La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, i l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, han participat aquest dilluns en un acte contra el controvertit acord pel català presentat per ERC, JxCat, PSC i Comuns. L’acte, organitzat per Plataforma per la Llengua, ha servit per donar suport al manifest Defensem l’escola en català, signat ja per 200 personalitats de la cultura, la política i la comunicació. Actualment aquesta modificació està aturada per tal de trobar més consens entre les entitats. La votació del text que s’acabi pactant s’hauria de fer el proper 9 de maig. JxCat, que és el partit que ha demanat més temps, rep pressions perquè o bé no es despengi de l’acord o bé perquè en surti.
Fonts de la presidència del Parlament han explicat a EL MÓN que Borràs va rebre en audiència Plataforma per la Llengua la setmana passada i que aleshores va adquirir el compromís de participar en l’acte, que s’ha celebrat a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), al campus de la Ciutadella. La foto de Borràs en l’acte és una mostra de la dificultat interna que aquest acord genera dins de JxCat on, segons diverses fonts consultades, no hi ha encara consens sobre com resoldre la modificació en curs. Això fa dubtar que es pugui arribar al 9 de maig amb una alternativa satisfactòria per tothom.
Borràs i Torra s’han assegut a la primera fila durant l’acte, però no han participat en els parlaments. Tot i així, els organitzadors han aconseguit una imatge que es pugui interpretar com un suport polític i que, a més a més, pugui influir en les actuals negociacions per tirar endavant la qüestionada modificació de la Llei de Política Lingüística. En l’acte també hi havia els diputats de JxCat Aurora Madaula i Francesc Dalmases, i la diputada de la CUP, Dolors Sabater.
Plataforma per la Llengua demana retirar la reforma
En l’acte, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha demanat que “es retiri” la proposta de modificació perquè “ni des del punt de vista pedagògic, jurídic, legal, a nivell nacional, estatal o europeu, ni des del punt de vista social, té cap sentit”. Escuder ha advertit que la modificació que preparen els partits “no ens portarà cap benefici, ens estem fent un autogol, un tret al peu, ens estem fent mal nosaltres mateixos”. En conseqüència, el president de la Plataforma ha remarcat que demanen la retirada immediata de la reforma.
L’acte ha finalitzat amb un parlament del mestre, pedagog i pare de la immersió lingüística, Joaquim Arenas. Arenas ha considerat “evident” que hi ha hagut “una precipitació en la seva elaboració”. “Si és bo que els partits arribin al consens sobre la llengua, també aquest consens s’ha de fer comptant amb la societat i amb les parts implicades i no treure-se’l de la màniga”, ha advertit. “El que ha passat és que ha sortit un text molt deficient, mai una modificació d’una llei no s’ha fet per fer retrocedir la que existia sinó per avançar”, ha comentat el pedagog. Arenas considera que la modificació busca “aturar el progrés del català a l’escola”
Torra, un dels 200 signants del manifest
El manifest Defensem l’escola en català vol aturar la modificació de la llei de política lingüística que va ser anunciada setmanes enrere al Parlament. El text, titulat Defensem l’escola en català, el signen personalitats com Lluís Llach, Màrius Serra, Josep-Lluís Carod-Rovira, Albano Dante Fachín, Òscar Escudé (president de la Plataforma per la Llengua), Elisenda Paluzie (presidenta de l’ANC), els escriptors Jaume Cabré, Pau Vidal i Sebastià Alzamora, i l’editor del Grup Món, Salvador Cot, entre molts d’altres. L’expresident Quim Torra és un dels signants del manifest, mentre que Laura Borràs no.
El manifest sosté que la proposició de modificació de la llei de política lingüística “no pot ser aprovada” perquè representa un “retrocés amenaçador” per al futur de la llengua a l’educació, un àmbit “clau” per normalitzar-la. Per això, els signants consideren que la “incorporació explícita” del castellà com a llengua vehicular representaria “un pas enrere que el català no es pot permetre” per la situació de “feblesa” actual.
L’acte ha comptat amb parlaments de diversos signants dels manifest com el jurista expert en drets lingüístics Pep Cruanyes, que ha assegurat que “no es pot fer una reforma” de la llei de Política Lingüística si no hi ha un consens social previ. Per la seva banda, Rogeli Montoliu, jurista membre de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l’Advocacia Catalana, la modificació que impulsen els partits majoritaris “és una renúncia en tota regla” i ha denunciat que el conflicte amb el català es deu al fet que “no tenim un Estat que defensi la nostra llengua”.
Defensa del model d’immersió lingüística
El model d’immersió lingüística ha estat també posat en valor per alguna de les persones que ha intervingut. La presidenta de l’European Language Equality Network (ELEN), Elin Haf Gruffydd Jones, ha assegurat que la modificació del model d’immersió hauria de partir d’un consens que actualment a Catalunya no existeix. Jones ha dit que el model bilingüe enforteix la llengua estatal, mentre que deixa la llengua minoritària en una posició de desavantatge respecte a l’altra.
En l’acte també hi ha participat la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca. “Aquesta reforma pot generar desigualtats”, ha advertit. Roca ha dit que el model d’escola catalana garanteix un nivell de català equitatiu i en conseqüència també ho serà a nivell laboral. La dificultat del català a les escoles ha estat denunciat per mestres presents a l’acte, representants d’escoles d’alta complexitat a l’extraradi de Barcelona. Segons han denunciat dues professores, els alumnes en aquests centres perceben el català com a llengua estrangera, com ho és l’anglès.
3 
2 
