Una querella contra el consell de ministres. Aquesta és la possibilitat que apunta el jurista i exvicepresident del Parlament Josep Costa, que juntament amb l’advocat Gonzalo Boye dirigeix l’estratègia judicial europea del Procés i de l’exili. Segons Costa, en declaracions a El Món, l’informe sobre els indults de Manuel Marchena, és una “pista d’aterratge perquè qualsevol actor polític –com Vox o PP– pugui interposar una querella per prevaricació” si s’atorga la mesura de gràcia.
Costa constata que l’informe sobre els indults escrit per Marchena, reblat pels seus companys de sala, està fet “amb tota la intenció”. “En el seu escrit, per exemple, abans d’entrar en la qüestió del penediment, el Suprem esbossa l’argument d’un ús indegut del procediment d’indult, una descripció que coincideix amb els elements necessaris per a un delicte de prevaricació: l’arbitrarietat i la desviació del poder”, comenta Costa en conversa amb aquest diari. “El concepte autoindult és el paradigma d’aquest argument”, detalla el jurista. “L’informe regala arguments per a una querella”, insisteix.
Així mateix, Costa destaca que Marchena va elaborar un “informe conjunt”. “No deixa de ser curiós, quan fins i tot el jutge de vigilància penitenciària i el mateix Suprem es queixaven que l’aplicació del 100.2 o del tercer grau pels presos es fes en bloc”, assenyala. “No ha fet un informe personal, amb una avaluació individualitzada, com hauria de ser, va molt fort”, subratlla.
El missatge de Marchena, segons la interpretació de la defensa de l’exili, és que els presos “sortiran quan el Tribunal Suprem ho decideixi”. En aquest sentit, recorden que el primer tràmit serà interposar un recurs contenciós administratiu a la Sala III del Tribunal Suprem contra la decisió. “Però, no en tindran prou i creiem que interposaran una querella per prevaricació”, vaticinen. De fet, segons les seves anàlisis, “totes les vies de l’excarceració passen pel Suprem: l’indult, una reforma del delicte de sedició per via de qüestió d’inconstitucionalitat amb suspensió cautelar de la sortida de la presó o el mateix recorregut d’una virtual llei d’amnistia o similar”. En aquest marc, recorden que tombar el tercer grau o el 100.2 també ha estat decisió del Tribunal Suprem. “Es miri com es miri, mana el Suprem i és qui té les claus de la presó”, conclouen.
189 
