Esquerra Republicana ha situat la defensa del català entre les seves prioritats en el marc del debat de política general amb l’objectiu, segons exposen fonts republicanes a El Món, de garantir a Catalunya es pugui viure “plenament en català“. Davant el que ERC qualifica obertament com una “situació d’emergència” de la llengua, la formació presidida per Oriol Junqueras registrarà un ampli paquet de propostes de resolució que reclamen una acció transversal i immediata del Govern de la Generalitat per garantir els drets dels catalanoparlants. La iniciativa no només busca blindar el model educatiu i l’ús de la llengua a les administracions, sinó que reclama un ple monogràfic al Parlament i adverteix l’executiu sobre la necessitat d’actuar i, si cal, emprendre “accions sancionadores” davant qualsevol discriminació.
Els republicans tenen previst, de moment, presentar nou propostes de resolució sobre la llengua, però no descarten que se n’hi pugui afegir alguna altra. La primera de les propostes, a la qual ha tingut accés aquest diari, tracta sobre la política lingüística de l’executiu de Salvador Illa i critica l’actuació d’alguns departaments. Sense citar-ne cap de concret, el text lamenta la “manca de compromís d’algunes conselleries” i exigeix que totes apliquin de manera efectiva tots els acords derivats del Pacte Nacional per la Llengua. Així mateix, ERC vol que el Parlament acordi celebrar un ple monogràfic sobre la situació del català. En la mateixa proposta, els republicans posen sobre la taula la necessitat de desplegar amb “celeritat totes les funcions” de l’Oficina pels Drets Lingüístics i la posada en marxa de campanyes de conscienciació, però subratllen especialment que l’executiu ha de fer “efectives les accions sancionadores corresponents a les vulneracions dels drets lingüístics a Catalunya”. Això implicaria que deixin de produir-se situacions com la de l’any passat, en què, de les 360 queixes pel català que es van presentar al Departament de Salut, només tres van acabar en expedient.
Una altra de les propostes d’ERC a les quals ha tingut accés aquest diari té a veure amb l’àmbit d’Educació. En aquest sentit, la formació insta a blindar el model d’escola catalana mitjançant l’aplicació immediata del Decret 91/2024 del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari. La proposta posa un èmfasi especial en la millora de la competència i l’ús oral en català –especialment a l’educació infantil i als primers cursos de l’ESO– i demana un reforç intensiu de les aules d’acollida i les aules d’acollida accelerades per a l’alumnat nouvingut, posant com a prioritat els centres de més complexitat lingüística i social, i garantint alhora el respecte a les especificitats de l’Aran.
Cultura, mitjans i Justícia: del 2% pressupostari al requisit lingüístic
La bateria de mesures va molt més enllà de les aules i aborda carpetes clau del teixit institucional i sectorial del país. En matèria de Cultura, els republicans exigeixen complir de manera “estricta” el calendari per assolir com a mínim el 2% del pressupost de la Generalitat destinat a aquest departament. Aquesta partida s’hauria de comptabilitzar de manera independent a la de Política Lingüística i destinar-se directament al “suport real a la creació, al teixit associatiu i a la xarxa d’equipaments culturals de tot el territori, especialment a les zones rurals i als micropobles, així com a l’impuls de l’educació artística i de la indústria audiovisual en llengua catalana com a motor indissociable de la promoció de la llengua”.
Pel que fa als mitjans de comunicació públics, la proposta insta a blindar un finançament estable i plurianual per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la plataforma 3Cat que garanteixi, entre altres aspectes, “la funció de servei públic com a eix vertebrador de l’espai català de comunicació i de l’ús social de la llengua”. Alhora que exigeix el “respecte escrupolós” a la seva autonomia editorial per evitar ingerències partidistes. També es reclama la presentació immediata del projecte de Llei de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) per dotar-la d’un marc jurídic propi i un finançament que asseguri la seva implantació territorial.
Paral·lelament, una altra proposta d’ERC fa referència a l’assignatura pendent de l’ús del català a l’Administració de Justícia. El text constata l’ús insuficient de la llengua en aquest àmbit i reclama formalment que el coneixement del català passi a ser “un requisit obligatori” –i no un simple mèrit– per a tot el personal al servei de la justícia a Catalunya, a banda de demanar solucions per a l’estabilització de les plantilles temporals.
“Disponibilitat lingüística activa” en l’àmbit sanitari
Els republicans també aborden la situació de la llengua en l’àmbit sanitari. En aquest sentit, es reclama la “disponibilitat lingüística activa” en tots els centres sanitaris, incloent-hi “l’atenció a la ciutadania, la documentació clínica, els informes, les comunicacions i la resta de documentació i materials d’ús sanitari” per complir amb l’objectiu 7 del Pacte Nacional per la Llengua. D’altra banda, ERC demana que Interior “prioritzi el català” en les actuacions d’atenció a la ciutadania dels cossos de seguretat i emergències; i en el sector de l’Empresa, s’exigeix un programa en un termini de sis mesos per formar i assessorar comerços i serveis per “fomentar l’ús del català en l’atenció al públic, incorporant recursos lingüístics, formació, eines de traducció i assessorament adaptats a les necessitats de cada sector”.
A més, en l’àrea d’Esports, es proposa un pacte social que utilitzi l’esport com a eina de cohesió lingüística. Finalment, la proposta clou amb un capítol dedicat a l’Acció Exterior, on es reclama incrementar un 15% els recursos per a les relacions bilaterals i la presència a la Unió Europea, implementar una estratègia de diplomàcia lingüística per projectar el català al món i fixar un calendari públic per al desplegament i professionalització del cos d’acció exterior, amb contractes de quatre anys per als delegats de la Generalitat a l’estranger.
