La sortida de la presidència del Parlament de Laura Borràs ha sigut d’allò més convulsa. L’afer Borràs ha protagonitzat situacions excepcionals al Parlament de Catalunya. Primer, perquè va ser la primera diputada a qui se li va suspendre la condició de membre del Parlament aplicant l’article 25.4 amb els vots d’ERC i la CUP. Després, perquè això va provocar una situació d’interinatge a la presidència de la cambra, fet que no havia succeït mai a la seva història. També, perquè és la primera presidenta del Parlament condemnada per prevaricació i falsedat documental. I, finalment, és el tercer cas el qual la Junta Electoral Central ordena a la Mesa de retirar-li l’escó sense una condemna ferma, després de Quim Torra, quan era president, i Pau Juvillà, de la CUP. Aquestes situacions, que en cap cas s’havien contemplat en cap de les lleis i reglaments, ha fet moure el tauler normatiu.
En un primer cas, perquè el PSC va presentar una reforma del reglament de la cambra per preveure aquest tipus de situacions, però que va ser rebutjada pel Parlament en el primer tràmit parlamentari. La reforma buscava que, en cas de pèrdua de confiança del ple cap a un membre de la Mesa, es pogués votar per majoria simple la seva destitució. Tot i que el Parlament ja va rebutjar aquesta proposta, els socialistes van avisar que la tornarien a presentar en la ponència de la reforma del reglament que sí que va aprovar el Parlament, que implicava el vot telemàtic i la lluita contra els discursos d’odi.
Què diu la llei?
En un segon cas, fins a tres grups parlamentaris han proposat reformar la llei sobre les pensions i retribucions a expresidents del Parlament. Són el PSC, comuns i Ciutadans i cada proposta té els seus matisos. La llei actual preveu que quan un president abandona el càrrec cobri el 80% del sou durant la meitat del temps que l’ha exercit o un mínim de 4 anys. En el cas de la jubilació, a partir dels 65 anys, cobren ara una pensió vitalícia del 60% si han exercit un mínim de 2 anys. També preveu que si es moren els presidents o expresidents del Parlament, el cònjuge vidu cobri una pensió vitalícia equivalent al 50%. I, en el cas de mort del cònjuge vidu, la llei diu que la pensió ha de beneficiar en la mateixa quantia els fills menors fins que arribin a la majoria d’edat.
Tot i que Borràs ha explicat que no té previst demanar la prestació econòmica a la cambra catalana, queda el dubte de si la presidenta de Junts té dret a la jubilació pel mínim de dos anys com a presidenta del Parlament que es requereix. Borràs va ser elegida com a presidenta de la cambra el 12 de març del 2021, però el fet de ser suspesa de les seves funcions el 28 de juliol del 2022 genera l’interrogant de si es comptabilitzen els 11 mesos als quals ha estat suspesa.
Què proposa el PSC?
Més enllà d’interpretacions, el Parlament votarà aquesta setmana les esmenes a la totalitat de Junts a les tres lleis. En cas que quedin rebutjades, s’iniciarà la ponència de llei a través d’una comissió per, finalment, portarà el redactat final al ple. La proposició del PSC demana modificar la llei que regula les pensions als presidents del Parlament per eliminar-les en considerar que són “un reflex d’altres èpoques”. Els socialistes proposen que els expresidents que estan cobrant les retribucions tinguin sis mesos de transició per cobrar el 20% del sou, i que els que estan en procés de jubilació tinguin el mateix termini per cobrar el 10%. Sobre l’aspecte de les retribucions en cas de mort del president, el PSC vol reduir aquesta retribució de pensió de viduïtat al 5% del sou durant 6 mesos.
Els comuns i els casos de corrupció
Per la seva banda, els comuns volen revocar les prestacions i les pensions vitalícies tant dels expresidents del Parlament com també de la Generalitat en casos de sentència ferma per corrupció. El portaveu dels comuns, David Cid, va assegurar que donarien suport a la proposta del PSC, però que no volen limitar-la només a la presidència de la cambra, sinó fer-la extensiva també a la de la Generalitat. “És un bon punt de partida” però no pot ser “el punt d’arribada”. “Són projectes paral·lels” deia Cid.
Cid detallava que la seva proposta de reforma afectaria casos amb sentència ferma de prevaricació, falsificació documental, tràfic d’influències, malversació i finançament il·legal de partits polítics. El portaveu assegurava que la proposició “és de sentit comú” i que cal afrontar-la “de forma conjunta”. “És un precedent que s’ha d’evitar per a ara i pel futur”, alertava Cid.
Ciutadans vol eliminar-ho tot
Finalment, Cs ha registrat dues proposicions de llei per eliminar les pensions a expresidents de la cambra, de la Generalitat i a exconsellers, i també per modificar la norma que regula l’estatus del cap de l’oposició. Els de Carlos Carrizosa creuen que la figura del cap de l’oposició cobra una retribució “extraordinària”, tant pel que fa a recursos humans com econòmics i materials i proposen eliminar-ho. Ciutadans recorda que tant Inés Arrimadas com Carlos Carrizosa van renunciar al cobrament de complements econòmics quan lideraven l’oposició.
4
