El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis secrets espanyols, continuen insistint en la presumpta trama russa en el Procés sobiranista. Fins i tot, apunten que el podrien haver finançat. Així ho recull, l’Informe Anual de Seguretat Nacional 2022, un extens document que recull el balanç de la seguretat de l’Estat i les prospectives de riscos futurs, elaborat pel Departament de Seguretat Nacional que penja del gabinet del president espanyol, amb diversos ministeris i el CNI. El document va ser aprovat el passat 17 d’abril després d’una reunió del dia 12 del mateix mes del Consell de Seguretat Nacional que presideix el monarca espanyol, Felip de Borbó, conjuntament amb el president del govern espanyol Pedro Sánchez.
En aquest document, al qual ha tingut accés El Món i que serà explicat davant la comissió de Defensa i de Presidència del Congrés de Diputats i del Senat espanyol, es destaca el paper de Rússia en el marc europeu i l’increment de la seva activitat arran de la Guerra d’Ucraïna. Un increment, però, que ha quedat neutralitzat per la conjunció dels esforços dels aliats de l’OTAN per tal de controlar i aturar l’activitat dels espies russos. De tota manera, l’informe recull les recomanacions de la seguretat europea i dels consells del CNI, per tal d”d’investigar en profunditat els contactes estrets i regulars entre funcionaris russos i representants d’un grup de secessionistes catalans”. Curiosament, tot i la insistència de la intel·ligència espanyola, la investigació judicial sobre la suposada ingerència russa en el Procés ha estat arxivada dues vegades.
“Desinformació, manipulació i finançament”
La tesi que es descriu a l’informe no només abasta una activitat de contactes, trobades o reunions entre russos i catalans, sinó, fins i tot, planteja el finançament per part del Kremlin de la causa sobiranista. D’aquí que el dossier, que s’emmarca en un altre document fonamental de la seguretat de l’Estat, com és l’Estratègia de Seguretat Nacional 2021, reclama “la importància d’aprofundir l’harmonització de les normatives nacionals per evitar el finançament encobert d’activitats polítiques per donants estrangers”.
“En aquest sentit”, prossegueix l’Informe, “les activitats com la descoberta dels contactes estrets i regulars entre funcionaris russos i representants d’un grup de secessionistes catalans requereixen una investigació en profunditat, ja que es considera que formen part de l’estratègia més àmplia de Rússia d’utilitzar totes i cadascuna de les oportunitats per manipular el discurs per tal de promoure la desestabilització”. També indica el mateix informe que una de les activitats de Rússia, a través del seu servei d’intel·ligència hostil, és “alienar les postures de la comunitat internacional a favor dels seus propis interessos”. En el mateix sentit, alerta de “l’increment significatiu de cobertures menys tradicionals que permeten l’accés a àmbits com el científic, l’acadèmic i el tecnològic”. D’aquí que recomanin un pla per detectar i alertar aquests riscos al “personal que treballi en empreses d’aquest ram”, siguin públiques o privades. Així mateix, demana incrementar la protecció dels processos electorals per evitar la ingerència russa.
Per altra banda, l’informe fa seu el discurs sobre les “estratègies i narratives desinformatives procedents del Kremlin i identificades pel Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE)”. En aquesta línia, recorden que els russos “donen suport a moviments polítics/socials de caràcter extremista”. “Part d’aquesta estratègia inclou la difusió de narratives que instrumentalitzen les reivindicacions o els conflictes d’aquests moviments per alinear-les amb els interessos de Rússia”, addueix el document. I raona que, “a través d’aquesta estratègia, el Kremlin pot arribar a aconseguir que alguns d’aquests moviments s’inspirin cada cop més en les narratives prorusses i donin suport a la seva agenda política per considerar-la alineada amb els seus interessos, actuant en darrer terme, conscients o no, com a intermediaris de la influència del govern rus“.
El neguit dels serveis d’intel·ligència espanyols, però, contrasta amb el fet que les dues investigacions judicials per esbrinar la connexió entre el Kremlin i l’independentisme, han quedat arxivades. La primera, després d’estar més de dos anys sota secret. És el sumari 86/19, que es va obrir i arxivar en absolut secret per part del jutjat central d’instrucció número 6, en mans de Manuel García Castellón, i que investigava la suposada ingerència dels serveis d’intel·ligència russos en el referèndum del Primer d’Octubre. En segon terme, l’Operació Volhov que implicava Rússia en el Procés i que va ser arxivada el passat 29 de juliol.
13
10
