El conseller d’Economia, Jaume Giró, va entrar al Govern de la mà de Junts per Catalunya amb l’encàrrec de construir la banca pública. Un objectiu del qual no s’ha sabut res més però, en canvi, la seva figura ha crescut dins l’executiu amb la maniobra de fons per protegir els càrrecs del Govern del Tribunal de Comptes, l’aprovació dels pressupostos i una manifesta entesa amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El debat d’aquest dijous al Parlament, on s’han aprovat els pressupostos i la llei d’acompanyament, n’ha estat l’exemple. Giró ha defensat els seus números sense exposar pràcticament cap xifra i sí articulant un discurs de gran càrrega política, amb referències polítiques i una cordialitat bancària amb els portaveus de l’oposició.
Precisament, el debat d’aquest dijous tenia una importància relativa perquè el resultat de la votació ja se sabia. L’acord d’ERC i Junts amb els comuns, com va passar en els pressupostos que va aprovar el Govern que presidia Quim Torra, estava dat i beneït. Però les darreres hores un altre acord havia marcat l’agenda i disparat certa mala llet a la CUP i a Twitter, sobretot en líders independentistes que han sortit de la política institucional, com ara l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa. El motiu era el pacte per la renovació de la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Síndic de Greuges o l’Autoritat Catalana de la Competència. Un acord bastit entre PSC, ERC i Junts que la portaveu de la CUP Eulàlia Reguant ha descrit com la “sociovergència republicana”.
Davant aquest acord, el ple d’aquest dijous ha servit per constatar el fiasco del relat del Govern del 52%. Fins i tot, Giró s’ha mostrat resignat i ha fet un nou brindis al sol. “Espero poder comptar amb la CUP el juliol del 2022 per començar a negociar els pressupostos del 2023”, ha advertit. Un senyal inequívoc de la voluntat del Govern de continuar i mantenir aquesta geometria variable amb socialistes i comuns al marge de la CUP. Ara bé, Giró s’ha preocupat, i molt, d’emfatitzar el bon to dels socialistes i de la seva portaveu Alícia Romero, perquè al capdavall, aquestes hores els diputats del sanedrí de Salvador Illa han tingut feina a tranquil·litzar alguns quadres del seu partit per l’acord de fons dels càrrecs amb els independentistes. Però si el PSC ha demostrat alguna cosa des del 78 és que és una màquina perfecta de pessigar i controlar quotes de poder. L’incendi a la seu del carrer Pallars serà un foc d’encenalls.
Giró ha aprofitat la seva intervenció per pronunciar un discurs polític clar i amb intenció, fins i tot, amb exemples de filosofia política i definicions bíbliques del sistema de poder de l’Estat espanyol. El conseller ha batejat el sistema espanyol de “critarquia”, la forma tècnica d’anomenar el “govern dels jutges”. “És el que està passant a Espanya, i de manera especial, és el que està passant a Espanya amb tot allò que té a veure amb Catalunya”, ha acusat el conseller amb una pronuncia volgudament agra.
“Si tot continua igual, d’aquí poc temps podran anar pel món presumint d’una altra cosa: de ser l’únic país d’aquest planeta amb una critocràcia avançada”, ha ironitzat. Tot seguit, ha exposat la teoria de la justícia del pensador John Rawls i la seva tesi del “vel de la ignorància”. Tot per justificar que els pressupostos són “bons”, “no els millors possibles” però deixant clar que “no són uns pressupostos lliures”. Un algoritme curt però que vol dir moltes coses.
La recança de Giró ha estat no comptar amb la CUP amb aquests comptes, però amb certa serenor per la garantia que no ha de dependre dels cupaires en la propera negociació. Tot i això, als passadissos deixava entreveure que manté la porta oberta. “La vida dona moltes voltes”, comentava a membres del seu equip. I, de fet, ho deia amb la comoditat que no ha estat la diana de la crítica ferotge de la CUP en el debat. Reguant ha disparat contra el vicepresident Jordi Puigneró a qui ha col·locat a la fitxa del “sector negocis del PDeCAT”. Una manera que els cupaires han tingut d’avalar Giró com l’home amb qui podrien enraonar, dins de la part juntera del Govern. En acabar el plenari, tot eren felicitacions. Giró s’ha entronitzat com l’home fort de Junts al Govern. Ha aprovat el full de ruta del Govern.
