El president a l’exili Carles Puigdemont ha mostrat la seva satisfacció que el Tribunal Constitucional hagi avalat aquest dimarts l’aplicació de la llei d’amnistia perquè significa la “derrota de l’estratègia dels diversos poders públics espanyols que han demorat l’aplicació de la llei” i ha assegurat que el seu retorn no serà en clau de partit, sinó que ho farà en clau de país: “Tornarem al servei del nostre país”. En una declaració institucional des de la Casa de la República a Waterloo sense el logotip de Junts, Puigdemont ha dit que “el que s’ha acordat avui obliga a tancar l’etapa de repressió política que patim des de fa més de nou anys”. “L’ordre donada pel senyor Aznar de posar pals a les rodes ha arribat fins aquí”, ha sentenciat.
Puigdemont ha remarcat que l’amnistia “obliga a tancar i acabar l’etapa de repressió política” motivada pel fet d’haver votat per la independència, un període de nou anys marcat per una “utilització impròpia dels poders judicials” per interferir en un conflicte estrictament polític. En aquest sentit, ha remarcat que l’amnistia suposa una desautorització en tota regla de la via repressiva i un “reconeixement implícit” que el camí judicial no era el correcte. Segons l’expresident, “intentar la mort civil dels líders independentistes, socials i activistes és propi de règims autoritaris” i resulta inacceptable en el marc de la democràcia europea. Així mateix, ha deixat clar que això no resol el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. “En termes de la relació Catalunya-Espanya, avui no se soluciona res”, ha advertit.
A més, Carles Puigdemont ha reivindicat la determinació i els resultats de l’estratègia de l’exili, sostinguda al costat dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig i de l’equip jurídic que els ha assessorat. En aquest sentit, el president a l’exili ha remarcat que durant aquests quatre anys s’ha mantingut fidel a quatre principis: la defensa de les institucions, el blindatge dels drets fonamentals mitjançant la justícia europea, el caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i les accions unilaterals democràtiques, i el refús a qualsevol sortida personal o individual.
Els principis de l’exili i la victòria política
Entre les fites judicials aconseguides a Europa, el líder independentista ha destacat les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalen el rebuig a les extradicions fixant el concepte de “grup objectivament identificable de persones”, la desautorització al Parlament Europeu per la retirada de la immunitat i l’aval europeu a la mateixa llei d’amnistia. “Vam decidir anar a l’exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn també tingui un sentit polític”, ha remarcat. En aquest sentit, ha reiterat que la tornada no es farà al servei de cap sigla de partit, sinó en defensa de les institucions catalanes que van ser amenaçades per l’aplicació de l’article 155 i per la repressió de l’Estat.
Impacte de nou anys de repressió i agraïment social
Finalment, Puigdemont ha fet referència a les “conseqüències en tots els plans” que han tingut aquests nou anys de persecució política en l’àmbit personal, familiar i polític. A més, ha denunciat l’anormalitat democràtica en què s’han celebrat les successives cites electorals durant tots aquests anys, i ha emfatizat que Comín no va poder prendre possessió del seu escó al Parlament Europeu i que tant ell com el conseller Puig tampoc no han pogut ocupar el seu escó de diputat al Parlament. El president a l’exili ha fet servir aquestes situacions per qualificar de “falsedat” i d'”insult” el discurs del “retrobament i la concòrdia” que pretén vendre el govern espanyol i la Generalitat.
