Finalment, l’Estat espanyol ha hagut de fer marxa enrere després de tres anys d’una de les seves lluites polítiques a Europa. I tot, curiosament, en el context de la negociació d’investidura del socialista Pedro Sánchez, que depèn dels vots de l’independentisme. El director del Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO), el general de brigada de la Guàrdia Civil Manuel Navarrete, ha hagut de remetre una carta, amb data de 26 de setembre, a la directora d’Europol per tal que en el seu informe anual sobre el terrorisme a Europa (Tesat 2023) “aclareixi” que l’independentisme no és un moviment ni una organització terrorista perquè “s’infereix” que ho és.
Una carta que fonts del Ministeri de l’Interior es limiten a considerar una “qüestió tècnica” i desvinculen de la negociació. Una excusa que sembla pensada per fer passar garsa per perdiu i amb un protagonista de fons, el general Manuel Navarrete, que deixa entreveure com funciona l’estat profund –deep state– espanyol. Navarrete dirigeix el CITCO, però abans era el cap de l’Área de Contraterrorisme i Intel·ligència Financera d’Europol, el responsable informes Tesat, fins que va ser nomenat director del CITCO el setembre de 2020. El CITCO va ser l’encarregat d’enviar la informació a Europol que ara es veu oblidat a maquillar i corregir.
La petició d’Espanya no és casual i ve de lluny, precipitada per la petició del president a l’exili, Carles Puigdemont, com una de les condicions claus per negociar la continuïtat de Sánchez a la Moncloa. Però la petició també arriba després que el passat 21 de setembre, en el comitè de control que fa el Parlament Europeu el sotsdirector executiu d’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, va anunciar que havien començat un procés de reformulació de l’elaboració d’aquest estudi per canviar la metodologia que es fa servir. De fet, el TESAT fins ara s’elabora amb l’única informació que aporten els Estats, sense cap contrast per part de l’entitat policial i de seguretat europea.
El CITCO nega que catalogui com a terrorisme l’independentisme
Des del Ministeri de l’Interior, apunten que tot plegat és un “error” que ara es vol corregir. Així asseguren a El Món que el “CITCO mai no ha qualificat cap moviment independentista com a grup terrorista”. Insisteixen que “ara per ara, les úniques organitzacions declarades terroristes pels tribunals espanyols són ETA i Resistência Galega”. Una classificació de la judicatura espanyola a través de les seves sentències que, segons les mateixes fonts, es “replica als informes del CITCO”. De tota manera, Interior argumenta que el que ha fet el CITCO “se circumscriu exclusivament a un pla tècnic, sense que hi tingui cabuda altres consideracions”.
En aquest sentit, recorden que el passat 17 de març “el CITCO va enviar informe número 509 relatiu a la Contribució Qualitativa a l’Informe Europol de Situació i Tendències del Terrorisme a Europa (TeSat 2023)”. Interior subratlla que, a partir de la pàgina 47, hi ha l’epígraf 3 sobre Terrorisme no jihadista, i 4, Extremismes violents. Extrema esquerra/anarquista, Extrema dreta, Independentismes. Ara bé, aquest epígraf es correspon amb la relació del Terrorisme Autòcton/Independentista que fa referència “exclusivament a les organitzacions ETA i Resistència Gallega”.
El mateix CITCO remarca en la missiva que a l’epígraf número 4 sobre Extremismes Violents, “es fa una menció a la pàgina 52, a les dinàmiques que duen a terme determinats col·lectius, entre els quals se cita els independentistes, relatives a la realització d’escarnis i crema de banderes espanyoles”. “Sense esmentar en cap cas que aquesta activitat tingui relació amb el terrorisme”, matisen. Per tant, Interior considera ara la catalogació de l’independentisme com a terrorisme com una errada de percepció.
La culpa, dels cossos i forces de seguretat de l’Estat
En aquesta línia, el Ministeri de l’Interior explica que són els cossos i forces de seguretat de l’Estat els que aporten la informació a Europol d’acord amb uns “qüestionaris sobre dades qualitatives relatives al terrorisme i els extremismes jihadistes, d’extrema dreta, extrema esquerra i anarquisme, i l’etnonacionalisme i separatisme”. Així, al·leguen que el 13 de desembre, “després de l’anàlisi i la integració de totes les aportacions rebudes, es va remetre a Europol el qüestionari esmentat, i no es va fer en cap cas referència als moviments independentistes com a terrorisme”.
Amb aquesta informació, el CITCO creu “pertinent procedir a traslladar a Europol totes aquestes circumstàncies per aclarir la naturalesa dels Extremismes Violents referenciats i la seva classificació com a tals segons els estàndards internacionals en la matèria”. És a dir, que demanen que rectifiqui l’informe per tal no s’interpreti que l’independentisme és un moviment terrorista.
Canviar el sistema i la informació del CITCO
Els dubtes sobre aquest informe TEsat ja es van difondre el juny del 2020, quan es va presentar a l’Europarlament el balanç sobre terrorisme de l’any 2019. En aquella ocasió, va ser l’eurodiputada Diana Riba, d’ERC, la que va posar el crit al cel perquè el dossier incloïa com atacs terroristes d’anarquistes italians dos petards posats en un caixer automàtic i, en canvi, no esmentava res dels atacs de l’extrema dreta. Un fet que apuntava al biaix del cap del Centre Europeu contra el Terrorisme, el coronel de la Guàrdia Civil, Manuel Navarrete, que dirigia l’estudi. Casualment, Navarrete, ascendit a general de Brigada, sigui ara el director del CITCO que ha intentat embolicar la troca a Europol.
Cada any, s’ha repetit el que el grup d’ERC a l’Europarlament qualifica “d’escàndol” sobre l’orientació política de l’informe. Enguany, la queixa va pujar de to fins a arribar al grup de control de les activitats que se celebra dos cops l’any. De fet, a la segona trobada d’aquest grup, que dirigeix el socialista i jutge Fernando López Aguilar, hi va comparèixer el sotsdirector executiu d’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, que a la vista de les crítiques per la politització de l’informe va anunciar que el mes d’octubre comencen a perfilar els canvis en la metodologia del treball i el mes de novembre faran una trobada privada amb els eurodiputats.
