El govern de Pedro Sánchez es desmarca del tot de la possibilitat d’intervenir militarment Catalunya arran del Procés independentista. De fet, qualifica “d’inacceptable” aquesta suposició. Així ho afirma en una resposta parlamentària al diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, a la qual ha tingut accés El Món, sobre el suposat pla batejat com a “Recuperar Sobirania”, per tal que les forces armades poguessin ajudar a prendre el control de Catalunya a l’octubre de 2017.
La pregunta del l’hiperactiu diputat abertzale recollia la informació explicada pel general de l’Exèrcit de Terra, Fernando Alejandre, que va ser cap de l’Estat Major de la Defensa –JEMAD en l’acrònim castellà– entre el 2017 i el 2020, a les seves memòries. En concret, al llibre Rey servido y patria honrada. Una visió de la defensa de España (Editorial Deusto), es donaven detalls d’aquest operatiu militar especial del qual en tenia coneixement la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal.
“Gravíssim” i “inacceptable”
Davant aquesta possibilitat de l’existència del pla d’intervenció, el consell de ministres de Sánchez ha contestat per escrit al diputat basc. En la seva resposta, el govern espanyol assegura que “ignora per complert” l’existència d’aquest pla militar contra el Procés. “D’existir aquest document el govern el consideraria gravíssim”, subratlla. És més, “es reitera en la posició del govern de considerar que resultaria inacceptable l’existència d’un informe en el sentit indicat“.
D’aquesta manera, la Moncloa es treu les puces de sobre sense deixar de criticar obertament un pla preparat pels seus antecessors a l’executiu espanyol, el govern de Mariano Rajoy. També marca distàncies amb la gestió de Rajoy i no té cap recança a retreure només la possible existència d’una estratègia per recuperar Catalunya en l’època del post referèndum del 2017.
Aturat per la DUI de pocs segons
La contundència de la resposta parlamentària és força comparable al detall que explica l’exJemad al seu llibre. “Es van preveure totes les possibilitats d’actuació davant de l’independentisme a Catalunya”, assevera el general. També relata que “en un sobre hi guardava l’ordre d’activació per un pla que no va arribar a posar-se en marxa, ja que una determinada declaració va durar poc més de 12 segons”. L’ex-Jemad explica que aquell sobre i el pla “eren molt anteriors a l’aplicació de l’article 155″, és a dir, d’intervenció de les institucions catalanes.
El relat del militar, però, incideix en la responsabilitat que tenia Defensa davant el Procés i així naturalitzada “el que està establert per donar suport a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE)”. Això incloïa accions i preparatius molt diversos, des del suport logístic a la protecció de punts o instal·lacions sensibles. Alejandre explica que el pla que estava preparat per Catalunya era el que ja es va utilitzar després dels atemptats de l’11-M, “quan es va haver de protegir vies de ferrocarril i estacions”. Els responsables de l’exèrcit espanyol creien que aquell pla concret “seria un bon punt d’arrencada”. “Damunt d’aquests fonaments planejaríem una operació escalable que s’anés ajustant en cada coment, en funció de com evolucionés la situació”, afirma Alejandre en el llibre. L’actual govern ara, no només se’n desdiu del pla sinó que el critica negre sobre blanc.
41 
1 