La recusació contra els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem ha entrat en una nova fase. Una nova etapa que apunta a una maniobra del president de la sala, Manuel Marchena, de tirar la pilota llarga i evitar pronunciar-se sobre la recusació, cosa que deixaria oberta immediatament la via al Tribunal Constitucional i, posteriorment, a la justícia europea. Així Marchena ha demanat un certificat al Congrés de Diputats per contrastar si Pablo Casado, contra qui el grup d’advocats independents liderat per Josep Rosell i Lluís Gibert van interposar la querella per les seves declaracions contra la immersió i que ha generat la recusació, manté l’escó de diputat. Tot i això abans de valorar l’escrit de fiscalia que demana tancar la recusació i castigar els advocats que collen la sala penal. Tot i les amenaces del tribunal amb obrir una peça separada contra rels dos lletrats per demanar que els togats s’apartin del cas, no s’han arronsat i han continuat el procediment tot i la complicitat de la fiscalia amb el tribunal.
Rosell i Gibert van presentar un recurs de súplica davant el Suprem quan aquest va decidir tombar la recusació i van proposar obrir una peça separada per multar els dos lletrats. El passat 7 d’abril, el ministeri fiscal va presentar un escrit reclamant a la sala penal que també desestimés el recurs de súplica i animava al tribunal que obrís una causa penal contra Gibert i Rosell perquè la recusació era “infundada”. Però, curiosament, Marchena ha maniobrat davant la petició del fiscal de tancar el cas. Abans de decidir sobre la petició del fiscal, Marchena ha dictat una nova providència molt interessant que apuntaria a tirar la pilota endavant i esquivar així la recusació, o més aviat, deixar via lliure per anar cap a la justícia europea al cas.
La providència, dictada el passat 20 d’abril i comunicada avui a les parts, és prou indicativa. La sala ordena que “abans de continuar amb la tramitació del recurs de súplica, s’interessa que el secretari del Suprem certifiqui si Pablo Casado, denunciat i origen de la querella, segueix ostentant actualment la condició de diputat o senador”. Això vol dir, que si Casado ja no és diputat perd l’aforament i, per tant, s’ha de remetre la querella als jutjats ordinaris de Madrid. D’aquesta manera, la sala penal podria esquivar la recusació i aturar la continuïtat de la causa al Tribunal Constitucional i posteriorment a Europa. De fet, el cas arribaria igual al Suprem però en tres o quatre anys mínim.
En aquest marc, la interpretació dels advocats és que Marchena es vol treure les puces de sobre de la recusació i la querella, en el benentès que així s’estalvia de resoldre sobre un recurs de drets fonamentals i dilata la tramitació processal de la querella sense entrar en la recusació. De fet, els advocats veuen una maniobra positiva en la seva estratègia perquè així el Suprem barra el pas ara per ara a què els advocats puguin continuar la causa cap on la volen portar, a Europa.
2 
