El dos d’octubre del 2017, l’endemà del referèndum sobre la independència de Catalunya de l’1-O, es va fer una concentració a la plaça del Vi de Girona. Uns dels protagonistes de la manifestació van ser un grup de bombers, que van ser aclamats pels milers de persones que omplien la històrica plaça gironina. Un fets que no deixarien de ser una anècdota simbòlica si no fos perquè han comportat una densa investigació de quatre anys de la Guàrdia Civil, amb sofisticats mitjans –patents israelianes– i la dedicació dels poderosos equips d’investigació de Delinqüència Organitzada i Antidroga (EDOA) de la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil i del Servei de Criminalística. Així ho mostra la instrucció policial a què ha tingut accés El Món. Una instrucció, però, que de moment ha hagut de deixar de banda 8 del 12 imputats perquè el dia dels fets ni tan sols eren a la manifestació o bé estaven de baixa o no estaven de servei. Una protesta, doncs, a la qual la Guàrdia Civil ha dedicat tants esforços i recursos com si fos un cas de jihadisme o d’alguna màfia del crim organitzat.
La història es remunta a l’endemà del referèndum. Segons el relat del fiscal, “sobre les 11.37 hores del matí de dilluns, una caravana de set vehicles logotipats com a bombers de la Generalitat, fent ús dels elements acústics i lluminosos, formats amb personal adscrit al referit cos que viatjaven uniformats i portant diferents cartells favorables al referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, van aparèixer pel flanc esquerre de la comandància de Girona del cos de la Guàrdia Civil”. “Al seu pas”, continua exposant, “van realitzar diferents gestos i expressions cap als agents de l’autoritat que consistien en insults, fer-los botifarra, així com expressions de menyspreu, i van continuar el seu camí fins la plaça del Vi , on van ser rebuts amb aclamacions al seu favor per una agrupació de persones”. En aquella manifestació hi van participar unes quatre mil persones, segons la Policia Municipal de Girona, entre les quals hi havia, fins i tot, el bisbe de Girona, Francesc Pardo.
Amb l’ajuda d’una denúncia com a suposat perjudicat d’un col·laborador habitual de la Guàrdia Civil per a afers d’estrangeria, els fets es van denunciar al jutjat d’instrucció número 2 de Girona. La reacció va ser immediata, i la magistrada va citar a declarar tot un torn de bombers com a investigats. Va incoar diligències per malversació de diners públics, així com per un suposat delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques d’incitació a l’odi, a més d’un delicte de sedició. La densa i intensa investigació va començar com una maquinària insadollable. El primer pas, va consistir a requerir a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament sobre les persones que podien anar en el comboi i els seus responsables i el seu cost. El fiscal es queixa que la Generalitat va informar de manera “indirecta i poc clara” que el cost de l’actuació podria suposar 996,15 euros. De fet, la Generalitat emfatitza que no hi va haver cap servei el dia de les actuacions.
Amb aquests documents, es va activar l’Equip de Delinqüència Organitzada i Antidroga de la Guàrdia Civil que va demanar un any després dels fets a la instructora l’escorcoll del parc de bombers, els despatxos i altres llocs de treball. El delicte de sedició permetia, segons l’institut armat, una mesura invasiva com una entrada i escorcoll. Davant el vici de demanar, hi ha la virtut de no donar. El ministeri fiscal va parar els peus a la Guàrdia Civil i no va fer costat a la petició d’entrada i escorcoll, sinó només el lliurament dels telèfons mòbils i ordinadors. Els investigadors van complir les ordres, es van personar al parc de bombers i van requisar tres telèfons mòbils.
El fiasco dels telèfons requisats
El 23 d’agost del 2019, gairebé dos anys després els telèfons mòbils es traslladen al Servei de Criminalística de l’institut armat. La feinada és ingent i han d’utilitzar el sistema de desxiframent de codis de l’empresa israeliana Cellebrite, utilitzat per investigar el cas dels atemptats gihadistes del 17-A. Hores i diners invertits per arribar a una conclusió evident per part del Departament d’Enginyeria Criminal de la Guàrdia Civil: “Els dispositius no contenen arxius de les dates investigades”. Un fiasco de manual. Els mòbils de la base dels bombers havien estat renovats al desembre i, per tant, no contenien arxius anteriors a aquella data. No serà aquest l’única espifiada de la instrucció. Un denunciat no va ser citat a declarar perquè arran d’una “errada deguda a la càrrega de treball del jutjat” es van confondre amb un altre investigat que també tenia el mateix nom de pila. Tampoc, a hores d’ara, després de quatre anys, s’ha determinat formalment que els 4 investigats que continuen en la instrucció són personal laboral o funcionari de la Generalitat.
El fiscal, a la vista del fracàs de les proves recollides no ha tingut més remei que demanar l’arxiu per a aquests vuit bombers. Tot perquè o bé no estaven de servei, o estaven de baixa o ni tant sols van anar a la concentració. Un desistiment que també ha acordat la jutgessa. Ara bé, continua la causa contra els quatre restants. Però, el ministeri públic continua amb una acusació inèdita no només de malversació sinó “d’abandonament de funcions”, un delicte poquíssimes vegades aplicat, atesa la seva dificultat provatòria. Ja ha caigut el delicte d’odi i de sedició que, de bon principi, volia la Guàrdia Civil. La intenció, des d’un primer moment, en aquest cas ha estat anar a màxims contra aquests bombers suposadament independentistes com si pertanyessin a una màfia russa o una cèl·lula gihadista. O qui sap, si totes dues coses.
