Junts per Catalunya planteja el debat de política general com un trampolí que serveixi als de Carles Puigdemont per posicionar-se com l’única “alternativa real” al Govern de Salvador Illa. La formació ho evidenciarà amb les propostes de resolució que, entre altres coses, abordaran la defensa del català en tots els àmbits públics, la petició d’un concert econòmic fora del règim comú i la denúncia sistemàtica de la “mala gestió” i la “submissió” de l’executiu del PSC vers Madrid.
Fonts del grup parlamentari juntaire sostenen que Catalunya té “capacitat, talent i potencial per tornar a ser un país capdavanter”, però alerten que el duet de mal govern i submissió estatal està provocant un “deteriorament” generalitzat. Segons la formació, aquest escenari es tradueix en infraestructures col·lapsades, serveis públics tensionats, classes mitjanes “ofegades a impostos”, problemes d’accés a l’habitatge, increment de la inseguretat i un retrocés preocupant del català.
Imposicions lingüístiques i exigències a la universitat i en la sanitat
Un dels eixos que plantejarà Junts és la normalització i el blindatge de la llengua. El grup parlamentari reprova que el Govern “no garanteix que els ciutadans puguin viure plenament en català” ni fa complir l’Estatut o la Llei de Normalització Lingüística. Per capgirar la situació, reclamen mesures “immediates” en sectors clau de la societat. En l’àmbit universitari, la proposta considera “imperatiu” blindar el català als plans docents amb un mínim del 80% de presència en l’oferta formativa de graus i màsters, a més de fixar com a requisit obligatori el nivell C1 per al professorat. D’altra banda, en la sanitat es demana que el coneixement de la llengua sigui un requisit per als professionals sanitaris per garantir que qualsevol usuari pugui rebre l’atenció i la documentació en català.
Pel que fa a la justícia, la formació insta a promoure la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial per tal que el català sigui un requisit d’accés i no pas un mèrit entre el personal dels jutjats. En el transport públic, reclamen aconseguir l’acreditació del nivell B1 o superior per al personal d’atenció al públic, mentre que en l’àmbit esportiu demanden que els entrenaments i competicions es desenvolupin íntegrament en llengua catalana. A parer de Junts, el Govern no ha estat capaç de desplegar de manera efectiva i interdepartamental el Pacte Nacional per la Llengua, fita que “relega la llengua pròpia a un paper subsidiari”.
Reclama l’oficialitat a la Unió Europea i critica l’executiu espanyol
D’altra banda, Junts exigeix que el Parlament reiteri la necessitat que el català —amb més de 10 milions de parlants— sigui reconegut com a llengua oficial de la Unió Europea. En aquesta línia, denuncien la “manca d’un treball seriós i continuat” per part del govern espanyol i exigeixen una intensificació immediata dels contactes per aconseguir els vots favorables dels estats membres de la UE. Alhora, adverteixen al PSC que “una política cultural que renuncia a la llengua renuncia, de fet, a la nació”, i demanen que la gestió cultural del Govern torni a tenir una “perspectiva nacional i autocentrada” que abasti tot el domini lingüístic –Andorra, Illes Balears, País Valencià, Catalunya Nord, la Franja i l’Alguer–.
Concert econòmic i camí a la independència
A la part socioeconòmica, Junts insisteix que Catalunya no pot desenvolupar aquestes polítiques de serveis públics i infraestructures sense la disposició íntegra de la riquesa que genera. Per aquesta raó, el grup parlamentari torna a posar sobre la taula la reclamació d’un concert econòmic per al país. Aquestes iniciatives, destaquen des de Junts, s’emmarquen en una estratègia que pretén “avançar nacionalment” sense renúncies i que manté fixat el rumb cap a la independència com a única via “per tenir les eines completes i garantir el progrés, el benestar i la preservació de la nació”.
