La Diada de l’Onze de Setembre s’emmarca en un context on la governabilitat espanyola depèn de l’independentisme. Un context polític que està aixecant molta expectació entre les files independentistes, i que quan falten dos dies per a la celebració de la Diada fan augmentar l’expectació sobre aquest dia assenyalat en el calendari. Des de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) preveuen una Diada massiva. De fet, preveuen superar els dos-cents autocars que es desplaçaran a Barcelona des de diferents municipis de Catalunya, després del “creixement intens i sostingut” d’aquests últims dies. Així ho asseguren en una nota de premsa, en la qual també comenten que prop d’una vuitantena d’entitats independentistes participaran en la manifestació unitària de Barcelona.
L’ANC està enllestint els últims preparatius per a la celebració de la manifestació de dilluns. Aquesta estarà formada per quatre columnes (Llibertat, Llengua, País i Sobirania) que sortiran des de la Ciutat de la Justícia, l’Escola Proa, l’Estació de Sants i la plaça Letamendi. Quatre fronts que acabaran confluint a la plaça Primer d’Octubre, nom pel qual es coneix la plaça d’Espanya. El funcionament serà ben senzill: les columnes començaran la seva marxa a les 17:14 hores fins al punt final, la plaça d’Espanya, on començarà l’acte polític. Allà s’hi faran diversos parlaments, tots conduïts per l’escriptora i editora Iolanda Batallé i l’activista i membre d’Octuvre.cat, Albano-Dante Fachín.
Hi intervindran el membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya Cèsar Lagonigro, la poetessa i recentment guardonada amb la Medalla d’Or de la Generalitat, Marta Pessarrodona, el secretari general de la Intersindical, Sergi Perelló, la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, Jordi Gaseni, Lluís Llach i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, serà l’encarregada de posar punt i final a l’acte.
Un objectiu molt clar
Aquest mateix dissabte l’ANC ha presentat el manifest de l’entitat per la Diada, en el qual han deixat molt clar quin és el seu reclam: “Qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat des d’una posició independentista, només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència”. És a dir, que cap formació independentista negociï res que no inclogui acceptar el referèndum del 2017.
