La situació de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per les suposades irregularitats de quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha empantanegat els partits independentistes a la cambra catalana. JxCat ha insistit aquest dilluns en la reclamació d’un front comú amb ERC i la CUP per tal de blindar la presidenta davant del que consideren sense cap mena de dubte un cas de lawfare de manual, mentre que per la seva banda els republicans tornaven a deixar la pilota a la teulada de Borràs preguntant-li què “què farà per no arrossegar la institució i abocar-la a una causa judicial” que també arrossegaria “l’independentisme” tacant-lo de “possible corrupció”, d’acord amb les paraules que ha fet servir la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, en roda de premsa.
El que és segur, segons fonts de l’entorn de la presidenta del Parlament consultades per EL MÓN, és que Borràs no té pensat dimitir com han reclamat de forma explícita avui els Comuns. Això comporta que el cas s’haurà de dirimir a la Mesa del Parlament quan arribi la notificació de l’obertura de judici oral. En aquell moment, qualsevol grup parlamentari present en aquest òrgan podrà demanar un informe als lletrats de la casa, per tal que els serveis jurídics aportin la seva anàlisi de la situació. Les conclusions a què arribin els lletrats, però, no seran vinculants.
L’entorn de Borràs reclama preservar la presumpció d’innocència davant un cas de ‘lawfare’
Arribat el moment, si la Mesa no aconsegueix arribar a un acord sobre com procedir, la qüestió es derivaria a la comissió de l’estatut del diputat. El seu president, Jaume Alonso-Cuevillas, proper a Borràs, haurà de coordinar el debat en aquell context i elaborar un dictamen que aleshores sí que s’elevaria al ple del Parlament perquè se sotmetés a votació. Fonts de l’entorn de la presidenta creuen que la Mesa tindrà un paper clau per decidir com es procedeix davant d’un cas de “‘persecució” contra ella. Les mateixes fonts defensen que ni ERC ni la CUP posen en dubte que en el cas Borràs hi ha un component de “persecució política” i aquest fet hauria de ser suficient perquè es defensés la seva “presumpció d’innocència” més que mai.
A banda, l’entorn de la presidenta del Parlament reitera que l’article 25.4 del reglament del Parlament parla de corrupció de forma molt genèrica i que a nivell europeu molts juristes no consideren que la malversació –un dels càrrecs pels quals podria ser jutjada– sigui corrupció. També posen en relleu que Borràs “no s’ha posat ni un euro a la butxaca” en aquest cas, també ressalten que no queda ben definit “què vol dir la suspensió dels drets i deures” i recorden que en el cas del president Quim Torra se li va retirar l’acta de diputat però va continuar sent president un temps.
Ara per ara, els partits independentistes continuen defensant les mateixes posicions que ja van posar sobre la taula la setmana passada quan es va anunciar que el jutge havia tancat la instrucció del cas. La defensa de Borràs va presentar un recurs i va demanar un jurat popular, una estratègia que, admeten fonts properes a la presidenta, segurament tindrà poc recorregut. De totes formes, la presentació del recurs tampoc té perquè aturar el procediment, tot i que el tribunal podria esperar a resoldre’l per una qüestió de garanties.
Junts té dificultats per bastir el front independentista per blindar Borràs
Sigui quin sigui el curs de la causa, l’entorn de Borràs confia en què es pugui bastir el front independentista per salvaguardar “la sobirania del Parlament”. Tal i com també es defensa des de Junts, aquest cas ha transcendit per ser Borràs qui és i per tant no es pot deixar que evolucioni tal com els adversaris de l’independentisme voldrien. De moment, però, els esforços per bastir aquest front no estan donant fruits i cal veure quines conseqüències pot tenir la manca d’acord en aquest punt pel futur del Govern. Borràs compta amb un suport granític dins de Junts, afirmen les fonts consultades, i asseguren que la defensa pública que ha fet Jordi Turull n’és la mostra més evident. Aquest suport, apunten, no hauria estat tan clar amb Jordi Sánchez com a secretari general.
3
2
