la portaveu del grup parlamentari, Alícia Romero, que ha remarcat que tot i que estan d’acord amb les tres iniciatives tenen un acord amb el Govern que volen mantenir. “Hem aconseguit que ERC es mogui, que desbloqueig projectes importants, i som lleials a l’acord”, ha subratllat.
Romero també s’ha referit a la situació de la presidència del Parlament, que està en suspens des que Laura Borràs està suspesa mentre està processada per suposades irregularitats quan dirigia la ILC. La portaveu socialista ha remarcat que no és cap “prioritat” dels socialistes ocupar la presidència si s’acaba inhabilitant a Borràs i ha insistit que el que és prioritari és “recuperar la normalitat i el prestigi del Parlament”. De totes maneres ha assegurat que el PSC “estén la mà” per aconseguir aquests dos objectius.
10
6
