Òmnium Cultural té previst celebrar els seus seixanta anys d’història amb un “retrobament de la presó i l’exili” a Elna, al Rosselló, el pròxim 16 de juliol. Així ho ha anunciat el seu president, Jordi Cuixart, en un acte al Palau Robert de Barcelona que ha servit per inaugurar una exposició commemorativa de l’entitat, que just aquest diumenge fa anys. Cuixart ha explicat que l’objectiu d’aquest acte de retrobament nacional també és el “d’enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva amb el convenciment que tot el que hem fet és legítim i com que és legítim també és lícit que ho tornem a fer” i “traçar aquesta estratègia conjunta i compartida que sabem que és imprescindible”.
El president d’Òmnium ha fet un advertiment a les forces polítiques: “Seguirem pressionant els partits polítics, els d’aquí i els d’allà, perquè escoltin la veu de la ciutadania”. Junqueras i Puigdemont ja han confirmat la seva assistència al que serà al primer acte públic de celebració dels 60 anys d’Òmnium, ja que aquest diumenge només han assistit a l’acte les juntes territorials, familiars dels fundadors i els expresidents de l’entitat Quim Torra, Josep Millàs i Jordi Porta. La voluntat d’Òmnium és que Elna sigui un “punt de retrobament de l’independentisme”.
60 anys d’Òmnium Cultural
L’11 de juliol de 1961, avui fa 60 anys, durant la llarga nit de la dictadura franquista, cinc empresaris compromesos amb el país van signar l’acte de constitució d’Òmnium Cultural: Lluís Carulla i Canals, Joan B. Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus. Ells van crear l’entitat en un moment històric marcat per la censura i la persecució de la cultura catalana i, sempre conscients que preservar-la era una necessitat nacional, van convertir-la en una eina fonamental de resistència nacional i de suplència de les institucions culturals catalanes, amb el suport, l’impuls i l’assessorament d’altres persones, com Joan Triadú i Font. L’objectiu era defensar i promoure la llengua i modernitzar la cultura catalana davant la persecució franquista. Des de llavors s’ha treballat intensament en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la cohesió social com a eix vertebrador de la societat, i els drets i les llibertats de la ciutadania. “Seixanta anys després s’ha demostrar que un projecte com el d’Òmnium era totalment necessari”, ha recordat Cuixart.
L’empresonament de Jordi Cuixart no ha estat l’única situació de repressió que ha viscut l’entitat. El 1963 el govern franquista va clausurar la seu d’Òmnium -aleshores al Palau Dalmases- i va prohibir les activitats de l’entitat. Van ser quatre anys de clandestinitat en què es va obrir una delegació a París. “Aleshores l’entitat no va estar aturada per la repressió, com tampoc ho ha estat aquests darrers anys, com els fets ho demostren”, ha explicat Cuixart. El president d’Òmnium Cultural ha recordat que si la repressió “no va poder aleshores amb Òmnium Cultural”, l’entitat “reafirma avui el seu compromís per seguir lluitant per l’amnistia, pel dret a l’autodeterminació i la independència de Catalunya”. I ha sentenciat: “Tampoc defallirem fins a trobar una solució global per als més de 3.000 represaliats i represaliades”.
Sis dècades després de la seva fundació, i amb més de 185.000 socis i seus territorials per tot Catalunya, Òmnium Cultural és la principal entitat cívico-cultural del país.
