Desacord a la sociovergència de la Diputació de Barcelona. El grup de Junts per Catalunya ha comunicat al PSC que no votarà Enric Hernández com a nou conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local, la XAL, l’empresa pública de la Diputació que gestiona continguts audiovisuals per a més d’un centenar de ràdios i una cinquantena de televisions. El nom d’Hernández, exdirector d’El Periódico, ha estat l’únic que s’ha posat sobre la taula, a proposta dels socialistes, després que l’exconseller delegat de la XAL, Lluís Garriga, hagi estat escollit –també a proposta del PSC– membre del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
“Ens van proposar aquest nom, i hem dit que no. Si al porten al ple, el grup de Junts, que és necessari per tirar la votació endavant, hi votarà en contra”, expliquen a El Món fonts juntaires que participen en la negociació. “De moment, no han insinuat cap més nom”, insisteixen les mateixes fonts. De fet, aquesta oposició era “previsible”, atès els comentaris que des de la direcció de Junts es feien de la negociació amb els socialistes.

Tot plegat embolicat, a més, per la negociació de la CCMA i de la Consell Audiovisual de Catalunya, que ara té una segona fase en el cessament dels directors de TV3, Vicent Sanchis, i de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. En el relleu de Sanchis i Gordillo, que Junts i el PSC estan intentant accelerar, sí que hi estan d’acord, i en aquest escenari és amb ERC que s’enfronten, ja que els republicans volen esperar al concurs públic que els ha de trobar substituts per cessar-los.
Les dues grans ferides que Hernández va deixar en el sobiranisme
En tot cas, en el batalla de la XAL, Hernández no desperta cap mena de passió positiva a les files sobiranistes, ans al contrari. El seu nom no va fer cap gràcia a la direcció del partit ni als seus responsables en polítiques de mitjans, d’aquí el veto. “Hauria estat un gripau massa gros per empassar-nos”, al·leguen les mateixes fonts.
Els que fan aquesta observació es refereixen als atacs constants que Hernández va llançar contra el sobiranisme des de la direcció d’El Periódico. I hi ha dues ferides que encara couen especialment: un editorial contra la consulta popular independentista celebrada l’abril del 2010 a Barcelona, titulat Així, no, i la publicació d’una notícia, l’endemà de l’atemptat del 17-A, en què assegurava que la CIA havia alertat els Mossos d’Esquadra del que passaria i deia que la policia de la Generalitat no havia fet cas de l’avís. En aquella informació, reproduïa un breu text, popularitzat irònicament com The nota, que se suposava que era el comunicat de la CIA i que, d’altra banda, no concretava res.
Acomiadat de RTVE a l’agost
Hernández va ser acomiadat de Radio Televisió Espanyola com a director d’informatius de la corporació pública l’agost del 2021. Després de dos anys d’assumir el càrrec, el periodista terrassenc va ser acomiadat i les seves funcions van ser assumides per Esteve Crespo, que ja era director de continguts informatius –el seu segon– des del juny de 2021. Aleshores, RTVE va justificar l’acomiadament com un “cessament causat per la necessitat d’amortitzar el lloc que Hernández ve ocupant, i que ha esdevingut innecessari des del punt de vista organitzatiu i funcional”.
De la trajectòria d’Enric Hernández destaca que va ocupar des del 2010 fins al maig del 2019 la direcció d’El Periódico de Catalunya. Una etapa del mitjà molt crític amb el Procés. Abans, el 2009, havia estat director adjunt d’El País i responsable de la seva edició a Catalunya. Hernández havia estat vinculat a RTVE com a analista de Los Desayunos de TVE i tertulià de RNE. Entre el 1992 i el 2008, va ser cronista polític a Madrid per al diari Avui i El Periódico.