El Tribunal Constitucional va notificar aquest dilluns a l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, la sentència desestimatòria del recurs d’empara contra la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem per la causa del Procés. Una sentència, la del TC, acompanyada de tres vots particulars que consideren que s’hauria d’haver estimat el recurs. En concret, són els vots particulars dels magistrats José Antonio Xiol, Ramon Sáez Valcárcel i Maria Luisa Balaguer. Però és especialment dur el vot particular d’aquesta magistrada, que insinua que Manuel Marchena va fer trampes i va ser “deslleial” al sistema jurídic europeu en el cas Junqueras. De fet, li retreu que fes una maniobra per evitar aturar el procés judicial principal quan va presentar una qüestió prejudicial que va acabar donant la raó i la immunitat al president d’ERC com a eurodiputat. Fins i tot, acusa Marchena d’haver “debilitat” com a “interlocutor” el Tribunal Suprem davant d’Europa.
Balaguer carrega els neulers amb la utilització d’un procés de cooperació judicial per evitar aturar el plet principal, pensant a condemnar-lo abans de complir els dos anys de presó preventiva. En concret, es refereix al fet que obrís una peça separada de situació personal per preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre si tenia immunitat un cop Junqueras va ser escollit diputat. La decisió d’obrir una peça personal -una peça separada- va servir al president del tribunal, Manuel Marchena, per esquivar haver d’aturar el procediment. Una maniobra que la magistrada considera que vulnera la seguretat jurídica, el sistema legal europeu i els drets fonamentals de representació política.
“La insistència del Tribunal Suprem per mantenir la qüestió prejudicial el mateix dia que dicta la sentència condemnatòria”, escriu Balaguer, “posa de manifest una manca de comprensió del model de cooperació judicial que materialitza la qüestió prejudicial o podria fer pensar fins i tot en una eventual instrumentalització del mateix, cosa que accentua la crítica que vinc mantenint en aquest vot particular”. “Fora o no aquesta la finalitat del Tribunal Suprem quan va plantejar la qüestió prejudicial, la mera aparença que així pogués haver estat, debilita la seva posició com interlocutor en el model de cooperació judicial dissenyat al sistema de la Unió Europea i nega la possibilitat d’aquest diàleg entre els tribunals”, emfatitza la magistrada.
“El principi de cooperació lleial de l’article 4.3 TUE exigeix que els estats respectin el ordenament jurídic de la Unió, així com els procediments dissenyats en aquest ordenament per assegurar la coherència del sistema de fonts i la efectiva aplicació del dret de la Unió”, recorda Balaguer. I aquest respecte passa per recórrer a la qüestió prejudicial quan calgui, per “aplicar-la de manera adient i per no limitar de cap manera l’efecte interpretatiu que les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea projecten sobre aquest dret, que no només és part integrant i plena del nostre sistema de fonts, sinó que gaudeix de primacia en els àmbits competencials propis de la Unió”, adverteix.
“En suma”, afegeix, “potser en aquest cas s’ha perdut una important ocasió per posar de manifest la importància de l’articulació de dos ordenaments, en tant que estan obligats a col·laborar en la protecció dels drets fonamentals i amb més exigència potser, en els de la representació política a les seves respectives institucions democràtiques”. En definitiva, Balaguer basa la seva interpretació en la tesi que va avalar l’advocat general del TJUE que va dictar la ja batejada com a Doctrina Junqueras que alhora va permetre al president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín a rebre les credencials d’eurodiputat.
El TJUE n’està al cas
L’argument de Balaguer coincideix amb el de Van den Eynde i amb el de Marc Marsal, l’advocat que dirigeix part de l’estratègia dels recursos europeus en defensa de la immunitat de Junqueras. En un dels recursos oberts, contra la decisió de l’aleshores president del Parlament Europeu, David Sassoli, de no atorgar-li l’acta d’eurodiputat, es va descriure la martingala de Marchena per evitar el dret i la cooperació judicial europea. En concret que Marchena va originar un mecanisme processal: obrir una peça separada, en va segregar una part i en va generar un subprocés només sobre el permís de sortida. A continuació va presentar una qüestió prejudicial davant el TJUE.
Amb aquest sistema, i sabent que una qüestió prejudicial atura el procés penal, evitava paralitzar la causa principal i només aturava la peça separada sobre el permís de sortida per recollir l’acta d’europarlamentari. Cal recordar que la Junta Electoral no va fer ni un pas per garantir els seus drets com electe perquè no li va permetre jurar el càrrec des de la presó o per poders, quan sí que li va permetre fer a José María Ruiz Mateos quan estava en recerca i captura, però ingressat en un hospital. En definitiva, la peça separada generada sobre si era eurodiputat o no, o si tenia immunitat, va ser un truc per evitar suspendre el procés principal del judici penal a la vista que a Marchena se li estava exhaurint el temps de presó provisional. Ara la magistrada Balaguer també posa en evidència aquestes trampes de Marchena.
16 
3 
