Nou informe del Departament d’Interior per justificar el gran desplegament policial dels Mossos d’Esquadra durant del dia de la investidura del president Salvador Illa, el passat 8 d’agost. Un dispositiu marcat pel possible retorn del president a l’exili, Carles Puigdemont, per assistir al debat al Parlament de Catalunya. La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, va presentar el passat 20 de novembre un informe a la Mesa del Parlament en què defensa les raons per haver destinat centenars d’efectius de diverses unitats i de recursos tècnics per celebrar el debat amb “seguretat i total normalitat”.
Segons el document, al qual ha tingut accés El Món, el nivell d’amenaça terrorista, tant jihadista com d’ultradreta, feia que “tots els que participaven en l’acte d’investidura es podrien incloure com a potencials objectius”. Parlon deixa clar que “proporciona informació genèrica” perquè en aquest cas els Mossos actuen com a policia judicial i, per tant, els atestats remesos al jutjat no són “d’informació pública”. Tot i això, hi exposa “antecedents, desenvolupament i resultats” de l’operatiu, així com la justificació de l’ús de gas pebre per dispersar participants en la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Curiosament, tampoc no fa cap referència a la presència de Puigdemont en si mateix.
Protecció i normalitat davant l’amenaça terrorista
Parlon informa que el “principal objectiu del dispositiu del 8 d’agost era garantir la seguretat ciutadana i l’ordre públic per aconseguir que el debat d’investidura al Parlament de Catalunya es portés a terme amb seguretat i total normalitat”. “Per aquest motiu, s’havia d’evitar que les mobilitzacions convocades, antagòniques entre elles, afectessin el normal desenvolupament de l’activitat parlamentària”, contextualitza la consellera d’Interior. La consellera, però, inclou com a primer motiu pel dispositiu era neutralitzar el “nivell d’amenaça terrorista”.
De fet, estableix un argument un punt contradictori. Per una banda, assegura que “el nivell d’amenaça terrorista de l’acte era moderat, dins de la situació de nivell 4 sobre 5 establerta actualment”. “L’acte d’investidura tenia lloc en un moment en què les organitzacions properes al moviment jihadista global han intensificat la crida a atacar interessos occidentals, especialment les democràcies”, dictamina l’informe. Pel que fa al terrorisme de “matriu ultradretana”, passa el mateix, segons el text de Parlon: l’amenaça era moderada, però, en canvi, “tots aquells que participaven en l’acte d’investidura es podrien incloure com a potencials objectius”.
“Diferents conflictivitats” i “infiltracions”
A més, afegeix com un segon motiu les “diferents conflictivitats de caràcter social i polític” que podien afectar el normal desenvolupament de la investidura. “Malgrat la previsió de caràcter pacífic de les mobilitzacions previstes per a aquell dia, la complexitat d’actors i individualitats que les componien, juntament amb l’elevat nombre de persones que participaven en les convocatòries, podia fer que es produïssin episodis de risc vinculats a les grans aglomeracions de persones a la via pública”, remarca.
Així mateix, Interior suma a l’algoritme de les causes la “possibilitat que alguns individus es poguessin infiltrar dins la mobilització pacífica per dur a terme accions més contundents contra figures polítiques”. Fins i tot, Parlon assevera que es preveia la “irrupció” de “grups minoritaris a l’interior del Parlament, concentracions en els accessos per dificultar l’arribada, pintades i danys al mateix edifici”. Tot plegat, afegint al paquet la “presència d’actors ideològicament antagònics” que podria generar una “escalada de tensió” amb “agressions físiques o situacions de compromís de la seguretat ciutadana”.
“Accions violentes” que justifiquen el gas pebre
Per altra banda, Parlon argumenta que va ser necessari que la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, la unitat d’elit d’antiavalots de la policia de la Generalitat, utilitzés el gas pebre per dispersar els manifestants. Majoritàriament, activistes de l’ANC. Segons el relat de la consellera, van pressionar molt el cordó policial, amb “empentes amb la clara finalitat de trencar el cordó i poder accedir en massa al parc de la Ciutadella”. “La situació es va anar agreujant amb accions violentes per part d’alguns individus contra el cordó policial, amb intents d’intrusió cada cop més organitzats, fent que la contenció dels manifestants comencés a ser compromesa”, afegeix la conselleria, que aquell dia encara no ocupava el càrrec perquè ni tan sols estava investit Illa.
Per evitar “l’accés descontrolat i violent dels manifestants a l’interior del Parc, els agents van fer ús de les defenses policials de la dotació, però no es va aconseguir reduir la pressió exercida des de la part del darrere de la manifestació”. D’aquí que van decidir utilitzar el gas pebre. Però, això sí, amb el consol que sabien que hi havia allà mateix una unitat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) que podria atendre les persones afectades pel gas. L’informe també renya els manifestants perquè “tot i que el dret a reunió i manifestació no està sotmès al règim d’autorització prèvia”, la comunicació prèvia i la valoració que va fer la Direcció General d’administració de la Seguretat (DAS) del Departament d’Interior havia permès establir el pacte de no traspassar la línia policial.
