La comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ‘Fora Renfe‘, un moviment impulsat per Alhora, ha registrat aquest dimecres al Parlament de Catalunya la sol·licitud d’admissió a tràmit d’una proposició de llei per expulsar Renfe de la gestió de Rodalies i els serveis regionals del país. La iniciativa pretén obligar per via legislativa que el Govern només pugui adjudicar la xarxa a un operador públic de titularitat íntegrament catalana, desmuntant l’actual marc de col·laboració amb l’estat. El president d’Alhora, Jordi Graupera, ha reunit unes 500 persones, segons el partit, a la plaça de Joan Fiveller, on, abans de registrar la ILP, ha manifestat que “avui fem un primer pas per fer fora Renfe de Catalunya”.
La proposta impulsada per la formació independentista proposa modificar la Llei 4/2006 ferroviària. El text fixa condicions: l’executiu català només podrà encarregar el servei de manera directa a una empresa pública on la Generalitat ostenti com a mínim les quatre cinquenes parts del consell d’administració. Paral·lelament, la iniciativa aprofita la reforma legislativa per blindar i reforçar les garanties dels drets dels usuaris, amb una atenció especial al compliment dels drets lingüístics. “La llei és fantàstica, no té forats, però perquè l’aprovin haurem de fer molta pressió i convertir això en una qüestió de debat públic i aconseguir que cap partit català es pugui presentar a les eleccions si abans no ha dit que Rodalies sigui gestionat per la Generalitat”, ha remarcat Graupera.
L’escull del contracte programa d’Illa i la crítica al “fals traspàs”
Aquesta ofensiva parlamentària arriba en un moment d’alta tensió política per la gestió de la xarxa. El passat 27 d’octubre, el Govern de Salvador Illa va formalitzar el primer contracte programa de Rodalies i Regionals amb Renfe per un import de 1.407,6 milions d’euros fins al 31 de desembre de 2028. Una adjudicació feta a dit, sense concurs públic, tot i que la normativa europea obre la porta al fet que l’executiu català pugui encomanar el servei directament a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La ILP busca precisament tallar de soca-rel el marge de discrecionalitat de l’executiu de torn i fixar aquesta obligació per llei. “Cal evitar que l’empresa mixta signi un contracte amb la Generalitat”, ha advertit Graupera.
El moviment Fora Renfe desmunta també l’arquitectura de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya, constituïda el gener del 2026 fruit de l’acord d’investidura entre Esquerra Republicana i el PSOE. Malgrat que la Generalitat compta amb majoria al consell d’administració, Renfe en reté el 50,1% de la propietat i el conseller delegat manté la coordinació executiva de l’operador estatal a Catalunya. A més, Graupera ha destacat que les decisions crítiques exigeixen una majoria de dos terços que manté operatiu el dret de veto continua en mans del govern espanyol. “És un fals traspàs pensat per evitar un veritable traspàs perquè continuen amb Renfe, amb el control de l’Estat i amb el col·lapse de la xarxa de Rodalies”, sentencia de manera contundent el president d’Alhora, Jordi Graupera.
Un moviment nascut del col·lapse del 2026
El naixement de la plataforma té l’origen en el col·lapse del servei de Rodalies registrat el gener del 2026 arran de l’accident a Gelida, on va morir un maquinista en pràctiques. Des d’aleshores, la protesta s’ha canalitzat digitalment: el seu manifest suma ja més de 37.000 adhesions a la web del moviment, mentre que en una consulta celebrada al febrer al seu canal de Telegram, el 88% dels més de 5.400 participants va votar a favor de portar una ILP a la cambra catalana. La comunitat, que frega els 7.000 subscriptors a la plataforma de missatgeria, serà l’estructura de base per a la recollida de suports al carrer, ja que la formació vol aprofitar la iniciativa per anar als barris del país per explicar a la ciutadania la seva iniciativa i el seu projecte. Amb la sol·licitud ja dipositada al registre, el calendari institucional comença a córrer. La Mesa del Parlament disposa ara d’un termini de quinze dies hàbils per decidir si admet a tràmit la proposició de llei. Si supera el primer filtre de la Mesa, la comissió promotora tindrà 120 dies –prorrogables a 60 més– per recollir les 50.000 signatures de ciutadans acreditats que exigeix la normativa per tal que el text es debati i es voti al ple del Parlament.
