Julen Madariaga (Bilbao, 1932) va ser un dels fundadors d’ETA i també un dels primers en instar-la a deixar les armes. A més, va ser un dels creadors del partit Aralar i membre de l’organització pacifista Elkarri. Als seus 84 anys, viu en un ‘caserío’ preciós i tranquil a Iparralde (Euskadi Nord), on ens trobem amb ell per fer aquesta entrevista, en plena campanya electoral. Ens parla d’ETA, de l’independentisme basc, de Podemos, i també d’Arnaldo Otegi. Ell ho té clar: “Quan més insisteixi l’Estat en atacar a Otegi, millor serà per a nosaltres”.
ETA va començar la seva activitat durant el franquisme.
El franquisme i tot el que ve després no és més que un accident històric per a nosaltres. La nostra lluita és per la recuperació de la nostra independència nacional perduda. És important assenyalar la nostra lluita contra el franquisme, mentre Franco estava viu però també després. El fet de lluitar en un moment històric concret contra Franco no vol dir que lluitem contra la persona de Franco, sinó contra qualsevol poder espanyol, o contra qualsevol poder que en nom de l’imperialisme espanyol ens oprimeixi. El que en un moment determinat lluitem contra Franco és accidental. Nosaltres lluitem contra el poder imperialista que està assentat a Madrid. Estem contra qualsevol règim o sistema que ens oprimeixi.
Vostè pensa, com diu Arnaldo Otegi, que l’Estat espanyol està interessat en què ETA no es desarmi i segueixi sent una font de legitimitat per al règim espanyol i de bloqueig per a la política basca?
Sí. A vegades passa que a un sistema o règim l’interessa que hi hagi una determinada lluita, o confrontació entre bascos i espanyols. Per suposat que a l’Estat li interessaria que continués la lluita armada.
És, doncs, ETA una font de legitimació del règim del 78?
Sí. Als espanyols els podria interessar que hi hagués, si no és que la hi ha, una lluita contra ETA. Així podrien dir que els bascos sempre estem amb complicacions i problemes. Als espanyols sí que els interessa, i obertament, que hi hagi conflicte entre els espanyols i els bascos, contràriament als nostres interessos.
Què creu que pot moure el PNB de la situació de comoditat en la que està instal·lat per avançar cap a un procés similar al català?
El PNB s’ha passat tota la vida donant allargues. No ha fet res més. Mai han estat honestos dient què volien, malgrat que tot és respectable. A més, d’una manera o de l’altra, el PNB està continuament intervenint en política espanyola, i això nosaltres ni ho fem ni ho volem fer. No ens interessa, és un tema seu, espanyol. Els espanyols sempre ens han volgut tenir sota la seva dominació, i això no ho admetem. Pots tancar els ulls a l’imperialisme, però no és la nostra opció.
En el futur, creu que ETA serà vista com un germen polític constructiu o tot el contrari?
ETA passarà a la història com un moviment basc, amb absoluta claredat, que va intentar obtenir la independència del País Basc.
Però creu que el recurs a la violència haurà estat útil políticament?
El tema és si va quedar clar que volíem nosaltres. El nostre desig en favor de la independència en favor del nostre país era clar, i crec que encara ho és. Jo em segueixo considerant un ciutadà basc que està integralment a favor de tornar a obtenir la independència política del nostre poble en relació a Espanya. Jo crec que l’instrument de la violència política conferia claredat a l’objectiu, que era la independència.
Què espera del proper Parlament basc, on irromprà Podemos?
Podemos suposa una certa confusió política. Accepto que existeixi aquesta manera d’intervenció de Podemos, que és una cosa nova, amb una visió nova de la situació política del nostre poble. Però jo crec que no es veu més claredat, i sembla que el seu actiu és l’ambigüitat. Ells volen intervenir, però alhora no volen intervenir.
Aquest sobiranisme sense independència, que és totalment nou, perquè té tanta força ara?
Em pregunto sovint si no és que els espanyols manifesten una postura determinada només per posar merda, i posar a prova una actitud que fins ara ha estat clarament independentista. Si a una força que fins ara ha estat clarament independentista, li poses un component que ho regira tot, resta força a la nostra posició. Potser des d’Espanya han llançat aquesta postura política només per afeblir la nostra posició. Madrid farà tot el que sigui necessari per torpedinar la qüestió basca.
Creu vostè, doncs, que és una operació premeditada de l’Estat?
Sí. Veig natural que Madrid pugui intentar fer totes les maniobres possibles per dificultar la qüestió basca, encara que no m’agradi, clar.
Què n’opina, de la inhabilitació d’Arnaldo Otegi?
Quan més insisteixi l’Estat en atacar a Otegi, millor serà per nosaltres. Es focalitzen en Otegi, però tothom sap que si s’oposen a Otegi és, de manera indirecta, per oposar-se a la independència basca.
El fet que finalment hagi estat inhabilitat és un símptoma de com d’antidemocràtic és l’Estat?
Sí, evidentment.
