El misteri, i les suspicàcies, sobre l‘imam de Ripoll implicat en els atemptats del 17-A, Abdelbaky Es Satty, han tornat a la primera línia política després de la declaració del comissari jubilat José Manuel Villarejo a l’Audiència Nacional. A més, fa dues setmanes la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional va decidir no entrar a debatre el fons del recurs que van presentar diverses parts personades en el cas sobre si el suposat autor intel·lectual dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017 ´és viu o no, o quin era el seu passat en relació amb el CNI i la policia espanyola.
De tota manera, la sala deixava una escletxa que ara els advocats intenten engrandir. En concret, una revisió del sumari mostra com els Mossos d’Esquadra van ser apartats de la investigació sobre l’imam quan van dubtar de si era mort davant el jutge instructor de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu. De fet, l’imam va ser enterrat sense aclarir si les restes del famós “perfil 2” trobat a Alcanar eren seves indubitadament, com es diu en llenguatge judicial per expressar certesa.
Mort abans d’hora?
La història és llarga. Els dubtes de la instrucció comencen el 20 d’agost del 2017, quan la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia, a través del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, el CITCO, remet un ofici sobre Abdelbaky Es Satty on admet que els serveis d’informació de l’Estat tenien antecedents seus relacionats amb el jihadisme. Però la sorpresa d’aquest informe és que ja dona per mort l’imam, molt temps abans que ho apuntin els informes forenses que, per altra banda, mai ho van certificar del tot.
Curiosament, aquest atestat policial comença afirmant que “la identificació de l’imam Abdelbaky Es Satty com un dels mort a l’explosió d’Alcanar (…) obre noves vies a la investigació”. No és fins al 21 d’agost, però, que l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses de Barcelona remet un informe, amb registre de sortida 17/10765, en què demana al jutjat d’Amposta, que porta l’explosió d’Alcanar, incorporar els perfils genètics obtinguts al lloc de l’explosió a la base de dades policial d’ADN, per tal “d’esclarir els fets investigats”. L’informe és contundent, “no s’ha detectat cap coincidència amb cap perfil genètic de la base CODIS” (l’aplicació de banc de dades d’ADN de persones condemnades o registrades).
Tot i això, i de manera sorprenent, el 22 d’agost del 2017, el magistrat de jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, dicta una nova interlocutòria en què afirma que de les restes trobades a Alcanar es pot concloure que “com a mínim van morir dues persones” i que “ha estat identificats uns d’elles com Abdelbaky Es Satty”. Aquesta identificació en realitat no s’havia produït. En tot cas, l’única identificació que els forenses arriben a certificar és la de Youseff Alla, però no serà fins el 25 d’agost. Era una simple confusió de noms o fer Pasqua abans de Rams? La resposta tampoc s’aclareix a mida que avança la instrucció que, en aquell moment, encara es troba en fase secreta.
El jutge dona per feta la mort, els forenses no va la veuen clara
El 25 d’agost del 2017, el mateix Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses de Barcelona remet un nou informe, amb número de referència B17-05570, en què certifica que un dels perfils obtinguts a les restes cadavèriques d’Alcanar correspon a Youssef Alla. En canvi, pel que fa al “perfil 2“, només poden explicar que la resta coincideix amb un perfil genètic obtingut d’unes restes d’una gel·laba de color gris –que en altres atestats és marró– introduït pels Mossos d’Esquadra a la base de dades CODIS arran d’una troballa al pis on residia l’imam a Ripoll.
Ara bé, a la base de dades amb aquest perfil genètic “no s’obté cap coincidència”, tampoc amb els registres internacionals als quals està adscrita Espanya. D’aquí que els mateixos forenses reclamin al jutge que demani a Interpol una comparativa. El fet que no hi hagi coincidència amb la base de dades és de per si estrany, perquè Es Satty ja havia complert pena de presó, i el seu ADN hauria d’estar registrat per les autoritats espanyoles a la base de dades CODIS.
El 28 d’agost, el mateix jutge Andreu dicta una nova interlocutòria en què ordena al jutjat d’instrucció d’Amposta que procedeixi amb el metge forense de zona a recollir restes biològiques de la casa de la urbanització Montecarlo d’Alcanar. L’endemà, la jutgessa d’Amposta porta a terme l’ordre i recullen 11 restes en avançat estat de putrefacció que guarden en un sobre de paper i sis fragments diversos que poden servir per recollir material genètic. El tres de setembre les forenses hi tornen acompanyades per un agent del Tedax (desactivació d’explosius dels Mossos d’Esquadra) i recullen encara quatre fragments de pell, d’os, i restes de material orgànic. També hi van afegir 24 peces “aparentment orgàniques”. El cinc de setembre hi tornen i recullen deu fragments que semblen un os i el que sembla restes de teixit muscular o pell.
31 d’agost: el fiscal tampoc ho veu clar
Mentrestant, el fiscal del cas, el tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, fa un cop d’ull als informes forenses realitzats fins ara i tampoc ho té clar. És el 31 d’agost i Carballo, davant les ampliacions dels dictàmens de la identificació de l’ADN entre restes Alcanar i gel.laba, demana calma. Ja han passat 11 dies des que els documents policials i judicials el donaven per mort Es Satty. El fiscal, que era l’única part compareguda a les actuacions perquè encara eren secretes, emet una ordre amb què reclama que s’identifiqui de qui és l’ADN de la gel·lada i de les restes d’Alcanar. Carballo no les té totes i com a part fonamental de la investigació exigeix trobar un nom i un cognom per a l’ADN.
El vuit de setembre, nova providència amb què es lliura un nou informe, datat el cinc de setembre, de l’Institut Nacional de Toxicologia, que planteja al jutge si cal fer una “reassociació de fragments” i demana què cal fer amb les restes biològiques, si s’han de destruir o no. El jutge no respon. Tot aquest procés cal recordar que es trobava encara sota secret de sumari. El 14 de setembre, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya emet un informe sobre l’autòpsia, amb el codi HC17.946, que només certifica que són restes compatibles amb l’explosió. Així mateix, es recorda l’informe del 25 d’agost, que si bé certifica que una de les restes són de Youssef Alla, no passa el mateix amb el Perfil 2.
L’estranya comissió rogatòria
A la vista que no s’aclaria la identitat del Perfil 2, l’inspector instructor de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra remetia una petició el 21 de setembre de 2017 al jutge Andreu. La demanda era concreta: una “comissió rogatòria internacional al Regne del Marroc per tal de realitzar la identificació amb la màxima certesa de les restes humanes trobades al lloc de l’explosió registrada a Alcanar mitjançant la tècnica de comparativa de material genètic que correspongui amb Abdelbaki Es Satty”.
Així mateix admeten que fins ara que només “poden inferir” que sigui l’imam perquè la comparació amb les restes d’Alcanar es fa amb restes d’una gel·laba i per “raons lògiques d’ús” hi podria correspondre a l’autor intel·lectual de la massacre. Cap evidència concloent, d’aquí que clamin l’ajut del Marroc o una investigació per “determinar amb absoluta certesa que les restes siguin d’Es Satty”. Els Mossos no les tenen totes més d’un mes després de l’atemptat que les restes siguin de l’imam. En tot cas, malgrat que puguin tenir-ne indicis no tenen cap prova per acreditar-ho.
El Mossos desapareixen del mapa
L’endemà mateix, el jutge Andreu acorda la Comissió Rogatòria Internacional, però això sí, encarrega la feina a agents del servei d’informació del Cos Nacional de Policia que, si ho volen, poden demanar l’auxili dels Mossos d’Esquadra. Però ben lluny d’aquesta possibilitat, la policia catalana es apartada de la investigació internacional. I és més, a diferència del que va passar amb la instrucció dels atemptats de l’11-M, quan el jutge instructor va viatjar al Marroc per dirigir personalment la investigació, en el cas del 17-A només hi envia dos funcionaris de la policia.
Així, finalment, el Cos Nacional de Policia, a través del TEPOL, la unitat policial antiterrorista adscrita a l’Audiència Nacional, l’11 de desembre envia al Marroc l’inspector en cap M.G i l’inspector J.A. L’Audiència Nacional ja havia avisat el Marroc, el 7 de desembre, a través de la Interpol, de les perquisicions que es volien dur a terme: trobar familiars, domicilis i indicis per tal de certificar que les restes cadavèriques “dubitades” fossin de l’imam. L’ofici és del 12 de desembre, de l’endemà que l’equip d’investigadors ja hagués arribat a la província marroquina de Xef Xaouen.
L’operació va ser un veritable fiasco, com es va poder comprovar no només en el seu testimoni en el judici oral, sinó també en l’informe de tot just tres planes del 18 de desembre. L’informe final emès pel ministeri de l’Interior del Marroc –que no va treure l’ull de sobre als dos policies espanyols, durant la seva curta estada– ja avisa que tampoc es podia assegurar que les persones a les quals se’ls va extreure l’ADN fossin realment la mare i la filla de l’imam. Fins i tot, la policia advertia que feia 7 anys que no li veien el pèl.
Ni Mossos ni ADN clar
Els Mossos ja no pinten res en la investigació sobre l’imam, tot i que continuen les perquisicions sobre la resta de membres de la cèl·lula jihadista. Passen els dies i a Catalunya s’aplica l’article 155. La policia de la Generalitat passa a ser comandada per un funcionari adscrit a la secretaria general tècnica d’Interior, José Antonio Puigserver. Alhora el major Josep Lluís Trapero, excap del cos, continua a l’espera del seu judici davant l’Audiència Nacional per la causa del Procés.
La investigació sobre l’imam continua, però absolutament al marge dels Mossos. Arriba el 19 de desembre, data en què l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses emet un darrer informe arran de les peticions judicials sobre què fer amb les restes cadavèriques i quin destí se’ls dona. L’informe és determinant. Sobre el Perfil 1 conclouen sense cap dubte que les restes són de Youssef Aalla.
Ara bé, del sobre el Perfil 2, ningú no assegura res. Així, detallen que l’ADN obtingut d’un tros d’orella trobada a Alcanar coincidiria amb una traça trobada a la gel·lada de Ripoll –mostra aportada pels Mossos el 25 d’agost– i amb un “frotis” de saliva en una llauna de Coca-Cola trobada a la furgoneta de l’imam. Vehicle que, per cert, es va trobar en una zona de càrrega i descàrrega en dia feiner a la Ràpita, a uns 20 minuts de la casa d’Alcanar.
Els quatre forenses que signen són claríssims: “En cap cas disposa el nostre laboratori cap identificació sobre el propietari del perfil 2”. O explicat d’una altra manera, es podria interpretar que les restes de la gel·lada i de la Coca-cola serien del mateix ADN que la resta de l’orella d’Alcanar, és a dir, serien del mateix individu; però en cap cas es pot afirmar que aquest individu sigui Abdelbaky Es Satty.
El procés continua, fins que el 27 de desembre del 2017, el jutge Andreu demana al jutjat d’Amposta un informe de l’estat de la situació i que comenci els tràmits per lliurar les restes de Youssef Aalla i del suposat Es Satty als familiars que les reclamin. Pel que fa Aalla, el seu pare les reclama i són traslladades al Marroc per al seu enterrament.
Cap familiar va reclamar les suposades restes d’Es Satty
En canvi, les restes del Perfil número 2 no són reclamades per ningú, cosa inèdita en un imam que ostenta un posicionament de reconeixement social. L’espera es fa llarga. La jutgessa fins i tot fa constar un número de telèfon que suposadament utilitzava l’imam però diu que està “apagat” i que no poden “contactar amb ningú”. Finalment, decideix procedir al seu enterrament, malgrat que ningú certifica que és l’imam. Aquelles restes, siguin de qui siguin, seran inhumades el 16 de febrer, com a acte de beneficència, al cementiri d’Amposta.
On són les dades, senyoria?
Però la història no s’acaba aquí. Ni de bon tros. Falten quatre dies per tal que el president Quim Torra sigui investit i s’aixequi el 155 del tot. És el 8 de maig del 2018. Fa tres mesos que l’imam ha estat donat per mort i enterrat. Però l’instructor dels Mossos aixeca el dit i registra un escrit a l’Audiència Nacional amb què reclama el resultat de les investigacions genètiques sobre l’imam arran de la comissió rogatòria reclamada el 27 de setembre de 2017 i de les restes d’Alcanar. Els Mossos no havien rebut res, ni els codis genètics per poder introduir a la base de dades CODIS. Així, remeten un escrit al jutge admetent que no tenen ni idea dels resultats dels estudis genètics de les restes d’Alcanar. La petició és sorprenent. Serà el 29 de maig que el jutge els remet suposadament la documentació.
Amb el suposat imam enterrat, els Mossos, sense la documentació genètica, arriben a la vista oral. Era l’hora de corroborar tot aquest material, i més quan un informe pericial aportat per l’acusació particular dels pares del petit Xavi, el nen de Rubí assassinat a la Rambla, posava en dubte la veracitat dels informes aportats pel Marroc. Finalment, la justícia marroquina va declinar la petició de fer viatjar les pèrits marroquines que van signar l’anàlisi de l’ADN.
En l’ofici remès a la sala, el director de Seguretat Nacional del Marroc instava les autoritats espanyoles a enviar una comissió rogatòria, és a dir, per escrit. D’aquesta manera, Hakima Yahya, directora del laboratori de la policia científica de Casablanca, i la metgessa del mateix laboratori, Soumaya Haddoumi, que van signar la pericial de contrast d’ADN amb “presumptes” familiars d’Es Satty, no van haver de respondre oralment ni entrar en contradicció amb els advocats de les parts que no veien clar el seu informe.
A tot això, cal afegir que els dos policies espanyols que van anar al Marroc van admetre a la vista oral que no havien tingut accés a la documentació de la investigació. Una situació que deixava en fals la comparativa genètica marroquina perquè en l’informe policial, ni en la instrucció judicial, constava cap ADN recollit pels Mossos. Però, casualitats de la vida o no, el dia de la declaració dels policies, el 9 de desembre del 2020, el ministeri fiscal, va aparèixer amb un document i va demanar a la sala la seva admissió.
Era un informe d’un perfil genètic codificat, suposadament d’Es Satty. Un document del 19 d’agost enviat des de l’oficina d’Interpol Madrid a Interpol Rabat, que l’hauria rebut el 25 d’agost. La petició de la Interpol d’Espanya a la marroquina era constatar amb les seves bases de dades alguna coincidència amb el perfil genètic enviat que provenia del pis de l’imam a Ripoll, al carrer Sant Pere, no pas de les restes d’Alcanar.
No es va trobar cap coincidència i d’aquí que s’enviés una comissió policial a la recerca d’aquestes dades i informació. Casualment, fins el dia de la vista oral aquest document no va emergir, motiu que va fer posar les mans al cap a defenses i acusacions, per una situació insòlita i que fregava els límits del dret processal. Les protestes no van ser admeses pel president de la sala Félix Guevara al·legant que les proves eren del tribunal i no de les parts. El mail va ser providencial, massa si es té present la confusió que genera no només la figura de l’imam sinó el fet que es qüestioni que sigui ell un dels dos morts d’Alcanar.
