Va començar el març de 2019 i encara s’està posant en solfa, però aviat s’enllestirà. Un equip del Cos Nacional de Policia espanyol investiga per ordre de la Fiscalia de Barcelona les finances del departament d’Exteriors de la Generalitat, del Diplocat i de les delegacions a l’estranger entre el 2011 i el 2017. Són les diligències 309/19 de la Fiscalia, secretes, que acumulen centenars de llibres de comptabilitat, discretes declaracions i un informe de 722 pàgines del Tribunal de Cuentas, que esperona les perquisicions. Segons ha pogut saber EL MÓN, la policia intenta cosir una acusació per malversació que podria imputar desenes de càrrecs i funcionaris de l’administració catalana durant aquell període.
Aquesta investigació, que és independent a la macrocausa oberta al jutjat 13 de Barcelona, va néixer a principis d’abril de l’any 2019. En concret, quan el poderós Tribunal de Cuentas va encetar una “fiscalització” de la política exterior de la Generalitat a instàncies del Senat, arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. A finals de març del 2019, el Tribunal va emetre un extens informe de fiscalització de 722 pàgines on concloïa que els diferents governs de la Generalitat del 2011 al 2017 havien gastat “com a mínim, 416,8 milions d’euros” en acció exterior. Així mateix, afegia que les delegacions de la Generalitat en el mateix període van superar els 27 milions d’euros i de 15,8 milions del Diplocat, l’institut de diplomàcia pública que sempre ha despertat les sospites de l’Estat. Una investigació que té tots els números per esdevenir una macrocausa i que comença a neguitejar alguns dels investigats i els testimonis que simplement apareixen a l’expedient, que es compten per desenes. La investigació pot convertir-se en un calaix de sastre general a imatge del que ha passat en la causa del jutjat 13, que té gairebé una trentena de processats.
Un cop el Tribunal de Cuentas va enllestir aquest informe, va enviar aquests números a la Fiscalia que, en poques setmanes, va començar, a les ordres d’un inspector, a preparar la instrucció del cas. Des de l’abril del 2019, la policia ha cridat a declarar diversos responsables de l’administració, d’Exteriors, del Diplocat i de les delegacions. Així mateix, diversos representants d’entitats de cooperació o que actuen internacionalment també han passat durant els darrers dos anys pel despatx que la Fiscalia té a la Ciutat de la Justícia, que va acumulant milers de documents comptables i convenis de col·laboració amb la Generalitat o el Diplocat.
La policia treballa amb les mateixes conclusions del Tribunal de Cuentas, és a dir, que es va destinar diner públic a l’acció exterior de la Generalitat per internacionalitzar el Procés a través de diverses partides de l’entramat administratiu o consorciat. Els investigadors han posat la lupa en suposades irregularitats i manca de documentació que avali o acrediti despeses o pagaments durant gairebé tots els exercicis. A més, segueixen el fil dels informes de gestió de l’activitat a l’exterior que es van deixar de fer el 2016 i el 2017, contractacions de lobbies, viatges del Govern o d’estudis geopolítics.
També ressalten que, a les memòries del programa pressupostari del 2016 i el 2017 de Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, es declarava la “necessitat a la qual fa front el programa” que “l’actual legislatura té com a objectiu establir les bases que facin possible la declaració de la independència de Catalunya, a partir de la creació d’unes estructures d’estat i de l’impuls d’un procés de desconnexió nacional i popular amb l’estat espanyol. Perquè aquest objectiu de país sigui possible, cal reforçar la projecció exterior de Catalunya i aconseguir el seu reconeixement “. Una declaració escrita en el pressupost del Govern que ha servit de coartada als investigadors policials per relacionar projecció exterior amb el Procés al Tribunal Suprem, en el judici per sedició.
La policia també intenta aclarir si els 45 viatges internacionals del president i dels consellers, per un import total de a 479.633,38 euros, tenien, com afirmava el Tribunal de Cuentas, “la finalitat principal vinculada a la promoció de l’anomenat procés sobiranista en l’àmbit internacional, sense ser justificat l’ús de fons públics per a aquestes finalitats”. En les mateixes diligències, la policia inspecciona diverses despeses registrades que sospiten que van dirigides “a donar a conèixer, impulsar, fomentar, promocionar, publicitar i tractar d’aconseguir el suport internacional del procés sobiranista”.
Els lobbies i els observadors
Una de les carpetes més gruixudes és l’actuació de les delegacions. Els investigadors segueixen el corrent del Tribunal de Cuentas i parteixen de la idea que feien tasques “encaminades directament en molts casos a promoure, donar a conèixer, promocionar, fomentar, debatre, publicitar, impulsar i aconseguir reconeixement i suports per al procés de secessió”. Una activitat que sospiten que hauria tingut un cost com a mínim de 736,34 euros. També desglossen 302.793,51 euros de despeses sense “documentació justificativa”. Inclouen “pagaments injustificats per diversos motius, per import de 171.612,90 euros” i projectes d’assessorament i informes per un import conjunt de 515.675,43 euros.
Una de les obsessions dels analistes és el pagament que la delegació dels Estats Units va fer a dos lobbies, de 92.843,61 euros els anys 2013 i 2014 i 52.554,21 euros en un trimestre del 2017, “sense que constin les activitats que van desenvolupar”. Així com els 243.200 euros pagats a una empresa holandesa que hauria tramitat “observadors”. Aquest és un dels fets en què més va insistir la sentència del Procés del Tribunal Suprem. Hi afegeixen a la investigació taules rodones, conferències, xerrades, contactes amb periodistes, reunions amb líders polítics i fins i tot articles i reportatges a premsa.
Un altra part del gruix de la investigació és el Diplocat. En concret, els policies analitzen tres contractes de serveis entre els exercicis 2013 i 2015, que tenien com objectiu ajudar el Govern de Catalunya a avançar en els seus “objectius diplomàtics”, en el marc de el procés per a l’exercici de el dret a decidir, pels quals s’haurien abonat un total de 1.392.300 euros. Uns contractes que, a priori, consideren sospitosos perquè es van justificar en la “perícia de la consultora en qüestions de secessió i autodeterminació”. En el mateix calaix, escruten 13 contractes menors de serveis a persones per un import total de 206.371,49 euros relacionats amb un equip d’observadors, un workshop que hauria tingut un cost de 34.763,43 euros i un de 64.654,09 euros, abonats a un grup de líders i eurodiputats que van visitar Barcelona durant el referèndum del Primer d’Octubre.
43 
117 
