Les possibilitats que l’acord pel català presentat ERC, JxCAT, PSC i Comuns es reformuli i tiri endavant són menys cada dia que passa. Els partits ja han dilatat el debat i la votació d’un text alternatiu. Aquest temps està servint perquè els que s’oposen a la modificació de la Llei de Política Lingüística agafin múscul. L’oposició a fer canvis normatius també creix a l’interior de JxCat, on conviuen diferents posicions. Diverses veus de la formació consultades per EL MÓN s’oposen a canviar una llei vigent des del 1998 i contra la qual ningú havia actuat fins ara. En algun cas, a més a més, es planteja que la decisió que el partit prengui al respecte ha de ser consultada amb les bases.
De fet, no seria la primera vegada que el partit porta a votació entre els seus militants un pacte, com ja es va fer el maig de l’any passat per validar l’acord d’investidura rubricat entre l’actual secretari general del partit, Jordi Sánchez, i Pere Aragonès. Precisament aquest cap de setmana la militància està cridada a votar sobre el reglament per escollir nou líder en el proper congrés nacional. Veus del partit consultades per EL MÓN creuen que un pacte crucial referit a la llengua cal que passi també pel dictamen de les bases. Aquesta necessitat hauria estat traslladada a l’executiva del partit, però de moment la direcció no ha expressat que tingui aquesta voluntat.
Aquesta necessitat de buscar el vist-i-plau de la militància en el tema de la llengua, però, no és considerat oportú per tothom. Una altra font consultada per aquest diari respon al respecte: “No som la CUP”. A més a més, la mateixa font indica que la de la llengua és una qüestió “emocional” i que les decisions que puguin estar més condicionades per factors sentimentals haurien de quedar al marge i no convertir-les en matèria de decisió assembleària.
Contra modificar la llei del català, sigui com sigui
Més enllà del procediment per validar el pacte, també hi ha sectors de JxCat —integrants de la sectorial de Justícia— que no comparteixen el plantejament d’assumir un canvi en la Llei de Política Lingüística arran de la sentència del 25% de castellà. Juristes com el professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Hèctor López Bofill o Jordi Farrés, l’advocat que es va enfrontar a unes primàries amb Laura Borràs i Damià Calvet per ser el presidenciable del partit a les eleccions al Parlament, són dues de les veus que expressen públicament la seva oposició a modificar la norma en cap sentit.
Per a López Bofill l’única manera de “forçar les institucions catalanes” a modificar la Llei de Política Lingüística hauria de ser un jutge plantegi una qüestió d’inconstitucionalitat de la llei del 1998. El fet que la resposta a la sentència hagi estat voler canviar aquesta norma, en opinió de López Bofill, és la por: “Hi ha un clima que sembla que o bé es modifica i es fa alguna cosa per tal de complir amb el mandat del TSJC o bé ens processaran a tots”.
El jurista no comprèn “les presses” per modificar la llei i adverteix que en realitat el canvi no suposa complir amb el mandat judicial, a banda que suposa acceptar el que diu el tribunal que “hi ha d’haver un 25% en castellà en l’ensenyament a Catalunya”. Això suposa la “modificació de facto de la llei del 98 i això és competència del legislador o del Tribunal Constitucional, no ho pot dir un altre tribunal”, explica López Bofill.
En espera de celebrar el congrés nacional al juny a la Catalunya Nord, el debat sobre el català troba JxCat en un moment de canvis interns, cosa que dificulta la presa de decisions que puguin ser compartides per tothom sense dissens. L’advocat Jordi Farrés opina que la modificació de la Llei de Política Lingüística és una actuació que simplement reflecteix una actitud de “submissió” a la justícia espanyola.
“No podem combatre amb eines jurídiques el que han de ser decisions polítiques. Igual que no es pot defensar la independència als jutjats, perquè es guanya als carrers, les polítiques lingüístiques han de ser aplicades per les autoritats polítiques de Catalunya, les conselleries, els directors de centres i els presidents de la Generalitat, tot el que no sigui això fa de mala aplicació, i quan intentes explicar la política lingüística a la gent no ho entén”, argumenta Farrés.
Aquest jurista creu que aquells de JxCat que defensen la modificació són “possibilistes” en una dinàmica de “peix al cove” i que pensen que més val canviar la llei perquè “perdem el menys possible”. Farrés considera que el primer text que va aparèixer quan es va presentar l’acord no és bo. “Quan no pots explicar les bondats d’una proposta legislativa és que alguna cosa”. Augura que “difícilment hi haurà acord”. Segons aquest jurista, en aquesta cas es reprodueix “la mateixa dificultat per aixecar el mandat de l’1-O”. Farrés està d’acord amb el manifest de juristes crítics del Col·lectiu Maspons Anglasell, que ha denunciat que el pacte pel català viola l’Estatut.
Una altra font de JxCat, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, sosté que els canvis que es volen fer al text que es va presentar són una simple “modificació cosmètica” i confia que qualsevol pas que el partit finalment faci compti amb la validació de les bases.
Veus a favor de la nova versió del pacte que s’està negociant
Però no tothom ho veu de la mateixa manera dins del partit. Un quart jurista de JxCat consultat per EL MÓN es mostra partidari de la modificació que s’està treballant entre els partits de l’acord perquè considera que en cas contrari seran els tribunals espanyols els que estableixin el que passa dins de les aules catalanes. Aquest jurista es mostra contrari a sotmetre l’acord del català a votació de la militància de JxCat.
La posició de Laura Borràs contrària al pacte
Mentre les veus contràries a cap modificació creixen, el grup parlamentari de JxCat continua a la recerca del consens amb les entitats, segons expliquen a EL MÓN fonts del grup a al cambra catalana. El consens, però, sembla cada cop més difícil de trobar, si es té en compte que el manifest impulsat per Plataforma per la Llengua, Defensem l’escola en català, ha passat de 90 suports a tenir-ne 200. En l’acte que es va celebrar a la UPF aquest dilluns, els promotors del text, que reclamen que es retiri la proposta de modificació de la llei, van comptar amb el suport de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que va estar-hi acompanyada per l’expresident Quim Torra i els diputats de JxCat Aurora Madaula i Francesc de Dalmases. Borràs no va dubtar a fer-se la foto de família amb els promotors del manifest.
Tot i aquest notable creixement dels partidaris a retirar la reforma de la Llei de Política Lingüística, les mateixes fonts del grup parlamentari de JxCat consultades per EL MÓN continuen defensant que cal seguir treballant per buscar el consens. El fet és que ara JxCat té un peu a cada banda: per un costat, la seva signatura roman dins de la proposició per modificar la llei que està en tràmit, mentre que per l’altra alguns membres del partit, de l’executiva i de les bases evidencien de paraula o amb gestos el seu desacord per un pacte que quedaria com una de les darreres operacions de l’etapa de Jordi Sànchez com a secretari general.
JxCat no revela amb quines entitats manté reunions al·legant que els han demanat que es mantinguin dins l’àmbit privat. Una d’important de l’àmbit lingüístic, Plataforma per la Llengua, assegura que s’ha reunit un sol cop amb Junts “i no per consensuar cap esmena, sinó per explicar-los per què s’ha de retirar la proposta”, expliquen fonts de l’entitat. A banda, hi ha hagut reunions amb membres del partit a títol personal que han demanat de trobar-s’hi. En cap cas la intenció ha estat la de “negociar esmenes”. “Si per a ells el consens és consensuar esmenes, amb nosaltres això no ho han fet, nosaltres creiem que la proposta s’ha de retirar i punt”, indiquen fonts de Plataforma.
La tramitació del canvi legislatiu, al ralentí
La modificació de la Llei de Política Lingüística es va registrar el dimecres 23 de març al matí. Quatre diputats d’ERC, JxCat, PSC i Comuns van acudir junts al registre perquè comencés a caminar el canvi legislatiu que havia de servir per fer front a la sentència del 25% del castellà del Tribunal Superior de Justícia (TSJC). La iniciativa es presentava un dia abans que finalitzés el termini per complir amb la sentència judicial voluntàriament, el dijous 24.
El conseller d’Educació, Josep González-Cambray, va poder incloure l’acord parlamentari en la seva notificació al TSJC del 25 de març amb la informació que aquest tribunal li requeria sobre el compliment de la sentència que imposa el 25% de castellà. El conseller va comunicar, entre altres coses, la proposició de llei registrada pels quatre partits, inclosos els del Govern, per modificar la Llei de Política Lingüística i va indicar que les llengües oficials, català i castellà, es contemplarien en els projectes lingüístics dels centres. A banda de la modificació de la llei, el conseller també comunicava els plans pel projecte de decret de desplegament del règim lingüístic del sistema educatiu català, que havia presentat pocs dies abans.
73
1
