Les propostes de resolució presentades pels diferents grups parlamentaris al final del debat de política general, que s’han de votar avui, posen de manifest que la llengua catalana continua sent un dels grans terrenys de la batalla política. En un context marcat pel debat sobre l’ús social de la llengua, les desenes de propostes o punts registrats pels grups que hi fan referència evidencien diverses visions radicalment oposades: la de la confrontació amb la intromissió judicial i requeriment formal en l’administració, la de l’equidistància del PSC i la de la flexibilització o retallada de recursos defensada pel PP.
Durant la segona jornada del debat, aquest dimecres, les diferents forces van fer referència en un moment o altre a la situació del català. La presidenta del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Mònica Sales, va reclamar un país on es pugui viure en català “sense demanar permís” i va titllar de “fum” l’execució del Pacte Nacional per la Llengua. Des d’ERC, Josep Maria Jové va denunciar la discriminació persistent i els atacs al model escolar, mentre que Laure Vega, de la CUP, va fer una crida a no “tremolar davant dels jutges” que amenacen el model d’immersió lingüística a l’escola.
El president a Generalitat, Salvador Illa, i el líder del PSC a la cambra catalana, Ferran Pedret, van fer un discurs mancat d’autocrítica sobre la situació de la llengua i van treure pit per la feina feta aquests dos anys. Illa va convidar Junts i la CUP a sumar-se al Pacte Nacional per la Llengua i va subratllar la “pressió” de l’executiu espanyol per aconseguir l’oficialitat del català a la UE. Pedret, per la seva banda, va presumir de l’augment de l’oferta de cursos de la Secretaria de Política Lingüística i de la batalla diplomàtica a Europa, un intent que Alejandro Fernández (PPC) va definir com a inútil, ironitzant sobre l’ús del “pinganillo” al Congrés i acusant el Govern de buscar “dimonis” externs.
Totes les propostes de resolució sobre la llengua
La batalla de les propostes de resolució reflecteix un veritable pols de la legislatura. Mentre les formacions independentistes –Junts, ERC i la CUP– empenyen per transformar el català en una condició indispensable per treballar en els serveis públics bàsics i desarticular la ingerència judicial a l’escola, la posició del PSC busca l’equilibri del consens institucional. El resultat de les votacions mesurarà no només la salut de la llengua a les institucions, sinó fins a on està disposat a arribar l’executiu d’Illa en la defensa del català. Aquestes són les principals propostes de resolució presentades per cada grup parlamentari en matèria lingüística:
Junts per Catalunya
- Escola i immersió: Exigeix el desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) per reforçar la immersió i ampliar les aules d’acollida accelerades.
- Requisits professionals: Reclama que el català sigui requisit obligatori –i no només mèrit– per al personal de la sanitat i la Justícia, així com el nivell B1 per al personal del transport públic.
- Àmbit universitari i esportiu: Blindar el 80% de docència en català a graus i màsters –amb C1 per al professorat– i exigir l’ús íntegre del català en tots els entrenaments i competicions esportives.
- Oficialitat a Europa: Denuncia la manca de treball seriós de l’Executiu espanyol per aconseguir la determinació lingüística a la Unió Europea.
ERC
- Educació: Defensar el model d’escola catalana i desacatar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb “l’aplicació immediata” del decret de règim lingüístic educatiu no universitari de la Generalitat.
- Justícia, salut i seguretat: Demana fixar el català com a requisit a la Justícia i garantir la disponibilitat lingüística activa i institucional als centres de salut i cossos de seguretat.
- Garantia de drets i ple monogràfic: Reclama convocar un ple monogràfic sobre la situació de la llengua, desplegar l’Oficina pels Drets Lingüístics i aplicar sancions davant les discriminacions.
- Comerç, esport i cultura: Implementar en sis mesos un programa de suport i formació per al comerç. Exigeix protegir l’exhibició d’estelades i combatre la catalanofòbia en l’esport. Assolir el 2% del pressupost per a Cultura independentment de Política Lingüística.
- Acció Exterior: Impulsar una estratègia de diplomàcia lingüística per a la projecció internacional del català.
PPC
- Sanitat: Reclama eliminar la consideració del català com a requisit per accedir a places del sistema públic de salut, contaminant-ho exclusivament com a mèrit.
- Escola: Demana la fi de la immersió lingüística, que qualifica de «monolingüe» i de subordinar l’educació a la «construcció d’un imaginari nacional».
- Eliminació de subvencions: Exigeix la retallada total de les ajudes a entitats com la Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, l’Obra Cultural Balear o La Bressola.
Comuns
- Finançament i cursos: Exigeix destinar com a mínim 9 milions d’euros el 2026 per a l’aprenentatge del català, garantint l’accés universal als cursos del CNL amb flexibilitat i un pla per a persones en procés de regularització.
- Transparència pressupostària: Desglossar específicament als pressupostos de cada departament la partida assignada al Pacte Nacional per la Llengua.
- Justícia i Unió Europea: Convertir el coneixement del català en requisit per al personal judicial i instar el Govern estatal a mantenir la petició d’oficialitat de la llengua a la Unió Europea com a prioritat.
CUP
- Ruptura legislativa escolar: Exigeix la derogació íntegra de la llei i el decret del català a l’escola del 2022 per falta d’eficàcia, ja que considera que no han aturat les sentències del 25% de castellà.
- Proves d’avaluació externa: Proposa implementar a partir del curs 2026-2027 una prova anual, gratuïta i multinivell a 4t d’ESO per avaluar i certificar la competència real, substituint progressivament el C1 automàtic per escolarització cap al curs 2029-2030.
- Fi del bilingüisme institucional: Fixar el català com a llengua ordinària d’atenció i eliminar la duplicació sistemàtica en castellà a l’Administració (que només s’emetria a petició expressa) abans de finals de 2027.
- Formació i inspecció: Desenvolupar l’Estratègia Nacional d’Accés a la Llengua abans de finalitzar el 2026 i publicar dades trimestrals d’actuació de la Inspecció d’Educació.
Aliança Catalana
- Educació: Destaca que el sistema educatiu català ha d’orientar els seus recursos prioritàriament cap al coneixement del català, l’assoliment de les competències bàsiques i la cohesió social i demana la supressió del programa de llengua àrab i cultura marroquina als centres educatius de Catalunya.
PSC
- Món laboral i comercial: Promoure la formació i l’acreditació del català a les empreses com a eina d’acolliment i reforçar el compliment de la normativa lingüística en el comerç i la restauració.
- Acreditacions oficials: Modernitzar i ampliar les convocatòries de certificació oficial per respondre a l’augment de la demanda.
- Àmbit europeu: Reafirmar l’oficialitat del català a les institucions europees com una prioritat de l’acció exterior.
