El president a l’exili i líder del Consell per la República, Carles Puigdemont, ha demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que sotmeti el seu nou Govern a l’aprovació del Parlament. Puigdemont ho ha fet a través de Twitter, hores després que Aragonès anunciés els nous membres del Govern aquest diumenge. El president a l’exili ha recordat que qualsevol persona “que sigui candidata a president de la Generalitat” ha de presentar un programa de Govern en el debat d’investidura al Parlament i que, un cop aprovat, és el que “legitima el president a nomenar els seus ministres”. Puigdemont ha afirmat que el president “té dret a fer canvis rellevants”, però remarca que “té el deure democràtic de tornar a sotmetre el seu programa de Govern a l’aprovació del Parlament”. Això, o convocar eleccions. “En democràcia, les coses funcionen d’aquesta manera”, assenyala Puigdemont.
Governar amb “minoria minoritària”
En un fil a Twitter, el president a l’exili ha remarcat que no és bo fer creure que “un govern en minoria minoritària”, amb els 33 diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) dels 135 que hi ha al Parlament, té “la mateixa legitimitat que un govern que superava la majoria absoluta de la cambra”, amb 74 vots (els d’ERC, els 32 de Junts per Catalunya i els 9 de la CUP).

Així doncs, el líder del Consell per la República s’ha refermat en què és “perfectament legítim” fer un canvi de programa de govern o canviant de socis, però remarca que això “té unes regles fonamentals” i assegura que aquestes “no s’han respectat”. Puigdemont ha assenyalat que si es vol que es notin les “noves polítiques republicanes”, “és sagrat” tenir en compte aquestes coses. Ha comparat aquesta actuació amb països “de menys tradició democràtica”, fet que allunya l’objectiu “de ser un país millor”.
Al final del seu fil, el president a l’exili ha assegurat que tot plegat ho diu “amb el màxim respecte” pel Govern, pel president i pel Parlament. De fet, per aquest mateix respecte, Puigdemont repeteix que “cal buscar l’aprovació dels qui són els legítims representants dels ciutadans, no la d’aquella aristocràcia mediàtica que s’atribueix de facto aquesta representació.”