Uriel Bertran (Badalona, 1976) té una llarga trajectòria política. Aquest professor de micro i macroeconomia de la Universitat de Barcelona, va ser diputat per ERC –partit que va deixar després de liderar un sector crític dins de la formació– i per Solidaritat Catalana per la Independència i ara forma part del Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Molts l’han posat al centre de la polèmica generada per la crisi de l’entitat independentista que ha acabat amb 14 dimissions al Secretariat Nacional, una de les quals ja s’havia produït abans de la convulsa reunió de dissabte. En aquesta entrevista centra la pilota del debat i avisa que no anirà a cap eventual llista cívica. Ara bé, insisteix que l’ANC no es pot rentar les mans i ha de tenir una pota institucional i una de social. També avisa que hi ha un “intent de ridiculitzar l’ANC”, però que “l’independentisme institucional de gestió autonòmica” acabarà copiant-los. Bertran també explica sense embuts les diferències amb els crítics i com va anar el procés abans de la desbandada de 13 secretaris nacionals més el vicepresident Jordi Pesarrodona, que deixa el càrrec encara que no marxi del Secretariat.
Després del que ha passat les darreres setmanes, l’ANC és una joguina trencada?
L’ANC és el viu debat de l’independentisme. L’ANC sempre ha reflectit els debats, les tensions de l’independentisme. Per això, quan ha arribat a consensos, aquests consensos han estat forts, i quan hi ha hagut debat, s’ha debatut. No és ni la primera vegada ni l’última que l’ANC viu episodis de debat interns i ho resoldrem en favor del que ha de ser la renovació i el nou impuls que ha de tenir l’independentisme per acabar la feina que es va deixar a mitges l’octubre de 2017.
Però, una renovació passa per 13 baixes?
El Secretariat Nacional és ampli, amb prop de 70 membres. Cal afegir que l’ANC no està professionalitzada, tothom és voluntari, no hi ha sous, ni estructures com les que tenen els partits. Així, quan algú creu que l’ANC agafa una línia o debat que no li agrada, normalment plega. Perquè decideix dedicar el temps a altres qüestions. Molts companys que han marxat creuen que estaran en altres llocs on poden fer més feina.
Aquest dijous, els crítics, els dimissionaris, faran una roda de premsa. Critiquen la manca de democràcia interna i l’encaparrament amb la llista cívica.
Hi ha hagut això que passa amb els reglaments o estatuts, que es poden llegir amb més o menys flexibilitat. Hi ha hagut una interpretació en un parell de reunions del Secretariat Nacional amb resolucions i punts de debat que van dificultar els debats que portaven els crítics. Vam celebrar una reunió amb els dimissionaris on es va arribar a un acord per fer una interpretació flexible perquè qüestions de forma no impedissin els debats. Al darrer secretariat nacional es va aprovar una resolució que anava en aquest sentit i, per tant, es van acordar les bases per poder fer una lectura flexible i compartida i es van aprovar. Creia que s’havia resolt. En tot cas, les dimissions hauran estat per altres qüestions, perquè la lectura flexible ja s’havia acordat.
Però insisteixen també en la posició de si o sí a la llista cívica, en diuen encaparrament
Nosaltres com a Comitè Permanent defensem el debat sobre la llista cívica. És a dir, encarrilar una cosa que ja és al full de ruta, que és impulsar una llista cívica independent dels partits. El Comitè Permanent i el Secretariat Nacional han de donar una sortida a aquest debat. De fet, hi ha diverses assemblees territorials que ja han convocat socis per debatre-ho. El full de ruta ho explica de manera genèrica, hi ha diferents interpretacions i possibilitats sobre la llista cívica i és el que volem contrastar i compartir amb els socis. Val a dir que ara s’ha de redactar el nou full de ruta per l’assemblea general ordinària del mes de maig i volem copsar l’opinió dels socis i com s’ha d’afinar aquesta menció genèrica.
Així, al mes de maig ja estarà més especificat el full de ruta?
Sí. Hi ha d’haver elements que concretin millor què és el que s’entén per llista cívica, qui l’ha d’integrar, en quines condicions, en quin context, com s’ha de fer… Hi ha un punt que comparteixo amb els companys dimissionaris, que és que cal crear les condicions socials en què la demanda de fer efectiva la declaració d’independència sigui majoritària dins l’independentisme. Ara, l’independentisme a la Generalitat de Catalunya fa gestió autonòmica i els grups independentistes al Parlament no posen la independència com a condició per aprovar uns pressupostos. Cal tornar a posar sobre la taula la declaració d’independència. Si es creen aquestes condicions, cal començar a debatre aquesta forma de llista cívica.
O sigui, l’independentisme no està motivat o no veu factible arribar a la independència?
No. No estic dient això. Estic dient que la representació institucional de l’independentisme no té com a prioritat fer efectiva la independència. Mira tota la negociació dels pressupostos on han participat partits independentistes, que no han posat com a condició la independència i sí el Quart Cinturó, l’aeroport o el Hard Rock. L’independentisme institucional està distret en la gestió autonòmica. L’ANC pretén que aquest debat i la prioritat independentista tingui representació institucional, d’aquí la llista cívica.
Des de l’autonomia es pot fer la independència?
Nosaltres entenem que les eleccions al Parlament de Catalunya no són per a la institució que ens ha de fer arribar a la independència, sinó que han de donar la legitimitat a una majoria independentista. Com es va fer a Kosovo o Irlanda. És a dir, les eleccions al Parlament són la legitimació davant del món que hi ha una majoria democràtica per la independència.
Vostè, personalment, creu que la llista és necessària?
Sí. Jo crec que és necessària una llista cívica que es presenti i faci efectiva la declaració d’independència. És més, que ho posi com a condició abans d’escollir un president autonòmic. Al capdavall, d’aquí plora la criatura, l’independentisme sempre acorda les cadires abans d’acordar un pla per fer efectiva la independència. Junts i CUP van investir el president Pere Aragonès gratis, sense cap condició per fer efectiva la independència. Hi ha d’haver una proposta que els digui als altres partits independentistes que primer cal l’acord per fer la independència que repartir-se els càrrecs autonòmics. Ara, és complicat que els partits independentistes donin suport a una llista així que sigui capaç d’aturar la gestió autonòmica, això seria un canvi revolucionari en la política catalana, en seria el catalitzador per fer efectiva la declaració d’independència.
I vostè aniria aquesta llista cívica?
No, no hi seré en aquesta llista cívica. Ho he expressat ja al Secretariat. No vull tornar a institucions com el Parlament de Catalunya, ja hi vaig ser. És una etapa que he cobert. És molt més útil fer d’independentista de base aportant la meva experiència, propostes i idees de manera neta, transparent i honesta sense que hi hagi ningú que digui que trio una opció determinada per anar a una llista.
Té la sensació que hi ha una campanya de desprestigi, laminació o frikització del que suposa l’ANC?
És de manual, primer intenten ridiculitzar-te i després t’imiten per intentar fer-te desaparèixer. Quan va aparèixer l’independentisme com a opció institucional, l’autonomisme també ridiculitzava l’independentisme. A mesura que creixia, fins i tot opcions autonomistes es van transformar en independentistes. I quan l’independentisme no és una opció a llarg termini i exigeix la independència de manera immediata, també el van ridiculitzar, fins que la va adoptar la candidatura que ha aconseguit més representació en els darrers temps, com és Junts pel Sí. Ara el missatge és que cal fer efectiva la declaració d’independència i tornen a ridiculitzar-ho, però ho acabaran copiant si s’impulsa una llista cívica, veient que el carro se’ls escapa. Ens acabaran copiant. La primera envestida és la ridiculització d’una proposta que òbviament és incòmoda, com és que abans de repartir el pastís parlem de fer efectiva la independència. Això posa nerviós tothom.
Junts pel Sí no era una llista cívica?
No, perquè era el pacte de dues cúpules de partits on cadascú va posar la seva quota electoral i després la quota dels independents. Allò va ser una aproximació de llista unitària amb components cívics. La llista cívica no pot ser malmesa per les cúpules dels partits. En tot cas, la llista encara està oberta al debat, i podria ser, per exemple, una llista cívica que necessiti el suport dels partits independentistes amb representació parlamentària. Però també una llista cívica amb independents i només impulsada per l’ANC. De fet, la proposta de full de ruta que presenti el Secretariat Nacional es pot esmenar.
Temen eleccions impulsades pels crítics?
No. Cap problema. Tots els procediments dels estatuts són legítims. Si hi ha companys que creuen que cal renovar l’òrgan de direcció de l’ANC estan en el seu dret de fer-ho.
Una de les crítiques dels dimissionaris és que impulsar una llista cívica és que l’ANC perdi el paper d’agent dinamitzador perquè passi a formar part de la política institucional…
L’ANC mai s’ha rentat les mans d’impulsar i donar suport a la presència institucional. Per exemple, amb Junts pel Sí, de la qual mateixa expresidenta, Carme Forcadell, en va formar part. O en Jordi Sànchez, que participava de les reunions per configurar la candidatura. O bé ara, de cara les municipals, per donar suport a llistes independentistes. Un moviment que vol la independència necessita la pota institucional i la pota social. La prioritat és la mobilització i la desobediència civil quan sigui necessària, però cal tenir un ull posat a veure què passa a les institucions per facilitar l’assoliment de la independència.
22
19
