“No ens distraurem parlant de Junts, sinó que parlarem del país”. D’aquesta forma el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha volgut aixecar un mur davant la pressió dels altres partits d’intentar substituir la seva líder Laura Borràs, com a presidenta del Parlament de Catalunya. Turull vol evitar que el cas Borràs esquitxi el seu partit i que provoqui una esquerda que ja es va veure reflectida durant el debat intern sobre la sortida de l’executiu català. A la roda de premsa que ha fet aquest dijous a la tarda a la seu de Junts, Turull s’ha mostrat contundent i ha defugit en tot moment l’afer de la substitució de Borràs com a presidenta del Parlament: “No estem en la fase de substitució”, ha dit fent una imitació de l'”ara no toca” del pare del seu espai polític, Jordi Pujol. I ningú ha sortit del guió, conscients, tots els sectors de la formació, que s’hi juguen el partit. La incògnita és fins quan aguantarà aquest anar tots a l’una.
Un debat ajornat
El secretari general de Junts ha volgut deixar per a un altre dia el debat, que amb tota probabilitat, haurà d’afrontar el seu partit a l’hora de substituir la presidència del Parlament. En el moment que la Junta Electoral Central retiri l’escó a Borràs -tal com va succeir amb el diputat de la CUP Pau Juvillà i l’expresident Torra-, Junts haurà d’activar tots els mecanismes interns per afrontar-lo. “Si arriba, ho abordaran als òrgans interns”, ha dit l’exconseller. La pròrroga del debat fins i tot s’ha pogut veure en el fet que avui no s’hagi fet una reunió de l’executiva –tot i les trobades en petit comitè dels principals líders del partit. “No es farà una executiva sobre això. No hi ha res a parlar”, deia un dirigent del partit. Si no hi ha executiva, no hi pot haver discussió, almenys no discussió oberta, ni esquerdes internes al partit.
Tot i això, ja hi ha veus a Junts que reclamen deixar vacant la cadira de president de la cambra catalana com a mesura de protesta. Ho va fer fa uns dies la vicepresidenta segona del Parlament, Aurora Madaula, que és propera a Borràs. També ho ha fet aquest dijous l’expresident Torra -malgrat no ser un afiliat- després de les exclamacions de la mateixa Borràs de “no rendició” davant del cas de “lawfare”.
De portes en fora, tant Turull com la plana major del partit s’ha posicionat al costat de la seva presidenta, però hi ha veus del sector que més moderat que no entendrien deixar de presidir la segona institució més important de Catalunya, i més tenint en compte que Junts no és ni el primer grup de l’oposició. Internament, les persones més ben situades per ocupar el lideratge del Parlament són l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i la de Girona, Marta Madrenas, ja que totes dues deixen el lideratge dels seus respectius ajuntaments. Per la seva banda, i fent pinça, ERC ha reconegut converses preliminars amb Junts sobre aquesta qüestió, tal com va dir la secretària general adjunta dels republicans en una entrevista a El Món.
El PSC vol un “pas al costat”
Amb la pròrroga del debat intern sobre la substitució de Borràs a la presidència, els altres grups no s’han fet esperar i ja reclamen un “pas al costat de Borràs”. Un exemple ha estat la portaveu del grup parlamentari del PSC-Units per Avançar, Alícia Romero, qui opina que cal “restablir” la “normalitat” de la cambra catalana.
Així mateix, la líder socialista ha ofert als altres partits consensuar un nou president de la cambra catalana i opina que correspondria a ERC, Junts i la CUP fer una proposta, però el PSC “s’ofereix” per a resoldre la qüestió. Tot i que Romero no ha descartat que el seu partit, que són el primer grup del Parlament, puguin optar al lideratge de la cambra catalana, ha negat que aquest sigui ara el seu objectiu. “No importa tant el qui, sinó el què”, ha afirmat.
ERC es contradiu
En canvi, Esquerra Republicana no ha acabat de ser del tot clara davant aquest context. La portaveu del partit, Marta Vilalta, ha assegurat que no demanaran la dimissió de Borràs fins que la sentència sigui ferma, mentre que Aragonès ha instat els partits a pactar un relleu “com més aviat millor”. Sí que és cert que Vilalta ha assegurat que, un cop la JEC retiri l’escó a Borràs, és una oportunitat per “bastir un nou acord entre les forces independentistes”. Els republicans ho tenen clar i espremen al màxim aquest relat: volen una presidència del Parlament independentista.
La CUP i comuns, igual que el PSC
La CUP no només ha optat la mateixa postura que el PSC, sinó que ha utilitzat la mateixa expressió. “Demanem a Borràs que faci un pas al costat”, ha dit l’anticapitalista Xavier Pellicer, qui s’ha mostrat molt contundent assegurant que ja “estem parlant de corrupció i fraccionament de contractes”. Els anticapitalistes també han allargat la mà a ERC i Junts perquè la presidència de la cambra no recaigui a un partit del 155.
Una línia que també ha optat la líder dels comuns, Jéssica Albiach, qui considera que “Catalunya no es mereix aquesta situació”. “No hi ha cap excusa per no escollir una nova presidència del Parlament”, ha dit Albiach, qui ha demanat una reunió amb els altres grups parlamentaris per escollir una nova presidència “progressista”. També ha recordat la modificació de la llei sobre les pensions, ja que volen evitar que els expresidents amb condemnes de “corrupció” la cobrin. Sobre l’indult, ha explicat que no són “partidaris” d’aplicar-lo en “casos de corrupció”, malgrat que falti la sentència ferma.
La dreta unionista ho porta a la junta electoral
Per part de la dreta espanyolista, ni una hora han trigat Vox, PP i Ciutadans a anunciar que demanaran a la Junta Electoral Central el cessament com a diputada de Laura Borràs, condemnada aquest matí per prevaricació i falsedat documental a 4 anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació. De fet, Vox ja ha registrat un escrit, al qual ha tingut accés El Món, en què demana aplicar l’article 6.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, que preveu la inelegibilitat sobrevinguda. En aquest context, les tres formacions espanyolistes volen que la Junta apliqui el mateix criteri que es va aplicar al president Quim Torra i l’exsecretari del Parlament, el cupaire Pau Juvillà.
35
11
