Nou pas en el procés de la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Just dos dies després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi donat per tancada la instrucció, Borràs ha registrat un recurs de reforma contra la decisió. L’escrit té dues peticions. Per una banda, que el procediment passi a ser un procés pel tribunal del jurat i, que respecte el delicte de prevaricació, es presenti davant el Tribunal Constitucional una qüestió de constitucionalitat sobre si hi ha una vulneració de drets fonamentals en tant que no es respecta el principi d’un jutge natural per llei.
El recurs, al que ha tingut accés El Món, el seu advocat, Gonzalo Boye, interpreta que els delictes pels que li obre judici s’incardinen a la llei del Jurat, llevat del delicte de prevaricació que afecta funcionaris, autoritats i jutges. D’aquí que la direcció es plantegi una desigualtat -una “excepcionalitat”- davant la resta de ciutadans susceptibles de ser acusats en el mateix conjunt de delictes pels que es processa Borràs: prevaricació administrativa, frau administratiu, falsedat en document mercantil i delicte continuat de malversació de cabals públics, durant la seva etapa com a directora de l’Institut de les Lletres Catalanes.
Preguntar al Tribunal Constitucional
En el seu argumentari, Boye pren com a punt de partida que “l’excepció del delicte de prevaricació té un fonament constitucional escàs o nul si el que es pretenia, com era així a la Llei del Jurat, la participació dels ciutadans de l’administració de justícia vetant-los, precisament, de la possibilitat d’actuar com efectiu contrapoder d’aquells que ostenten el poder”. Així es pregunta en el mateix recurs, “si hi ha alguna cosa més participativa i democràtica que els poderosos, que tenen el poder per prevaricar, siguin jutjats pels mateixos ciutadans”. En definitiva, el lletrat es pregunta si el fet que siguin exclosos de la justícia popular no esberla el principi d’igualtat. I més si es té present que tenen altres garanties com els aforaments.
“Creiem”, continua el recurs, “que el jutge natural de qualsevol poderós no és altre que el ciutadà que l’ha encimbellat a aquesta posició”. La tesi és que els poderosos “s’han volgut protegir d’una institució no només d’una profunda arrel democràtica i liberal sinó, sobretot, de sòlida
fonamentació constitucional amb una autoexclusió de l’enjudiciament del seu propi jutge natural”. En aquest marc, la defensa de Borràs reclama al TSJC que plantegi una qüestió de constitucionalitat sobre aquesta exclusió del tribunal del jurat el delicte de prevaricació.
En tot cas, a més d’aquesta petició, proposa com alternativa fer dos procediments per separat. És a dir, anul·li la resolució de conclusió de la instrucció, i ordeni seguir pel camí del procediment abreujat pel delicte de prevaricació i la resta que sigui pel tribunal del Jurat.
6 
7 